Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta PEDRA FOGUERA. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta PEDRA FOGUERA. Ordena per data Mostra totes les entrades

dijous, 15 de gener del 2009

TASTA'M: PEDRA FOGUERA I ENCARNA SANT-CELONI


Una bona notícia que voldria compartir amb vosaltres:

Resulta que han triat "Els mil i un quarts d'hora" de T. S. Gueullette que he traduït per a participar en el programa Tasta’m, que s’emmarca en els plans de foment de la lectura de la Generalitat de Catalunya i del Govern Balear.

El programa Tasta’m consisteix en l’edició d’opuscles amb primers capítols o extractes de novetats editorials en llengua catalana, que seran distribuïts de manera massiva i amb periodicitat setmanal, durant 50 setmanes, a través dels transports públics de Catalunya i Balears (bus, metro, trens de rodalies, ferrocarrils, tramvia, etc). En concret, el tiratge de cada opuscle serà de 150.000 exemplars, dels quals 145.000 es distribuiran a Catalunya, i els altres 5.000, a Balears.

La relació d'alguns dels títols, autors i calendari és la següent:
Pedra foguera, antologia de poetes joves (Documenta Balear). Del 12 al 18 de gener de 2009.
Els mil i un quarts d’hora, de T. S. Gueullette (Editorial Moll). Del 19 al 25 de gener de 2009.• Ala de corb i els traficants d’esclaus, d’Enric Larreula (Baula Editorial). Del 26 de gener a l'l de febrer de 2009.
• Criatures obstinades, d’Aimée Bender (Club Editor 1984). Del 2 al 8 de febrer de 2009 de 2009.

Així doncs, ja ho sabeu... Una abraçada ben forta, i que l'any 2009 us porte unes quantes alegries
Encarna Sant-Celoni i Verger

Foto: M.LOU: Un dels joves bouetes de Pedra Foguera, Eduard Carmona

divendres, 1 d’agost del 2008

PEDRA FOGUERA CREMA ELS PAÏSOS CATALANS



EDICIONS DOCUMENTA BALEAR i ES PINZELL
US CONVIDEN A LES PRESENTACIONS
D'AQUEST ESTIU DE
Pedra Foguera.
Antologia de poesia jove dels Països Catalans

a càrrec del col·lectiu Pèl Capell

EL PROPER DISSABTE 2 D'AGOST A LES 20:00h
A LA PLAÇA BERENGUER DE PALOU -PLAÇA DELS PATINS-
(PALMA)
I

EL PROPER DIMECRES 6 D'AGOST A LES 20:30h
A LA PLAÇA DE LA VILA DE BUNYOLA
.
AMB LA PARTICIPACIÓ DELS I DE LES POETES
ÀNGEL IGELMO
JAUME C. PONS ALORDA
JOAN TOMÀS MARTÍNEZ
EDUARD CARMONA
PAU VADELL
LAIA MARTINEZ
ANDREU GALÁN
BLANCA LLUM VIDAL
ENRIC CASASSES
CLARA FONTANET
PAU CASTANYER
EMILI SÁNCHEZ-RUBIO
JOAN FULLANA
...entre d'altres

i per si fos poc
DIJOUS 7 D'AGOST
EMILI SÁNCHEZ-RUBIO
JAUME C. PONS ALORDA
BLANCA LLUM VIDAL
DIEGO GAYÀ
EL PRE-HOME INDEFINIT
actuen a SENCELLES
A LA PLAÇA DE LA VILA
a partir de les 22:00h
exaltant el foc, el nom i els silencis!
Foto Ja: Lord Alorda i Eduard Carmona, poetes de Pedra Foguera, escoltant a Carles Andreu, del Teatre de la Veu, a la Revista Caminada de la Bouesia 08

dimarts, 6 de gener del 2009

LA BREU EDICIONS A OCATA: LORD ALORDA I ANDREU MARTÍN




Per rematar les festivitats muntem recital a la vinateria
Vins i Divins d'Ocata
serà dimarts 6 de gener a les vuit del vespre amb dos poetes que ben segur us revifaran, l'Ocata team de gener:


Andreu Galan i Jaume C.Pons


Jaume C. Pons Alorda va néixer a Caimari l'any 1984. Està llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB i actualment està cursant el doctorat de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB amb una tesi envers Miquel Bauçà. Ha publicat poemes i articles a S'Encruïa, S'Esclop, Lluc, Reduccions i Pèl capell, de la qual forma part del consell editorial. És autor dels volums de poesia publicats Exercicis aristocràtics (dins Els (in)continents eufòrics amb Pere Perelló i Nomdedéu i Emili Sánchez-Rubio), Les deixalles del desig, El cercle del triangle (amb Pau Vadell i Vallbona), La victòria de la dona lluna, Avi Pau Julio Tonico Zabato (amb Pesta Poètica) i Llibre del silenci. Al 2009 publicarà Cilici a Labreu Edicions. Ha estat antologat dins Enganxa't a la poesia, Pedra foguera: antologia de poesia jove dels Països Catalans i No anam de verbes: antologia de joves narradors de Mallorca. El seu títol nobiliari és el de Lord Alorda.


Andreu Galan i Martí. Nascut el 1980 a Alboraia, un asfaltat poble de l'horta de València. Diplomat en Magisteri (especialitat musical) i a tir de pedra d'acabar Filologia Catalana (si Fabra vol). És mestre de primària a Barcelona. I li agrada (de moment, diu, s'ho passa bé). Només ha publicat 6 poemes en la seua vida: 4 en Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels països catalans i 2, involuntàriament, en la revista Pèl capell, però n'ha recitat uns quants més arreu dels PP.CC. Apassionat per la poesia infantil, això és, per la POESIA, i l'enorme quantitat de recursos vitals, teatrals i pedagògics que se'n deriven, de moment, està capficat en l'entrellat de la seua didàctica. Somnia truites força saboroses i pretén despertar un exèrcit de poetes en el seu dia a dia a l'aula (i a fora!). Actualment prepara Cansat de diumenges, el seu primer poemari, amb Labreu Edicions, així com un llibre de poemes per a xiquets. Creu en la paraula, diu, quan aquesta val alguna cosa.



