diumenge, 20 de juny del 2010

LLIBRE DELS ERRORS, EDUARD CARMONA


La Bouesia dedica una secció a la petjada impresa. Dels quatre autors i bouetes que presenten els seus llibres celebro avui EL LLIBRE DELS ERRORS, del jove i valent EDUARD CARMONA, publicat per la col•lecció La Cantàrida, de Documenta Balear, l’editorial que va antologar la poesia catalana del futur. Les guspires de Pedra Foguera ja són un foc ardent.

Eduard Carmona (Deltebre 1982), boueta major, perquè és l’inventor del terme Bouesia i un dels seus organitzadors, és un poeta fet en escenaris de viva veu i cos present: citarem l’homenatge Encén Estellés a l’Horiginal (març 08), Corall Romput amb Joan Rovira, gran músic de vent i corda (Barcelona Poesia 08), les múltiples activitats amb el dinàmic grup Pèl Capell, les intervencions a la Poesia als Parcs, o la darrera experiència agosarada de portar la poesia a a domicili (El País: “Rapsodes a domicili”, Ferran Sales, 25 II 10; vegeu un vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=fJhI_jE8zL4&NR=1 ). Ara també en lletra impresa EL LLIBRE DELS ERRORS en transmet la seva veu poètica vital i entusiasta.
El LLIBRE DELS ERRORS, amb un pròleg i un epíleg, de Carles Hac Mor i Andreu Subirats, té quatre parts on es reparteixen més d’una cinquantena de poemes.

EXISTENSIÓ és la primera i la més extensa (19 poemes). Dividida també en dues parts dissímils ( 8 i 11 poemes) a partir de les cites de Sartre (nàusea a les mans i rodar per París o veure cares noves), presenta una forma singular –cada poema comença amb el mot o mots finals en què acaba l’anterior -cosa que afavoreix sentir l’esforç i l’angoixa de l’home caminant cap a allò altre i cap al futur.
Ja el mateix títol ens situa davant d’un mot híbrid i nou, un dilema entre la existència i la extensió, o millor la polisèmia que floreix entre la tensió existencial i l’ex-tensió de l’existència: ...entenc clarament / cóm sóc qui ets què som... som mites que es moren... els incerts embalums del nostre fosquíssim paper regal. Una tensió que és passió i no es resol amb el recorregut per la gratuïtat de viure, ja que porta al no-res: ...una espiral que em portava al no-ser i allí no m’he volgut conèixer mai.” Una passió inútil –la poma sartriana que duu el cuc a dintre. Ex- tensió, una tensió cap a fora, cap al món (“Un dia em vull tornar pensament...) constata que l’home és accident, una pedra en el camí: Jo sóc, i: un rastre ben bé inútil / que esdevindrà /sí / esdevindrà / l’únic zenit de mi mateix. Si bé Res no és res (amb els regust de Parmènides: el que és, és i el que no és, no és) en aquest bulevard topem amb aquest rigor d’existir de les coses i, en dir-ho, aquesta veu poètica vehement no es deixa enganyar: ...uns cosos: significacions.
UTILITAT DELS TELS, la segona part (16 poemes) té com a frontissa dos parèntesis (cursa animal dels somni, i setembre rural del delta) i una cita de Salvat-Papasseit, sentir el goig en copsar el bé de la blasfèmia –...per l’amargor de les delícies... El tel és un agregat de partícules o gotetes finíssimes, adherides formant una capa tenuíssima, que cobrint quelcom en lleva la transparència. Els poemes, més lliures ara, són els tels d’una realitat més fragmentada, però cerquen el motlle intern de cada moviment extern (H. Melville): Dansa per a mi... quan t’escorris. Cal erotitzar, i la dona pren protagonisme per la inversa salvatgina del desig:

tota tu t’encens
de mi t’encens de tu
...
s’encén un mort
i el foc no el crema

Passió en llibertat, llibertat d’imaginar. La bellesa és l’arrel veritable del desig... t’estimo i no crec en la vida. Les imatges són més agosarades i llampants: la magrana: el tall sagnant del bis de l’amor. I el pensament no és res davant l’altre:

si haguéssim de pensar
la mirada
tot
seria teoria de vida

Utilitat dels tels és la consciència de la lliure dignitat moral:

no has desitjat el pecat
però el pecat et cerca
perquè el desitgis

IMMOBILIÀRIA, la tercera (11 poemes), en què l’aventura pel bulevard ens porta a la ironia, a l’humor (Cartell penjat a l’escala). I a l’absurd de les situacions veïnals, per on desfila la fauna ciutadana. Un veí que es poeta introdueix una reflexió sobre els antecedents: pesen tant els nostres clàssics / que són frens de locomotora / als dits del poeta. Al veí del costat ...la mosca del vi / li puja al nas massa sovint, la seva companya crida i plora

la matarà algun dia?
                                   vull dir
                                               la mosca

Desenfadada i molt lliure aquests versos són feliços però contundents: una corda amb condons rentats.

La quarta part, LLIBRE DELS ERRORS (8 poemes), dóna nom al llibre. Dues cites sobre l’error, el matemàtic i el de les mesures passen la pàgina. Escepticisme: totes les mesures estan afectades en algun grau per un error experimental. O la perfecció és feixista, com diu Carles Hac Mor. Entorn de la poesia, la més gran puta -moral torta:

vols ser poeta
però t’espanta
tanta ciutat:
no estàs segur
de viure el món
que t’han contat

Tal com aprenc em desaparec... Per què les paraules? en cita de Vinyoli: fer-me invisible. O bé, La pena es fa dura -els himnes són per aquells que estan sota terra (Vinyoli). Dies de cada dia que no surten a la tele. I també: has tocat fang al fons del pou. Els temes tornen, es reprenen, fan el bulevard. Vet ací el futur, el més enllà: Faràs els versos / com els fa un déu . Em recorden Catul, el poema on tradueix el de Safo desfullant la primera passió amorosa: em sembla igual a un déu aquell que davant teu s’asseu i et pren, mentre jo empal•lideixo i moro com el paisatge. Eduard Carmona és aquest déu obert i projectat cap a tu, poesia voluble, i també el primer lector sofrent d’aquest triangle de límits imprecisos -No tinc clar que sigui un port / allò que brilla a la ratlla- per on el jo transcorre incògnit. I, tanmateix, la poesia divina esdevé al mateix temps que es viu

...
em raja
una tinta
com si fos fang
i per l’ull de bou que queda obert
puc entreveure la meva forma
un calamar
...

(publicat a Pedra Foguera)

Celebro, doncs, la poesia del LLIBRE DELS ERRORS, una pedra que basteix la vida poètica del segle XXI, el futur present. Una emoció forta que surt de la mateixa existència per ser, més que mots, poesia, on el vi fort de la vida fa el seus passos irreversibles per esdevenir carn i ossos d’aquest home que nada i nada per l’immens buit còsmic amb energia furient inesgotable. Un viatge interessant que caldrà revisitar i rellegir amb cura per arribar a les escorrialles, perquè el gust del tast encara m’omple la llengua i en vull més.

J.C.



Més informació:

http://habitacio101.bloc.cat/  bloc tancat de l’Eduard Carmona

http://nohihadeque.blogspot.com/  bloc actiu de l’Eduard Carmona

http://www.documentabalear.cat/cataleg.php?id=439  Documenta Balear: Carmona

http://poesiasantib.blogspot.com/2010/02/eduard-carmona-el-llibre-dels-errors.html  bloc de Santi Borrell: Llibre dels Errors