diumenge, 27 de maig del 2012

FESTIVAL DE POESIA DE VANDELLÒS, divendres 1 de juny 2012


Cartell. Disseny: Eduard Margalef
VI EDICIÓ DE LA BOUESIA A VANDELLÒS.
Porta de la VIII Bouesia, que aquest 2012 transita des de Vandellòs per Amposta, Deltebre, Tivenys i Tortosa

Divendres 1 de Juny 2012

ANÍS MOR A CAL BOU
HOMENATGE A CARLES HAC MOR


Ja hem plegat les olives. Sol d’oli. A la borrassa de primavera, romer, frígola, llorer, poemes. El vent traspassa l’espill de Cal Bou, ser i no ser Anís Mor per les serres de Vandellòs. Sobre l’ull glaçat del mirall borinen versos i bouetes. Xiquets i grans fan dels versos entusiasme i ball. Malda l’Estat: “Tu pagaràs, peix menut, l’oli que t’has begut”. Del més fondo de la nineta repica la mar de la literatura: la poesia no és, es fa. (JC)


PROGRAMACIÓ:
19:30   BOUSALUTACIÓ DE BENVINGUDA. Plaça Dr. Gil-Vernet. Punt de sortida de la Revista caminada
22:30   SOPAR BOUPOPULAR
24:00   RESISTRAL. Bouafter a Cal Bou


BOUETES PARTICIPANTS, 
JUNTAMENT AMB POETES I BOUETES DE VANDELLÒS, CENTRE D’ESTUDIS  LA VALL, COL·LEGI VALDELORS:

AIMAT PARÓ
CARLES HAC MOR
CINTA MULET
DAVID YMBERNON
EDUARD CARMONA
ESTER XARGAY
FRANCESC GELONCH
JAVIER CABALLERO
JOAN TODÓ
JOAN VINUESA     
JORDI PRENAFETA
KENNYKEN, Kenny Province
MIQUEL ÀNGEL MARÍN
SANTI  BORRELL

I TOTS AQUELLS QUE VULGUIN POSAR ALES A LA PARAULA

Imatges: 1. David Ymbernon, Programa Bouesia 2012
2. flor de l'anís
3. Ampolla d'Anís Mor, http://cecbl.com/galeria/francisco-palou/anises-espaoles/anis-mor1-191

divendres, 25 de maig del 2012

BOUESIA 2012: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU. PROGRAMACIÓ

Per descarregar la PROGRAMACIÓ BOUESIA 2012: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU:
y el CARTELL:



LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU

Han soltat les aigües. L’alba taronja somriu el filet de plata i com s’escampa el món com una bassa argentina. El dia és geometria. L’evidència empenta el jonc, el senill, la xisca i la menuda grama més enllà, i també les llúdrigues i les guineus de la memòria borinen aquella ratlla que són ones i mars. També aquest any, que en fa cent, el canal retorna a vessar els terrossos de l’hivern i les pluges atresorades a Mequinensa i Riba-roja. La primavera és una benedicció. Un doll d’aigua fluent cap al futur. La més gran revolució agrària del segle XX en tot el món. És admirable l’aigua, la terra, l’aire de la Bouesia, tal com raja el solet de la jota de Boca de Bou: “Flores tienen los jardines, estrellas el firmamento, ricos corales la mar...”

L’aigua és vida, una rutina imprevisible. Modela constantment el paisatge, a cada estació la seva collita. Una relació que crea entorn, com va fer i desfer el Galatxo de Sorrapa o l’illa de Buda i el seu esplèndid far -ferro de la liberté, égalité, fraternité- davant l’horitzó de la Mediterrània. També l’aigua fonamental empeny la creació de ponts, el pas del Baló o el Passador. Sobre aquest corrent peripatètic la Bouesia basteix la casa del bou, alhora pont i far. Els primers tocoms on conflueixen passat, present i futur, són lo Teixidor, riu de la jota, natural, corrent, i Josep Bo, lo Sifonero la cançó, la música i la lletra del cavero aixecant èpicament casa, nissaga i l’univers del poble. En podríem sumar més: la plaça de l'Església, amb Llorenç Barber dalt del campanar esventant la música de les campanes; lo riu cantant al Passador amb la dansa de les barcasses, de Carles Santos i Barber; les Quatre Carreteres, convocant  Gaudí, Jujol, Perejaume, Sol Picó, Pepa Plana, la Big Bang Valona, marcant la ratlla i la creu en aquest urbanisme d’al·luvió. Ponts i fars, expansius i centrífugs, que van tan enllà, més enllà. Perquè hi transita la flama inefable que atien Ester Xargay, Carles Hac Mor i Miquel Àngel Marín, boucèfals del bon temps.

Aigua corrent, no fa mal a la gent. ¿Com alçar la casa del bou en aquestes revingudes? La Bouesia ha explorat el temple: a Vistabella, muntanya al bell mig del poble, pedra de marge que és un pinacle. Ha explorat el mas: a Riudoms, el mas Cremànimes ens dóna el simposi i la migdiada filosòfica, el faune del pensament perseguint la musa dialèctica. Dues pedres per ancorar la sorra al Muntell Gros, aquesta voluntat del cavero per fermar un punt alt. Enguany escorcollarà el ziggurat del Galatxo de Sorrapa, espiral del temps que xucla totes les coses per esmicolar-les i erigir sobre aquestes sorres la dispersió dels versos: portarà també la rebufada de la Poesia als Parcs, la celebració dels últims paratges naturals. Però en la acumulació d’argila, arena, palla i canyes, en els fangs i toves dels fonaments podem extraure algun bou perdut: les antologies Bouesia 2006 i Les vaques magres. Bouesia 2007 (Arola ed.). I més avall potser Gairebé cent anys de soledat, un exemplar de la revista Antena (1951-1953), i fins i tot algun bitllet del carrilet o un fragment del timó del vaporet. Tot passa, va dir ja fa temps Heràclit d’Efes i, també, que no podem banyar-nos dos cops en el mateix riu. Però d’aquesta simfonia silenciosa voldria recuperar l’Explosió Poètica (La Cava, 1979), esdeveniment efímer de poesia i rebombori, cinta de Moebius, exposició, recital i rock. Perquè portà el regust de l’aprenentatge i l’experiment, de l’amistat i complicitat d’un grup que, en veu alta, va escodrinyar també l’artesania de les titelles (Cía de Titelles Inestable, Valls i Riudoms, 1987) o de la performance (Nit prèvia, Cambrils, 1988), del còmic (Ucman) o bé un compromís amb les arts, que va fer molta geografia d’espardenya i projectes impossibles (emblanquinar la Figuerola). Cosa que ens permetrà accentuar la contribució de Paco de Morales i Eduard Margalef a la Bouesia, ja que de Vuró Chaparlà hem perdut el fil, i de Serge Minnen ja vam veure la seva música (Un Laboratoire de Magie, Bouesia 2009).
 
Qui aigua detura, olives mesura. La vocació pelegrina de la Bouesia passa per ciutats i viles, Badalona, Barcelona, Tarragona...  però des del 2007 recala a Vandellòs, on l’osmosi i la connivència esdevenen un trencadís poètic estanyat amb caliu popular i de festa remarcable. A la tasca del Col·legi de Valdelors, que aporta els poetes més joves, alternen les veus un poeta local i un boueta, de manera que la dansa laberíntica del bou i la cabreta esdevé Cabrabou. I per la nit a cal Bou l’experiment i el mestissatge de gèneres i accions creen la casa del bou, la quarta dimensió de la poesia. Artífexs en són el Centre d’Estudis La Vall i Rut Domènech, que ha estat temptant la col·laboració d’entitats i ciutadans. I el pont és Eduard Margalef, fotògraf, qui va aportar al grup Bròculo/Òculo l’art de mirar. Des de l’experiència de la ceguesa de la caverna i del quarto fosc a la màgia de les imatges desvetllades pel foc de la llum vermella. Des de la impressió de paper sensible amb una caixa de Farias a la manipulació de negatius amb substàncies químiques. Des de l’enquadrament de l’objecte a la recerca del moviment i del subjecte. Margalef és la història de la fotografia i del que ha vingut després, el color, el cine, el vídeo, la fotografia digital. Va posar en doina la primera experiència de televisió local a l’Hospitalet de l’Infant (1984). Al festival de Vandellòs ha mostrat les seves Diapositives en Moviment i en l’edició de 2009, Bouema, va fer possible la primera videoconferència a Cal Bou. Expert en fotografia industrial (ha rebut diversos premis), ha enregistrat imatges de la Bouesia per a la Televisió de Vandellòs (TVV).

Bou vent i barca nova. Paco de Morales forma part del paisatge clar i lineal del Delta de l'Ebre. El lector de l'Odissea a l'Ampolla, i El maltractat a Deltebre son bronzes ancorats, l'un davant l'horitzó de la Mediterrània i l'altre, l'home de l'aixada, al recer d'una petita placa. La relació amb la terra i l’entorn es copsa a Gairebé cent anys de soledat (Sísera, 2000), on fonamenta els orígens de l’imaginari del delta amb la cara i els ulls de divuit vides singulars, i entre línies podem descobrir els primers motors de l’art a Deltebre (el pintor i fotògraf, el dibuixant de tebeos, el foll molt eixerit, el cinema...). Ho il·lustra bé l’escultura L’oncle Nelo (Ampolla, 2008), el pescador i el far. Sobre un pòdium geomètric, esfera i piràmide, la força de l’home contra la tramuntana de febrer. Cames, cos i mans tesades contra els elements inestables per mantenir la vela llatina ferma cap al destí. Optimisme contra la tempesta. El pòdium estilitza el vell far de Buda, en ferro, i el bon pescador en la mala mar. Tota aquesta càrrega de passat, lleugera i potent, culmina amb el minimalisme de la creu (la barqueta) i la mitja lluna de la vela còncava en un fil d’acer inoxidable. Boucremat, La màquina quimèrica o l’Oeil Cacodylate donen fe del seu compromís i participació en el fer de la Bouesia.