http://labreu.wordpress.com

dimecres, 14 de maig del 2008

PEDRA FOGUERA, ANTOLOGIA DE POESIA JOVE


La valentia, la força, l’audàcia de la poesia jove arriba implacable. Treu espurnes –pedra foguera, antologia de poesia jove dels països catalans. Botana que se’ns presenta amb una superba i polida edició de Documenta balear. Avalada per la polièdrica il·lustració de Perejaume i el pròleg del poeta més actual i enèrgic, Enric Casasses: La cosa bull. La cosa de la poesia i de la paraula i de tot això altre que va amb elles bull... I ara quatre poemes de cada un d’aquests vint-i-vuit poetes de menys de trenta anys junts en un llibre encès amb els “alts, joves consells inquietants de la vida”.
Pèl Capell en fa la tria i troba les agulles més punyents. Ens adverteix de la seva limitació, però els seu fer és atractiu, rigorós i interessant. La dedicació al poeta alquímic de la paraula gresolada, les cites. La mateixa presentació dels poetes, amb el nom, la foto, i una lapidària definició de la seva poètica. La realitat és un incendi; la poesia consisteix a preservar-ne les flames –diu Andreu Galan, d’Alboraia, per exemple. I una mínima autobiografia, suposo, abans dels poemes.
Dels poemes trio aquest fragment, d’Eduard Carmona, de Deltebre i de la Bouesia:
...
em raja
una tinta
com si fos fang
i per l’ull de bou que queda obert
puc entreveure la meva forma
un calamar
...
i aquest altre d’Ivette Nadal, de Granollers:

Sóc una línia
de traç lleuger,
carregat de fletxes,
ratlles i colors
que no he sabut controlar.

I no són només guspires. Vet ací el poema de Emili Sánchez-Rubio, de Ciutat de Mallorca, Març:

Entre el febrer i l’abril
febril
esclatarà la rosella.


Brasa del nou mil·leni per llegir, més que foc i color.
(JC)

Cartell de presentació a València, el proper 16 de Maig a l’edifici Octubre (19,30 h.) i del recital a Ca Revolta (21.30 h.). Reprodueix la portada del llibre. La il·lustració d’en Perejaume s'expandeix, però, per la contraportada.

PRESENTACIÓ A L'HORIGINAL, BARCELONA 21 h. DIJOUS 22 DE MAIG 2008

diumenge, 20 de juny del 2010

LLIBRE DELS ERRORS, EDUARD CARMONA


La Bouesia dedica una secció a la petjada impresa. Dels quatre autors i bouetes que presenten els seus llibres celebro avui EL LLIBRE DELS ERRORS, del jove i valent EDUARD CARMONA, publicat per la col•lecció La Cantàrida, de Documenta Balear, l’editorial que va antologar la poesia catalana del futur. Les guspires de Pedra Foguera ja són un foc ardent.

Eduard Carmona (Deltebre 1982), boueta major, perquè és l’inventor del terme Bouesia i un dels seus organitzadors, és un poeta fet en escenaris de viva veu i cos present: citarem l’homenatge Encén Estellés a l’Horiginal (març 08), Corall Romput amb Joan Rovira, gran músic de vent i corda (Barcelona Poesia 08), les múltiples activitats amb el dinàmic grup Pèl Capell, les intervencions a la Poesia als Parcs, o la darrera experiència agosarada de portar la poesia a a domicili (El País: “Rapsodes a domicili”, Ferran Sales, 25 II 10; vegeu un vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=fJhI_jE8zL4&NR=1 ). Ara també en lletra impresa EL LLIBRE DELS ERRORS en transmet la seva veu poètica vital i entusiasta.
El LLIBRE DELS ERRORS, amb un pròleg i un epíleg, de Carles Hac Mor i Andreu Subirats, té quatre parts on es reparteixen més d’una cinquantena de poemes.

EXISTENSIÓ és la primera i la més extensa (19 poemes). Dividida també en dues parts dissímils ( 8 i 11 poemes) a partir de les cites de Sartre (nàusea a les mans i rodar per París o veure cares noves), presenta una forma singular –cada poema comença amb el mot o mots finals en què acaba l’anterior -cosa que afavoreix sentir l’esforç i l’angoixa de l’home caminant cap a allò altre i cap al futur.
Ja el mateix títol ens situa davant d’un mot híbrid i nou, un dilema entre la existència i la extensió, o millor la polisèmia que floreix entre la tensió existencial i l’ex-tensió de l’existència: ...entenc clarament / cóm sóc qui ets què som... som mites que es moren... els incerts embalums del nostre fosquíssim paper regal. Una tensió que és passió i no es resol amb el recorregut per la gratuïtat de viure, ja que porta al no-res: ...una espiral que em portava al no-ser i allí no m’he volgut conèixer mai.” Una passió inútil –la poma sartriana que duu el cuc a dintre. Ex- tensió, una tensió cap a fora, cap al món (“Un dia em vull tornar pensament...) constata que l’home és accident, una pedra en el camí: Jo sóc, i: un rastre ben bé inútil / que esdevindrà /sí / esdevindrà / l’únic zenit de mi mateix. Si bé Res no és res (amb els regust de Parmènides: el que és, és i el que no és, no és) en aquest bulevard topem amb aquest rigor d’existir de les coses i, en dir-ho, aquesta veu poètica vehement no es deixa enganyar: ...uns cosos: significacions.
UTILITAT DELS TELS, la segona part (16 poemes) té com a frontissa dos parèntesis (cursa animal dels somni, i setembre rural del delta) i una cita de Salvat-Papasseit, sentir el goig en copsar el bé de la blasfèmia –...per l’amargor de les delícies... El tel és un agregat de partícules o gotetes finíssimes, adherides formant una capa tenuíssima, que cobrint quelcom en lleva la transparència. Els poemes, més lliures ara, són els tels d’una realitat més fragmentada, però cerquen el motlle intern de cada moviment extern (H. Melville): Dansa per a mi... quan t’escorris. Cal erotitzar, i la dona pren protagonisme per la inversa salvatgina del desig:

tota tu t’encens
de mi t’encens de tu
...
s’encén un mort
i el foc no el crema

Passió en llibertat, llibertat d’imaginar. La bellesa és l’arrel veritable del desig... t’estimo i no crec en la vida. Les imatges són més agosarades i llampants: la magrana: el tall sagnant del bis de l’amor. I el pensament no és res davant l’altre:

si haguéssim de pensar
la mirada
tot
seria teoria de vida

Utilitat dels tels és la consciència de la lliure dignitat moral:

no has desitjat el pecat
però el pecat et cerca
perquè el desitgis

IMMOBILIÀRIA, la tercera (11 poemes), en què l’aventura pel bulevard ens porta a la ironia, a l’humor (Cartell penjat a l’escala). I a l’absurd de les situacions veïnals, per on desfila la fauna ciutadana. Un veí que es poeta introdueix una reflexió sobre els antecedents: pesen tant els nostres clàssics / que són frens de locomotora / als dits del poeta. Al veí del costat ...la mosca del vi / li puja al nas massa sovint, la seva companya crida i plora

la matarà algun dia?
                                   vull dir
                                               la mosca

Desenfadada i molt lliure aquests versos són feliços però contundents: una corda amb condons rentats.

La quarta part, LLIBRE DELS ERRORS (8 poemes), dóna nom al llibre. Dues cites sobre l’error, el matemàtic i el de les mesures passen la pàgina. Escepticisme: totes les mesures estan afectades en algun grau per un error experimental. O la perfecció és feixista, com diu Carles Hac Mor. Entorn de la poesia, la més gran puta -moral torta:

vols ser poeta
però t’espanta
tanta ciutat:
no estàs segur
de viure el món
que t’han contat

Tal com aprenc em desaparec... Per què les paraules? en cita de Vinyoli: fer-me invisible. O bé, La pena es fa dura -els himnes són per aquells que estan sota terra (Vinyoli). Dies de cada dia que no surten a la tele. I també: has tocat fang al fons del pou. Els temes tornen, es reprenen, fan el bulevard. Vet ací el futur, el més enllà: Faràs els versos / com els fa un déu . Em recorden Catul, el poema on tradueix el de Safo desfullant la primera passió amorosa: em sembla igual a un déu aquell que davant teu s’asseu i et pren, mentre jo empal•lideixo i moro com el paisatge. Eduard Carmona és aquest déu obert i projectat cap a tu, poesia voluble, i també el primer lector sofrent d’aquest triangle de límits imprecisos -No tinc clar que sigui un port / allò que brilla a la ratlla- per on el jo transcorre incògnit. I, tanmateix, la poesia divina esdevé al mateix temps que es viu

...
em raja
una tinta
com si fos fang
i per l’ull de bou que queda obert
puc entreveure la meva forma
un calamar
...

(publicat a Pedra Foguera)

Celebro, doncs, la poesia del LLIBRE DELS ERRORS, una pedra que basteix la vida poètica del segle XXI, el futur present. Una emoció forta que surt de la mateixa existència per ser, més que mots, poesia, on el vi fort de la vida fa el seus passos irreversibles per esdevenir carn i ossos d’aquest home que nada i nada per l’immens buit còsmic amb energia furient inesgotable. Un viatge interessant que caldrà revisitar i rellegir amb cura per arribar a les escorrialles, perquè el gust del tast encara m’omple la llengua i en vull més.

J.C.



Més informació:

http://habitacio101.bloc.cat/  bloc tancat de l’Eduard Carmona

http://nohihadeque.blogspot.com/  bloc actiu de l’Eduard Carmona

http://www.documentabalear.cat/cataleg.php?id=439  Documenta Balear: Carmona

http://poesiasantib.blogspot.com/2010/02/eduard-carmona-el-llibre-dels-errors.html  bloc de Santi Borrell: Llibre dels Errors

dimecres, 5 d’octubre del 2016

CRÀTER 4, BOUESIA 2008, LES VAQUES MAGRES

CARTELL, també reproduïda a la portada del llibre Bouesia 07
Les Vaques Magres. Lo Teixidor. 2008.
Les perbouformances a Riumar de Paco Morales i Javier Caballero, David Ymbernon, Blai Mesa i Pau Padrés; el recital a la plaça Mossèn Gabriel amb Don Simón y Telefunken disfressats d’angelets i amb bolquers, Anna Rubirola i Maria Montseny ballant ‘La Feble Feblesa’, Víctor Bocanegra i l’homenatge a Pepe Sales, Bartomeu Ferrando, Jaume Pons Alorda i el seu anti-streptease...; la presentació de la segona antologia poètica ‘Bouesia, les Vaques Magres’ (Arola) i una Revista Caminada esclatant d’homenatge a les tres barcasses, amb Lo Teixidor, Lucas Quejido, Carles Andreu, Carles Hac Mor, Laia Martínez i López, Elisabeth Hager, Miquel Izquierdo, Marc Romera, Llorenç Barber, Mont Palacios, Emit-Snake Beings, Javier Caballero i una munió de gent que van cantar, ballar i recitar.

Lo Teixidor i la seva rondalla. Una veu, un guitarró, una guitarra, un clarinet, una trompeta i un bombardí. Un bon compàs. Una tonada(melodia) pròpia, diferent a la dels altres cantadors. Un timbre de veu dolç. Un so bonic de rondalla, anti-virtuós. Un enversador i improvisador únic,  prodigiós. La veu dels ancestres, dels orígens, música original.

El següent any ja no va poder venir lo Teixidor, ja no estava bé de salut. Va marcar l’inici de la crisi local i global.

Miquel Àngel Marín, Psicogeografía d’un festival 2005-2015, Ed. Això és com tot, 2015

Maria Montseny


BOUESIA 2008. LES VAQUES MAGRES.

La quarta edició del festival Bouesia marca l’inici de la crisi econòmica, tal com el lema explicita.

La motivació principal d’aquesta edició va ser la celebració i reivindicació de les tres barcasses, veritables places majors navegables del delta.

Es realitzen un total de nou esdeveniments artístics al llarg d’un mes, entre els que destaquen les ‘perbouformances’ (David Ymbernon, Lo Faro dels Bous, Elastics Ultd.) als xiringuitos de la platja de Riumar, el recital de 40 bouetes (màquina de l’aigua i el vi, de Paco Morales, les ballarines Rubirola i Montseny, Jaume Pons Alorda, Marc Romera, Carles Andreu, Benet Rossell...), la revista caminada d’homenatge a les tres barcasses, amb el Teixidor i la seva Rondalla i la conducció de Carles Hac Mor i Ester Xargay i parades a cada barcassa-escenari i el concert de Don Simón y Telefunken a la Plaça Mossèn Gabriel.

Bouetes participants: Víctor Bocanegra, Carles Robert, Marta Mateu, David Oliver, Arangu i Joan Rovira, Lo Faro dels Bous (Javier Caballero i Paco Morales), David Ymbernon, Elastics Ultd. (Blai Mesa i Pau de Banyoles), Eduard Carmona, Carles Andreu, Annie Andreu, Benet Rossell, Elisabeth Hager, Jaume Pons Alorda, Laia Martínez i López, Don Simón y Telefunken, Gerard Gil, Miquel Izquierdo, Marc Romera, Andreu Subirats, Llorenç Barber, Montserrat Palacios, Izaj Barber Palacios, Tziran Barber Palacios, Bartomeu Ferrando, Catalina Girona, Andriy Antonovskiy, Miquel Àngel Marín, Aitor Gilabert, Jordi Prenafeta, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Carles Maria Sanuy, De la feble feblesa (Anna Rubirola i Maria Montseny, Lucas Quejido,
Cinta Mulet, Lo Teixidor i la seva Rondalla.


Miquel Àngel Marín, inèdit

Lord Alorda, Regsexcital



Som tornat d'una de les experiències més heavies de la meva vida: la BOUESIA. No es pot descriure: tot molt intens i molt brutal. Molt bèstia. Tant que fins i tot viure feia mal, tanta alegria feia mal. En tres dies sols he dormit, com a molt, tres hores bones. Xiringuito power! Per això avui matí a la 1 no m'ha costat dormir a terra a l'aeroport 5 horetes abans d'embarcar. Viatge plàcid, molt tranquil i tot molt puntual, també mig dormint, en arribar a casa he dormit de les 9 a les 14 hores en què, poc després, havia de fer les classes de repàs d'anglès.

