Festival Dixie
Dissabte 16 d‘abril • 22.30 h
Cicle: Cinema amb música en directe. Especial Charles Chaplin
La quimera de l’or (The Gold Rush), 1925
Carles Robert (piano), Miquel Àngel Marin (clarinet)
Humor, tendresa, intriga, imaginació... la música segueix els gestos i les expressions dels personatges, fent que “parlin” amb els sons del piano i del clarinet. L’obra mestra de Chaplin. Una de las pel•lícules que solen figurar en les llistes dels millors films de tots els temps. Un rodamón i un explorador solitari desafien als perills de la natura i de la fam, per trobar les mines d’or a les muntanyes. http://webfacil.tinet.org/teatrem
Organitza: Cooperativa Obrera Col•labora: Ajuntament de Tarragona
Preu: 7 €
VENDA ENTRADES ANTICIPADA: Per internet a http://www.musicfromtamarit.com/ a l’apartat que trobareu al menú principal (agenda conciertos y noticias).
Carles Robert i Miquel Àngel Marín (d'un programa de mà, 2007)
Argument de La Quimera d'Or:
Charlot es troba a Klondike, atret per la febre de l'or. Hi ha una tempesta i es veu obligat a buscar aixopluc. Troba una casa aïllada a les muntanyes, habitada per Larsen, un assassí fugitiu de la justícia. Encara que Larsen tracta de fer fora el vagabund, l'huracà l'hi impedeix. A més a més, Chaplin porta un altre hoste a la cabana, Mac Kay, un home alt i gros. Després d'una baralla en la qual queda inutilitzat el rifle del fugitiu, els dos hostes aconsegueixen quedar-s'hi.
La fam els rosega, i decideixen que un d'ells sortirà a buscar menjar. L'atzar de les cartes elegeix Larsen. Uns policies el troben, ell els mata i els roba el trineu, i deixa Mac Kay i Chaplin abandonats. Tots dos sucumbeixen aviat a la fam. El vagabund prepara una de les seves sabates, mentre en Mac Kay veu visions i creu que el seu company és una gallina i tracta de menjar-lo. Un ós, caçat quan entra a la cabanya, els treu de la fam.
Quan acaba la tempesta cadascú segueix el seu camí. En Mac Kay es dirigeix a una mina d'or que havia trobat, però un accident en el camí li fa perdre la memòria. El vagabund, per la seva banda, va al poble, i atret pels llums entra al cabaret, on coneix la bella Georgia, que decideix de ballar amb ell només per provocar gelosia a Jack Cameron, el gallet del cabaret, que la desdenya. Hi ha una baralla entre els dos homes, de la qual Charlot surt vencedor mercès a l'atzar.
Torna a la barraca, i per poder sobreviure, fingeix que està mort per tal de despertar la solidaritat de l'enginyer Hank, que el revifa i li dóna menjar, i li encarrega que tingui cura de la casa mentre ell va a la recerca d'or. Mentre Georgia i les seves amigues juguen a la neu, Chaplin és víctima de les boles de neu per accident. Les noies entren a la casa i, per divertir-se amb ell, li prometen d'anar a sopar a la seva cabana la nit de cap d'any.
Prepara el sopar amb molta cura, però Georgia, que està divertint-se al cabaret, oblida la cita. El vagabund espera en va i s'adorm. Somia que està amb la Georgia, i que l'entreté amb la seva dansa dels panets, una de les escenes més recordades de Chaplin. Però és un somni, va cap al cabaret per veure Georgia, que acaba de recordar la seva cita. La noia va a la cabanya i la veu buida. Se sent trista pel vagabund i renega de Jack, que segueix prepotent com sempre.
Georgia manifesta el seu interès pel vagabund, que es torna boig de felicitat, però Mac Kay, que el busca per recordar la ubicació de la seva mina, se l'emporta a estirades. Aconsegueixen trobar la cabanya, però a la nit el vent se l’endu fins un penya-segat, on la casa amb prou feines es manté en equilibri. Aconsegueixen sortir-ne vius i descobreixen que en el lloc on eren hi havia la mina d'or.
El vagabund se'n torna en vaixell, ja ric, de retorn al seu país, ho té tot... menys la Georgia. Els periodistes demanen poder retratar-lo amb la seva granota de buscador d'or. Cau dintre d'un rotlle de corda, el confonen amb un polissó i el volen expulsar del vaixell, però la Georgia, que també torna al seu país, tracta d'impedir-ho pagant-li el passatge. La resta de passatgers arreglen la situació, mentre Charlot la Georgia s'adonen que s'estimen. El fotògraf insisteix que vol fer-los una fotografia, però el petó que es fan els enamorats l'espatlla.
Vikipèdia, http://ca.wikipedia.org/wiki/La_quimera_de_l%27or
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada