dimarts, 22 de juliol de 2008

BOUESIA: XUP, XUP. BULL LA BOUESIA

Els bouemes joglarescs de riu àcrata que riu i que se'n riu de qui no riu s'escampaven des de la Cava (topònim format amb la inversió sil·làbica de la Vaca) per tots els arrossars del Delta de l'Ebre mentre pel seu firmament immens uns nuvolots rojos i negres presagiaven un xàfec de bouversos disposats a acabar amb totes les sequeres líriques.
Carles Hac Mor: El naixement de la Bouesia, suplement CULTURA, AVUI, 22.ix.05

QUART ANIVERSARI BOUÈTIC. L’esdevenir constant de la paraulatura entre lo riu i la mar, generant l’arena fonamental. La rondalla de l’aixada i el rec fèrtil de Teixidor arrossejant la Terra del Bou i de la vaCa. El bramul del desig en el moment verd de Juliol. El Minotaure tirant l’arròs collit a la plaça rodona al bell mig de l’amfiteatre, on s’asseuen els gegants, Montsià i Caro, Coll de l’Alba i Cardó. El temps exquisit contra el gust publicitat i ordinari. Hom pot tombar la truita, i és recomanable. Però qui pot pegar-li la volta a una paella? I la paella d’enguany ja fa xup-xup. S’ensuma la Bouesia. (JC)

LA GRAN BOUESIA I IV APLEC DE BOUETES incorpora enguany la PERBOURFORMANCE:
24 VII 08 11 h. PERBOURFORMANCES INAUGURALS, PLATJA DE RIUMAR

DAVID YMBERNON, POESIA VISUAL CULINÀRIA. Ymbernon és un artista que fa ballar el cap. El 1994 inventa el primer poble virtual del món, New Tool, i el personatge Latung La La. El desenvolupament de les seves recreacions, de fets que porten la quotidianitat al terreny d'allò recordat com a somni (C.Hac Mor: Enderroc i Reconstrucció, Arola ed. 2007), són una música màgica que s'esdevé en el mateix temps en què és realitza.

LO FARO DELS BOUS: BOUCREMAT. Caballero & Morales, lo boufit de Boufalabou (Màngel Marín) i la dansa de les imatges al foc (Eduard Margalef). Φρόνιμον τὸ πῦρ, inteligent lo foc, cremarà el Bou genèsic i fonamental, el que fecundà la Vaca que engendrà la Cava, i comunió amb els déus del sacrifici. El foc, que governa totes les coses, és faro de bous i minotaures, bouetes, sardines i sirenes.

BOUEMA, documental de David Fernánez i Gerard Gil. Premi a la Creativitat (2008) de la Diputació de Tarragona. La Bouesia del 2007 en un poema visual.


ELASTICS ULTD: UN BOU, DOS BOUS, TRES BOUS, varietats audiovisuals, per Blai i Pau, de Tarragona

25 VII 08 19 h PRESENTACIÓ DE LLIBRES, SALA D'EXPOSICIONS RAMÓN CALVO, Sindicat Arrosser, la Cava, 19 h.:

Mar de Sardines de Javier Caballero.

PEDRA FOGUERA, Antologia de poesia jove dels països catalans.

Bouesia 07, la petjada al paper de la passada edició de la Bouesia

22,30 h. REGSEXCITAL DE BOUVERSOS amb BOUPRELUDI DE DANSA. Pl. Gabriel Zapater. El boueta submergeix la cavea en esdeveniment i participació. Qui vulgui pot agafar el micròfon i contribuir a determinar i portar a terme la Bouesia.

26 VII 08, 18 h.: REVISTA CAMINADA I NAVEGADA, "Homenatge a les tres Barcasses" Carles Hac Mor, Ester Xargay, Lo Teixidor i Roundalla, els Bouetes. Inici: pas de barques Garriga, per la voreta del riu, pas d'Olmos, i i final de festa al pas de José del Baló.

23 h.: Don Simón y Telefunken "Música de Vanguardería".

Com a descripció de la bourevista caminada, un poema de Javier Caballero:

BOUESIA 2006



DE VIVA VEU
el riu constant de l’univers.
Bouetes a tota vela.
Núvols i llobarros
fan la volta de campana.
Repica l’aixada
el falset del canyar.
S’alça la lluna funàmbula.
S’arromanga una jota.
Emborna el videobouema
i tossa el clarinet pels carrers.
Correbouema.
Tornassol en dansa.
Cants de sirena.
Rauxa de versos.
Bramula el Minotaure
la paraulatura per la terra
de la Vaca i del Bou.
Campanes al vol.

El bou del riu i la barcassa han estat sempre presents en la Revista Caminada, com hom pot veure a les fotos insertades i relacionades al peu. L'anunci de la construcció d'un pont que uneixi les vores oposades del riu ens fa recordar aquests mots d'Artur Bladé de 1984: ...I ara, no fa gaire, han començat, vora Ascó, les obres encaminades a la construcció d'un pont i d'una central nuclear. Un bon amic meu asconenc, Carmel Biarnés, corresponsal d’un diari de Barcelona on ha parlat —i parla— d'aquestes qüestions, em diu en una carta: «El pont només tindrà dues pilastres, una a cada banda del riu, i una sola arcada de més d'un centenar de metres, de manera que serà molt bonic, però si no "ni posem remei, matarà la barca d’Ascó, que és la més gran i la més "històrica", no ja de tot l'Ebre, sinó de tota la península. Caldria salvar­-la. Fóra tan interessant de poder contemplar, en un mateix cop d'ull, el pont nou, obra extraordinària de l'enginyeria del nostre temps, i la vella barca, obra d'artesania que data de la dominació àrab i encara està en ús. Parleu-ne vos també. I promoveu visites a la nostra comarca que és una de les més belles de la terra catalana i potser la menys coneguda!». I, ja se sap, el que ha passat un cop, és possible. Honor i glòria a la barcassa.

ARTUR BLADÉ I DESUMVILA, Visió de l’Ebre Català, 1984 p. 271, a Cicle de la Terra Natal II, Obra Completa, III, Cossetània Edicions, 2007

Fotos: 1. JA, Autoretrat amb la Rondalla del Teixidor, Bouesia 07
2. CAYO LÓPEZ, Barcassa del Pas del Való, Josep Arques, JOARCA, Bouesia 05
3. PACO de MORALES, Teixidor canta una jota a JOARCA, Boueseia 06