Retornem a la BOUESIA: molt bona gent, i molt interessant (penso en Míster Snake de Nova Zelanda, el cosí de Míster Cocodrilo Dundee, amb qui sols vaig compartir dues paraules però que va ser una presència contínua per a mi cada dia!), i després aprofundir amb les persones ja estimades per estimar-les un poquet més, i penso en gent com els meus nous papàs Catalina i Andriy (que sense ells el meu viatge hagués estat més dur, més terrible, més solitari i menys exaltador! gràcies de tot cor! de tot os!), n'Eduard (CARMONA!), en Galan, na Laia Martinez i Lopez, en Javier Caballero, na Carmeta i na Pria, Miquel Àngel Marín, en Sito, en Marc Romera, en Carles Hac Mor, n'Ester Xargay, en David Ymbernon i en Dadà, en Joan Todó, en Jordi Prenafeta, en Ferran i na Nuri (sí, els reis de l'horiginal, patriarques de la poesia catalana actual, ens sorprengueren amb la seva arribada i amb la seva estada tan màgica, Déu Meu gràcies!), Don Simon y Telefunken, o tu, Bel (forever remember a mallorca, durant la guerra civil)...

Però, tot i això, faltava gent que encara hauria engrandit més la traca (més possible? Sí, encara hagués anat molt més gros segur! BUF!!!): en Pau Vadell, n'Enric (Casasses), na Blancallum Vital, en Francesc Gelonch, n'Emili Sánchez-Rubio (que hi va ser de tornada a Barcelona mentre escoltàvem el seu disc REVISAR-TE EL NOM), en Joanto(màs Martínez), tants altres...

Perdonau si em deixo algun nom, no ho faig amb mala intenció, ans sinó per devastació: estic tan devastat en tornar a la realitat que ara mateix és com si tot sols hagués estat un somni (quanta misèria mental per part meva fer aquestes declaracions tan poc genuïnes i tan típiques de novel·la de folletí, però és així) és com si tot ho hagués somniat aquestes hores de vol, de tornada com diuen.

El recital, gran recital acabat amb un anti-streaptease multitudinari!, la presentació i pira pública de pedra foguera i de mar de sardines, caminar a la vorera de riu, lo èpic clarinet, recitant, cantant, les jotes de Lo Teixidor, els transbordadors per creuar el riu, en Sito llençat a la impaciència de les aigües, el restaurant Machino però també Ca la Paca! I no ens podem oblidar del xiringuito (l'èpica nit de comiat en què en Pau va fer un joc de màgia i alquímia convertint la fosca en una autèntica discoteca dels anys 80), la platja, els banys de piscina a altes hores de la matinada, quan tot començava a agafar l'embranzida del color allà enfora i tot simplement a un pas de l'orgia... Fins i tot els mosquits eren èpics, collons! I també cal dir que mai podré oblidar el matalàs inflable que na Iolanda me va deixar (gràcies, amor, sense tu encara hauria dormit menys!)

Per molt que intentés fer detall de tot el viscut seria impossible contenir i mostrar, poder fer entendre a tots aquells i aquelles que no hi eren, què va significar i què significa tot això. Potser sols se podrà saber si ho vivim de nou l'any que ve al 2009 (any DOSMILBOU!) si ens conviden i si tenim el valor de tornar a enfrontar-nos a la terrible bellesa de l'alegria.


Màquina Fantàstica, Paco de Morales

Les revingudes de la bouesia s’enganxen a la xarxa. Comença aquest palimsest de la Bouesia2, voluntat del cavero per fermar un punt alt. L’espiral del temps que xucla totes les coses acumula argila, arena, palla, canyes, fang, papers de diari, llibres... en present, convoca també l’atenció del lector. D’ací que el dit diví assenyala Aproximadamente 11.600 resultados (0,34 segundos), hic et nunc:

boucròniques: incloem un desbordament líric d’aeroport, Lord Alorda, del bloc Pesta Poètica; i recomanem prémer l’índex aquí mateix per llegir:

Albert Arques ens ofereix seqüències i mirades de les perbouformances,  
La Poesia Visual Culinària De David Ymbernon,
Boucremat , del Faro Dels Bous (Morales i Caballero)

Miro també Bouema de La Ferida: https://vimeo.com/43116264

i els vídeos d’Ester Xargai: Osmòsi I i II, https://vimeo.com/12717353 , entre altres ,  http://vimeo.com/user3412517/videos

 

Un altre dia potser el riu ens portarà més papers de diari.

Boucremat, Paco Morales

PROGRAMA BOUESIA 2008
LA GRAN BOUESIA I IV APLEC DE BOUETES incorpora enguany la PERBOURFORMANCE:

24 VII 08 11 h. PERBOURFORMANCES INAUGURALS, PLATJA DE RIUMAR
DAVID YMBERNON, POESIA VISUAL CULINÀRIA. Ymbernon és un artista que fa ballar el cap. El 1994 inventa el primer poble virtual del món, New Tool, i el personatge Latung La La. El desenvolupament de les seves recreacions, de fets que porten la quotidianitat al terreny d'allò recordat com a somni (C.Hac Mor: Enderroc i Reconstrucció, Arola ed. 2007), són una música màgica que s'esdevé en el mateix temps en què és realitza.

LO FARO DELS BOUS: BOUCREMAT. Caballero & Morales, lo boufit de Boufalabou (Màngel Marín) i la dansa de les imatges al foc (Eduard Margalef). Φρόνιμον τὸ πῦρ, intel·ligent lo foc, cremarà el Bou genèsic i fonamental, el que fecundà la Vaca que engendrà la Cava, i comunió amb els déus del sacrifici. El foc, que governa totes les coses, és faro de bous i minotaures, bouetes, sardines i sirenes.

BOUEMA, documental de David Fernánez i Gerard Gil. Premi a la Creativitat (2008) de la Diputació de Tarragona. La Bouesia del 2007 en un poema visual.

