TARARÍ
TARARÍ
CABRABOU VE CAP AQUÍ
La Vall dels Llorers celebra la baixada de la Cabreta. Puntual com la primavera i la garsa els refilets enfilen cap a la vila el correbou bouètic. Un ventet, un nuvolet, un entusiasme, una dansa, un ding, tracen el pentagrama de la paraula personal i transferible d’un present inesgotable. De carrer en carrer celebren l’epitalami genèsic de la Cabra i del Bou veus sense edat. Modulen un so que és remolí i hèlix fonamental per expressar el misteri d’allò discordant. I així a la plaça de la torre arriba la nit que fon tots els contorns. I a Cal Bou potser alguna microconferència desvetllarà el prodigi que testimonia fidelment i incansable el mirall vell d’Anís Mor. Dong.
“Cabrabou (Capra sempervirens): mamífer de la família dels satèl•lits que destaca pel seu musell punxegut. La seva cornamenta, més accentuada que la del bou comú (Bos taurus), pot arribar a assolir els 52 cm i és d’allò més característica a banda i banda del seu cap que rarament supera els 15 cm d’amplada i els 10 cm de llargària. Espècie generalista i d’alimentació omnívora, tant se l’ha vist abastint-se de cireres de pastor i altres fruits silvestres com, enmig d’abocadors urbans, de llibres vells i papers de cel•lofana. De pelatge bru, en època de zel presenta dues protuberàncies roges al capdamunt de la seva llengua bífida. Habita a la terra baixa mediterrània envoltada de llops". VV.AA (1986) Història Natural dels Països Catalans, V. XIII. Barçalona: Ciclopèdia Catalànida.
L’11 DE JUNY A VANDELLÒS EN TINDREM UN RAMAT... I TU, NO
Rebi brams cordials,
La cérvola de la cova l'Escoda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada