diumenge, 2 de març de 2008

OLVIDAR, de SAMIRA RODRÍGUEZ


Hola Javier,

Ja sé que el teu bloc és de bouesia, amb b i en català, però, mira, aquí et deixo el poema de la Samira, una nena de la meva classe (1r A) i gran admiradora de Bécquer (i no és broma: l'altre dia em va venir molt emocionada amb un llibre que li havia agradat molt molt perquè el llegís a veure què em semblava, i era l'edició d'austral dels poemes de Bécquer; fins i tot em va deixar assenyalats els que li agradaven més a ella).
Bé, el cas és que per tenir tretze anys està prou bé! I a més, què difícil trobar escriptors adolescents que es prenguin la cosa de compondre amb una mica d'afecte! No sé si té cabuda al vostre bloc, però, si és així, ens sentiríem totes dues molt orgulloses de veure-la publicada. Però sense compromís, Javier. En qualsevol cas, gràcies per llegir-la i un petonàs ben gros.

Maria Pin

OLVIDAR

Olvidar es querer no recordar,
es poner una barra entre el alma ,
y la calma.

Olvidar es querer empezar ,
es invitar, el recuerdo mismo,
a volver a renacer.

Olvidar es confusión,
entre la conciencia y la razón,
entre el pensamiento y el corazón.

Olvidar es borrar
un nombre, un pensamiento,
pero olvidas nombres,
no sentimientos.

Y cada vez que leo,
las palabras de cada verso,
me doy cuenta de que no te olvido,
te recuerdo

SAMIRA RODRÍGUEZ
(foto: "Marquet de les Roques", Ja 07)