ELASTICS ULTD: UN BOU, DOS BOUS, TRES BOUS, varietats audiovisuals, per Blai i Pau, de Tarragona

25 VII 08 19 h PRESENTACIÓ DE LLIBRES, SALA D'EXPOSICIONS RAMÓN CALVO, Sindicat Arrosser, la Cava, 19 h.:
Mar de Sardines de Javier Caballero.
PEDRA FOGUERA, Antologia de poesia jove dels països catalans.
Bouesia 07, la petjada al paper de la passada edició de la Bouesia

22,30 h. REGSEXCITAL DE BOUVERSOS amb BOUPRELUDI DE DANSA (Anna Rubirola i Maria Montseny). Pl. Gabriel Zapater. El boueta submergeix la cavea en esdeveniment i participació. Qui vulgui pot agafar el micròfon i contribuir a determinar i portar a terme la Bouesia.
Boupreludi de dansa, Regsexital, a càrreg de Anna Rubirola i Maria Montseny

26 VII 08, 18 h.: REVISTA CAMINADA I NAVEGADA"Homenatge a les tres Barcasses" Carles Hac Mor, Ester Xargay, Lo Teixidor i Roundalla, els Bouetes. Inici: pas de barques Garriga, per la voreta del riu, pas d'Olmos, i i final de festa al pas de José del Baló.

23 h.: Don Simón y Telefunken "Música de Vanguardería".

Bourevista Caminada, Pas del Baló

FOTOS: Priya, Ja, 2008. Només el cartell és de l'exposició d'Amposta 2012

dijous, 8 de juliol del 2010

ANDREU GALAN: CANSAT DE DIUMENGES. BOUESIA 2010


Andreu Galan i Martí (Alboraia, l’horta de València, 1980) és un boueta excepcional i entusiasta ( http://bouesia2.blogspot.com/2008/10/andreu-galn-i-mart-lhoriginal.html  : SECRETS DE L'ALQUÍMIA BOUÈTICA). Encara defensa l’escola com a faedora del despertar poètic de xiquets, per això ha endegat amb amb la poetessa Martina Escoda, Pissiganya. Revista de poesia per a xiquets de 0 a 100 anys (http://www.pissiganya.cat/ ), que és un web dirigit a infants, pares i educadors i que té la funció d’estimular la creació poètica infantil i mostrar les creacions poètiques fetes per i per a xiquets. Tal l’hem vist a VANDEBOUS, el Festival de Poesia de Vandellòs, el poble més poètic del món on Apol•lo escollia els llorers per coronar els poetes (http://bouesia2.blogspot.com/2010/05/vandebous-incessant.html on trobareu les referències fotogràfiques i, fins i tot, el reportatge de la Televisió de Vandellòs, magnífic, de l’Eduard Margaleff). Però, avui parlarem de la seva poesia impresa, disparada a partir de ser un dels antologats a PEDRA FOGUERA –“La realitat és un incendi; la poesia consisteix a preservar-ne les flames”: http://bouesia2.blogspot.com/search?q=PEDRA+FOGUERA&updated-max=2008-05-14T22%3A11%3A00%2B02%3A00&max-results=20. A la sisena Bouesia, enguany, presentarà CANSAT DE DIUMENGES, en edició cuidada de La Breu Edicions, Col•lecció Alabatre. Barcelona, 2009. ISBN. 9788493715250) amb un interessant pròleg d’Antoni Artigues, ànima viva de la excel•lent web de literatura catalana, http://www.mallorcaweb/magteatre/


CANSAT DE DIUMENGES sedueix per un gràcia rítmica i un llenguatge que sembla senzill i, tanmateix, et posa la “gallina de piel”. Des de la cotilla del sonet a la llibertat formal, els temes esdevenen poesia amb facilitat estellessiana, si bé amb una passió sintètica i sentenciosa que traspassa les avantguardes i el surrealisme.

Com a mostra copiaré PARLEN LES COSES:

Sent cantar les motoserres
i em demane què deu passar a ciutat.
Ara mateix el vell del parc
observa el seu reflex en l’asfalt,
s’hi mira embadalit
resseguint la línia estràbica
de la constel•lació del si-no-fos,
però només hi troba estridències del gairebé,
qualls arnats de joventut,
qui sap si els algoritmes més confusos del pànic...
L’om més vell de la plaça,
assegut al vell mig d’ell mateix,
s’interroga sobre la seva vocació naturalista,
el perquè de tanta pressa per ser, definitivament,
un arbre més entre els arbres i no un om transvestit
en figuera o baladre confús i eixordador.
Un xiquet que nom Miquel es pregunta,
insistent, sobre la possibilitat de demanar
als Reis el pantone de l’infinit
i poder tirar-se pel tobogan i despertar-se
tot d’una sabent-se formiga processionària
enmig d’un vers de Papasseit,
i no comprèn per què hom només
beu aigua quan té set si el set
no veu aigua quan beu el vuit.
I els teuladins, ai las, es demanen què hi pinten,
les motoserres en tot això.

L’he triat entre altres raons perquè surten un parell de referències constants al llarg del poemari. L’arbre i els xiquets. El poema s’ho val per ell mateix. Interessant descripció de l’idíl•lic parc romàntic aquí tatxat pel soroll absurd de la motosserra postmoderna que el devora, si més no, devora el silenci dels teuladins astorats. El vell com un acròbata entre el “si no fos” i el “gairebé”, reflectint-se al mirall de l’asfalt. L’arbre de ribera sense pressa per ser, una constant com em dit que es planta davant de l’incendi de l’existència, pintada en els sonets anteriors amb tintes de tedi –“Quan ja res commou, de sordidesa... sents bategar un arbre dins del pit”. El xiquet, somni i joc, com la imatge de la formiga en processó pel vers d’en Papasseit, o el joc fonètic dels versos finals anteriors a la conclusió dels teuladins.

Joc de la llengua i amb la llengua, una altra constant en el llibre: “Història de la llengua” (que acaba significativament amb un mot transcrit fonèticament), “Llenguatge”, “Es fa tard en paraules”, “Parlen les coses”, per exemple, només en allò tocant als títols. Perquè el joc i joguina dels mots deixen brollar el transformer dansant pels alvèols d’un sentit arravatament vital:

T’enyore des del present d’enyorar.
I des del futur, des de l’imperfet,
des de la flexió verbal i les persones del verb.
(...)
T’enyore amb paraules, versos,
Amb el Fabra i sense.
T’enyore en síl•labes i acords, en metro
I en autobús, en bicicleta i ala delta.
(...)

Bo seria contrastar “Parlen les coses” amb aquell altre poema que, sense títol, s’obre amb una cita de la jove poetessa Blanca Llum (p.43): “Et sé la veu quan parles amb les fulles”. Però aquí mirarem l’amor, per amor, un amor tendríssim:

“Et sé en l’alè de pi, veu de pinassa.
Et sé un arbre content que juga i dansa.
Et sé quan tot no és prou i res no em cansa;
quan ets l’excés de tots que ens ultrapassa” (...)

I és amor de debò el del poema breu de la pàg 32, una perla, el dring de la mirada enamorada:

Si et mire,
si et pense,
no em demanes que siga objectiu:
tampoc no em demanes que siga subjectiu.


Tot això no trau cap a res,
perquè si et mire,
si et pense,
puc ser una cosa:
                            adjectiu.

Amor transparent, preciós, com aquell de José Salinas que deia, més o menys, "para cristal te quiero, / nítida i clara eres. / para mirar el mundo a través de ti, puro, / de hollín o de belleza, / como lo invente el dia";  fins a tal punt que diríem també “Tot és massa pur per a pensar-hi massa”, com qui no es conforma en sentir-ho.

Sentiment, “...la incontinència de sentir i no comprendre, / el desig de fer anar el desig, / la immediatesa de saber-se cert en la incertesa;...” I vitalitat: “A casa només sóc això: / un pronom que rebota contra les parets/ (...) / Sóc l’eix d’un món que es basteix (...) en la mesura que tu em mires, / m’anomenes i em demanes (...). Sentiment i vitalitat, realitat matèrica de “la incontinència del sentir i no comprendre”, estranya remor que “et deixa sol i arnat com un captaire”. L’alcohol fa estralls i el tedi creix, “Fa por haver de caure en el barranc... en el caire del qual tot just romanc...” Cal decidir-se, encara que tot està escrit i la vida és avui “un arbre que remuga amb veu escassa / plorant sobre el dimarts d’un transeünt”. Malgrat tot –llegeixo les terribles “Visions d’un home”- s’albira “un bri de brasa / que va creuant quaderns i algún apunt”, i “Òbric la mà i n’ix una rosa”, “va naixent d’escrit en crit. / I en ella cresc grapat d’espines.” Andreu Galan sent que “Es fa tard en les paraules / i vol ploure tota la nit”. En les parets del lavabo universal medita o dialoga amb el xiquet: “Psiquiatria, ¿capital? / Malestar.” Per això li cansen els diumenges, cosa que a mi em recorden Catul, quan es diu: L’oci, Catul et neguiteja; en l’oci t’exaltes i t’excites massa. L’oci, en altres temps, va perdre reis i ciutats florents”. Tanmateix deixa parlar les coses, la llengua, dubta o estima, cau o cerca unes ales, puja als límits del subconscient o “Mosegue el vers com un epilèptic”, de manera que basteix els móns, que són també els nostres, on el poeta juga: “i deixe que les paraules em diguen”.

CANSAT DE DIUMENGES és una arravatada introspecció, una arbòria vocació de lluita amb la llengua per paladejar èpicament la vida intransferible, i un anhel incontenible que demana calma i paciència: “Per això sé que mentre ara escric / hi ha tres mil versos dient-se a través meu (...)”.
JC

Foto: Andreu Galán a BRAVOU 08, Festival de Poesia  de Vandellòs: http://gallery.me.com/cedelavall 

MÉS INFORMACIÓ:



divendres, 20 de juny del 2008

POESIA I + , FUNDACIÓ PALAU I FABRE


Del 27 de juny al 27 de juliol de 2008
El Festival d’aquest any és el primer que viurem sense la presència d’en Josep Palau i Fabre, que ens va deixar, com sabem, el 23 de febrer, als noranta anys d’edat. La Fundació Palau pren a partir d’ara el seu ple sentit:mantenir-se fidel a la seva memòria i impulsar cap al futur els seus projectes; i, sens dubte, un dels que Palau considerava més important és el de posar la poesia a l’abast de qui vulgui fer-se-la seva.
Poesia i + a Caldes d'Estrac
Poesia i + a la Pedrera
Programa complet del festival de poesia i +: http://www.fundaciopalau.cat/fundacio-palau/ca/fundacio/festivals.html

Poesia i + a Caldes d'Estrac
Raimon, recital antològic
Especial 5è Aniversari Fundació Palau
Dia i hora: Divendres 27 de juny, a les 22 hPreu: 18 euros
Pedra Foguera
Antologia de poesia jove dels Països Catalans
Dia i hora: Dissabte 28 de juny,a les 22 hPreu: Gratuït
La mort i la primavera
Any Rodoreda
Sílvia Bel i Albert Roig
Dia i hora: Diumenge 29 de juny, a les 21,30 hPreu: 6 euros
Palau entre sang i vori
Recordant Josep Palau i Fabre
Gemma Reguant
Dia i hora: Divendres 4 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
El paisatge de l’ànima
Dídac Rocher
Dia i hora:Dissabte 5 de juliol, a les 22 h Preu: 10 euros
Trinco, trinco
Samfaina de Colors
Dia i hora: Diumenge 6 de juliol, a les 19 hPreu: 6 euros (gratuït fins a 12 anys)
Et deixaré la veu
Josep Tero, Ferran Martínez,Pepa López i Carme Callol
Dia i hora: Diumenge 6 de juliol, a les 21,30 hPreu: 10 euros
El meu amor sense casa
10è Aniversari de la mortde Maria-Mercè Marçal
Dia i hora: Divendres 11 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
La màgia d’en Calders
Imma Colomer i Dioni Chico
Dia i hora: Dissabte 12 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
Senzillament (coses de l’Ovidi)
Jordi Vidal i Toni Xuclà
Dia i hora: Diumenge 13 de juliol, a les 21,30 hPreu: 6 euros
Nit de poetes
Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana
Dia i hora: Divendres 18 de juliol, a les 22 hPreu: Gratuït
Magikíssim
Sergi Buka
Dia i hora: Diumenge 20 de juliol, a les 19 hPreu: 6 euros (gratuït fins a 12 anys)
Pau Riba
Poetada
Dia i hora: Divendres 25 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
Els nens eutròfics (d’en Pedrals)
Concert de cloenda
Dia i hora: Diumenge 27 de juliol, a les 22 hPreu: 10 euros

Poesia i + a la Pedrera
La Caiguda d’Amlet (o la caiguda de l’hac)
de Jordi Oriol Canals
Presentat per Àlex Susanna
Dia i hora: Dimecres 2 de juliol,a les 20 h
L’hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana i altres textos
de Francesc Pujols, a càrrec de MoixicPresentat per Roger Mas
Dia i hora: Dimecres 9 de juliol, a les 20 h
Ursonate
de Kurt Schwitters, a càrrec d'Oriol Ponsatí-Murlà
Presentat per Vicenç Altaió
Dia i hora: Dimecres 16 de juliol,a les 20 h
A ras de res
d’Eduard Escoffet
Presentat per Josep Pedrals
Dia i hora: Dimecres 23 de juliol,a les 20

divendres, 10 d’abril del 2009

POESIA A LA CASA BARRAL 18-24 abril 09

POESIA A LA CASA BARRAL
MUSEU CASA BARRAL

PASSEIG MARÍTIM SANT JOAN DE DÉU,

1843820

LA PLATJA DE CALAFELL




DISSABTE 18 D'ABRIL

A LES 6 DE LA TARDA, RECITAL POÈTIC,
PEDRA FOGUERA, ANTOLOGIA DE POESIA JOVE DELS PAÏSOS CATALANS:

JAUME C. PONS ALORDA,
PAU VADELL, ANDREU GALAN,
LAIA MARTÍNEZ LÓPEZ
BLANCA-LLUM VIDAL
.


DIVENDRES 24 D'ABRILA LES 6 DE LA TARDA,

XERRADA: LA POESIA ORAL

A CÀRREC DEL POETA JOSEP PEDRALS
foto: web casa barral

divendres, 3 de juliol del 2009

NIT DE POESIA. SANT FELIU DE LLOBREGAT


divendres 03 de julio de 2009 a las 23:00
Plaça del Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat
Ctra Laureà Miró, 118



Vull convidar-vos a una nit de poesia...

Tres reconeguts poetes ens acompanyaran el proper divendres 3 de juliol, a partir de les 23 h., al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat. El Pau Gener Galin, la Mireia Vidal-Conte i l'Eduard Carmona ens llegiran els seus poemes a la plaça del Casal, en aquest nit d’estiu...

Sí, és possible que soni una mica agosarat, però... per què no provar-ho? Ja feia temps que tenia aquesta idea al cap i, juntament amb l’Associació de Músics Joves de Sant Feliu (AMJSFL), hem pogut organitzar-ho. I realment tenim el privilegi de comptar amb tres dels més destacats poetes de la poesia catalana actual.
El Pau Gener acaba de publicar el seu tercer llibre (Tancat per mancances). La Mireia Vidal-Conte està treballant en una nova publicació, després de guanyar quatre premis amb els seus anteriors poemaris. I l'Eduard Carmona publicarà el seu primer llibre la propera tardor, encara que podem trobar els seus poemes dins de l’antologia de poetes joves catalans Pedra Foguera.

I us convido a assistir... perquè hem de potenciar la poesia, la paraula... a Sant Feliu... I perquè serà una nit irrepetible!

Ens veiem allà!

Laura


Feu córrer la veu: digueu-li a tothom qui cregueu que hi pugui estar interessat!

I... birra barata (un al•licient més!)


Més informació:
AMJSFL
Militant Pop

dimecres, 30 de juliol del 2008

BOUESIA 08: IV APLEC DE POETES


Lo riu de la Bouesia acaba d’assolir la quarta fita. L’aplec més nombrós de poetes dels Països Catalans ha desplegat en tres jornades intenses l’àgora fonamental de la veu i del gest. Aquí la poesia s’expressa des de les arrels primigènies de la nostra jota fins a les formes més trencadores de la poesia d’ara i de demà. El riu torrencial del Teixidor, degà de la improvisació, i el batec de la Rondalla s’escampa fins al dadaisme culinari de David Ymbernon, el Teatre de la Veu de Carles i Annie Andreu, les accions sonores de Bartolomé Ferrando, la vibració còsmica de Llorenç Barber i un etcètera de més de quaranta noms propis conduïts pel verb serè i polièdric de Carles Hac Mor, l’antipoeta, la salflorsalvatgina Ester Xargay i el boufit màgic de Miquel Àngel Marín.

La Bouesia, els bouemes joglarescs de riu àcrata que riu i que se'n riu de qui no riu s'escampaven des de la Cava (Hac Mor), té dos plats forts. El Regsexcital, al bell mig d’una plaça, on els bouetes no es defensen ni competeixen, sinó que exposen la complicitat de la poesia a la punta del fil de la veu i del silenci, la dansa i la nou negra de Benet Rossell, la màquina quimèrica de Paco de Morales, les guspires energètiques de Lord Alorda i els poetes de Pedra foguera. El temps exquisit contra el gust publicitari i ordinari. Una poesia oberta i lliure on qualsevol, minotaure o boueta, pot participar.

I la Revista Caminada, enguany per la vora del riu, dedicada a les tres barcasses. Des del pas de Garriga fins al pas del Baló, el moment més emotiu i remarcable va ser quan el seguici comandat per Andreu Subirats, Morales i Carles Andreu retornaren la jota al poble, que feia de rondalla. I en arribar al pas, Olmos ens obsequià amb pastissets, coc i vi ranci, mentre la Rondalla i el magisteri de Teixidor feien ballar tothom, pescadors de llopets i sirenes, turistes, i bouetes, construint l’instant en què cadascú determina la festa amb la seva participació singular. Cants de sirena i rauxa de versos. Una emoció escollida i l’esdevenir constant de l’univers que es deixaren coronar de llorers per la sorpresa celestial dels angelets Don Simón i Telefunken. J. CABALLERO
fotos: Priya

1: Lo Teixidor i Rondalla iniciant la Revista Caminada al pas de Garriga
2: El poeta Eduard Carmona, recita en un punt de la Revista Caminada.
3: Lucas Quejido, cantant de Misaluba, en un punt de la Revista Caminada.
4: Llorenç Barber, la veu de la música, en un punt de la Revista Caminada.
5: Lo Teixidor fa ballar tothom al pas d’Olmos.
6: Un moment de la cloenda al pas del Baló.

dimarts, 22 de juliol del 2008

BOUESIA: XUP, XUP. BULL LA BOUESIA

Els bouemes joglarescs de riu àcrata que riu i que se'n riu de qui no riu s'escampaven des de la Cava (topònim format amb la inversió sil·làbica de la Vaca) per tots els arrossars del Delta de l'Ebre mentre pel seu firmament immens uns nuvolots rojos i negres presagiaven un xàfec de bouversos disposats a acabar amb totes les sequeres líriques.
Carles Hac Mor: El naixement de la Bouesia, suplement CULTURA, AVUI, 22.ix.05

QUART ANIVERSARI BOUÈTIC. L’esdevenir constant de la paraulatura entre lo riu i la mar, generant l’arena fonamental. La rondalla de l’aixada i el rec fèrtil de Teixidor arrossejant la Terra del Bou i de la vaCa. El bramul del desig en el moment verd de Juliol. El Minotaure tirant l’arròs collit a la plaça rodona al bell mig de l’amfiteatre, on s’asseuen els gegants, Montsià i Caro, Coll de l’Alba i Cardó. El temps exquisit contra el gust publicitat i ordinari. Hom pot tombar la truita, i és recomanable. Però qui pot pegar-li la volta a una paella? I la paella d’enguany ja fa xup-xup. S’ensuma la Bouesia. (JC)

LA GRAN BOUESIA I IV APLEC DE BOUETES incorpora enguany la PERBOURFORMANCE:
24 VII 08 11 h. PERBOURFORMANCES INAUGURALS, PLATJA DE RIUMAR

DAVID YMBERNON, POESIA VISUAL CULINÀRIA. Ymbernon és un artista que fa ballar el cap. El 1994 inventa el primer poble virtual del món, New Tool, i el personatge Latung La La. El desenvolupament de les seves recreacions, de fets que porten la quotidianitat al terreny d'allò recordat com a somni (C.Hac Mor: Enderroc i Reconstrucció, Arola ed. 2007), són una música màgica que s'esdevé en el mateix temps en què és realitza.

LO FARO DELS BOUS: BOUCREMAT. Caballero & Morales, lo boufit de Boufalabou (Màngel Marín) i la dansa de les imatges al foc (Eduard Margalef). Φρόνιμον τὸ πῦρ, inteligent lo foc, cremarà el Bou genèsic i fonamental, el que fecundà la Vaca que engendrà la Cava, i comunió amb els déus del sacrifici. El foc, que governa totes les coses, és faro de bous i minotaures, bouetes, sardines i sirenes.

BOUEMA, documental de David Fernánez i Gerard Gil. Premi a la Creativitat (2008) de la Diputació de Tarragona. La Bouesia del 2007 en un poema visual.


ELASTICS ULTD: UN BOU, DOS BOUS, TRES BOUS, varietats audiovisuals, per Blai i Pau, de Tarragona

25 VII 08 19 h PRESENTACIÓ DE LLIBRES, SALA D'EXPOSICIONS RAMÓN CALVO, Sindicat Arrosser, la Cava, 19 h.:

Mar de Sardines de Javier Caballero.

PEDRA FOGUERA, Antologia de poesia jove dels països catalans.

Bouesia 07, la petjada al paper de la passada edició de la Bouesia

22,30 h. REGSEXCITAL DE BOUVERSOS amb BOUPRELUDI DE DANSA. Pl. Gabriel Zapater. El boueta submergeix la cavea en esdeveniment i participació. Qui vulgui pot agafar el micròfon i contribuir a determinar i portar a terme la Bouesia.

26 VII 08, 18 h.: REVISTA CAMINADA I NAVEGADA, "Homenatge a les tres Barcasses" Carles Hac Mor, Ester Xargay, Lo Teixidor i Roundalla, els Bouetes. Inici: pas de barques Garriga, per la voreta del riu, pas d'Olmos, i i final de festa al pas de José del Baló.

23 h.: Don Simón y Telefunken "Música de Vanguardería".

Com a descripció de la bourevista caminada, un poema de Javier Caballero:

BOUESIA 2006



DE VIVA VEU
el riu constant de l’univers.
Bouetes a tota vela.
Núvols i llobarros
fan la volta de campana.
Repica l’aixada
el falset del canyar.
S’alça la lluna funàmbula.
S’arromanga una jota.
Emborna el videobouema
i tossa el clarinet pels carrers.
Correbouema.
Tornassol en dansa.
Cants de sirena.
Rauxa de versos.
Bramula el Minotaure
la paraulatura per la terra
de la Vaca i del Bou.
Campanes al vol.

El bou del riu i la barcassa han estat sempre presents en la Revista Caminada, com hom pot veure a les fotos insertades i relacionades al peu. L'anunci de la construcció d'un pont que uneixi les vores oposades del riu ens fa recordar aquests mots d'Artur Bladé de 1984: ...I ara, no fa gaire, han començat, vora Ascó, les obres encaminades a la construcció d'un pont i d'una central nuclear. Un bon amic meu asconenc, Carmel Biarnés, corresponsal d’un diari de Barcelona on ha parlat —i parla— d'aquestes qüestions, em diu en una carta: «El pont només tindrà dues pilastres, una a cada banda del riu, i una sola arcada de més d'un centenar de metres, de manera que serà molt bonic, però si no "ni posem remei, matarà la barca d’Ascó, que és la més gran i la més "històrica", no ja de tot l'Ebre, sinó de tota la península. Caldria salvar­-la. Fóra tan interessant de poder contemplar, en un mateix cop d'ull, el pont nou, obra extraordinària de l'enginyeria del nostre temps, i la vella barca, obra d'artesania que data de la dominació àrab i encara està en ús. Parleu-ne vos també. I promoveu visites a la nostra comarca que és una de les més belles de la terra catalana i potser la menys coneguda!». I, ja se sap, el que ha passat un cop, és possible. Honor i glòria a la barcassa.

ARTUR BLADÉ I DESUMVILA, Visió de l’Ebre Català, 1984 p. 271, a Cicle de la Terra Natal II, Obra Completa, III, Cossetània Edicions, 2007

Fotos: 1. JA, Autoretrat amb la Rondalla del Teixidor, Bouesia 07
2. CAYO LÓPEZ, Barcassa del Pas del Való, Josep Arques, JOARCA, Bouesia 05
3. PACO de MORALES, Teixidor canta una jota a JOARCA, Boueseia 06

dimarts, 14 d’octubre del 2008

EDUARD CARMONA I JOAN ROVIRA INTERPRETEN CORALL ROMPUT A L'HORIGINAL

El proper dimecres 15 d'octubre, a les 20:30, a l’Horiginal EDUARD CARMONA I JOAN ROVIRA continuen interpretant 'Coral Romput', l’extraordinari poema de Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot:

A tu que et rius, a tu, et voldria tenir
per sempre al meu costat, rient-te, perquè rius,
i rius amb tota l’ànima i rius amb tot el cos,
i rius, amor!, amb tota la teva joventut
i amb la salut daurada de la taronja oberta
amb els dits, amb les ungles, bàrbarament alegre
!” (fragment)

Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, tot presentant-se com a intèrpret dels mots de la tribu i de les reivindicacions del seu poble. (Vicent Salvador, http://www.uoc.edu/lletra/noms/vaestelles/index.html)

EDUARD CARMONA és estudiós i apassionat intèrpret de Vicent Andrés Estellés, tal com l’he vist en el fabulós recital Encén Estellés, el curs passat, o en el marc de Barcelona Poesia a la plaça de Sant Felip Neri.
Poeta ell mateix o flama poètica: Poesia és supervivència –defineix a Pedra Foguera, on escriu versos com

cada vegada que encenc la lletra
em cremo els dit
.

És conegut també com l’inventor del terme Bouesia, nom del festival poètic de les terres de l’Ebre que enguany arribarà a la cinquena edició.


JOAN ROVIRA, músic de trajectòria llarga acaba d’editar un disc amb Arangu. Com a saxofonista i com a músic en general, Joan Rovira es caracteritza per la seva versatilitat d'estils, destacant el seu so potent i el seu fraseig que combina elements del be bop amb d’altres sonoritats més modernes com el Soul o el Funk. Músic de vent i corda templa les cordes del cor i l’ànima
http://joanrovira.nireblog.com/




Horiginal, C/ Ferlandina núm. 29, Barcelona (davant del MACBA).
15 d'octubre, a les 20:30

EDUARD CARMONA I LAIA MARTÍNEZ estan a la QUINZENA POETICA DE VILAFRANCA , CONFRARIA DE SANT RAIMON, 24 X 08, 20.30
FOTO: Ja, Eduard Carmona, Castellvell 2008