Ha trencat aigües la Bouesia. De viva veu el riu constant de l’univers. Bouetes a tota vela. Núvols i llobarros fan la volta de campana. Repica l’aixada el falset del canyar. S’alça la lluna funàmbula. S’arromanga una jota. Emborna el videobouema i tossa el clarinet pels carrers. Correbouema. Tornassol en dansa. Cants de sirena. Rauxa de versos. Bramula el Minotaure la paraulatura per la terra de la Vaca i del Bou. Campanes al vol. La paraula i el gest esdevenen física de l’ànima i desordre causal dels sentits. Entusiasme dolç i fragància plaent en passes i passos antitètics dansen per l’arena d’aquest amfiteatre forjant un ziggurat de versos, una cartografia impossible, la casa del bou, mentre l’aigua –i també la llum- s’esmuny inexorable entre les coses.
JAVIER CABALLERO CID


foto: JA. 1, Ziggurat, de P. Morales; 2, 3 i 4, Collage (2012)

MICRODANCES, VÍDEO D'ESTER XARGAY -CITY SCREEN FESTIVAL AL MX ESPAI


Dissabte 26 
dins la Ruta de Ciutat Vella
presentació de les projeccions pels artistes
a l’MX Espai 1010
Llibreteria, 7, pral.



A les 19:30 h
Sinestèsies

Microdanses

Realització i muntatge sonor: Ester Xargay / Idea, text, música i interpretació: Miquel Àngel Marín / Edició i animació 3D: Adolf Alcañiz / 2012.

Amb "Microdanses", el músic Miquel Àngel Marín evidencia el llenguatge gestual que genera la música que ell toca amb el clarinet, específicament pensada per fer ballar les claus i d'altres parts de l'instrument. Així mateix hi ballen una tria de frases del seu llibre "Música és enxampar mosques", que s'escolen per les imatges en forma d'ona de so. El resultat audiovisual, la mise en image i el muntage visual i sonor, configuren, amb aquestes peculiars interpretacions musicoballades, una coreografia d'"entra-i-surts" brossians. (Ester Xargay)

(per veure el vídeo: https://vimeo.com/42612789


i presentació del llibre
de Miquel Àngel Marín, Música és enxampar mosques
a càrrec de Javier Caballero i Carles Hac Mor.
  
Els colors de la pell
 de Nora Ancarola
  
A les 20:30 h
Las flors del Mal

Teach me and I will forget de Jokin Labaien

Las sábanas de Norberto d'Hernan Khourian


FOTO: JA, Ester Xargay, Bouesia 2011

diumenge, 13 de maig del 2012

Poefesta-recital-tumult! a LE JARDIN: 18 V 12, 19,30


Poefesta-recital-tumult!



Divendres 18 de maig a dos quarts de vuit del vespre.

A
LeJardin. Café Poétique Bar à vers
C/ Bordeus, 31, Barcelona,  08029

http://www.facebook.com/lejardinpoetique 

Hi intervindran, sifa no fa, i si molt convé simultàniament: Misael Alerm, Luz Alonso, Annie Bats, Dante Bertini, Neus Borrell, Javier Caballero, David Caño, Roc Casagran, Meritxell Cucurella-Jorba, Marta Darder, Catalina Girona, Carles Hac Mor, Carles Lapuente, Miquel Àngel Marín, Ona Mestres, Ricard Mirabete, Gemma Peres, Rosa Pujol, Núria Pujolàs, Begonya Ricart, Dídac Rodríguez, Pep Antoni Roig, Oriol Sauleda, Ester Xargay, David Ymbernon i etcètera.


I també, presentació de la revista I N C O N F O R M I S T E S n.19 a càrrec de Paula Alba Rodríguez, Carles Morell, Alejandro Sangrá i Sara Castillo.


MIREIA CALAFELL: TEXTURES. BARCELONA POESIA 2012


...dimecres vinent, 16 de maig, a les 21h, fem el recital audiovisual

TEXTURES

al CCCB dins del programa de Barcelona Poesia 2012.
M'agradaria molt trobar-vos-hi.

Si voleu un tastet:

Textures

Textures és un recital de poesia de Mireia Calafell amb música de Miguel Marín i visuals de Nomade .
Tres disciplines artístiques dialoguen a l’escenari per a crear una atmosfera lírica i suggeridora en què els espectadors es submergeixen per escoltar, sentir i veure un recital de poesia en un format veritablement innovador.
Descarrega el dossier del recital Textures
Poemes de Mireia Calafell + antologia de poemes de Maria Mercè Marçal, Gabriel Ferrater, Màrius Sampere, Montserrat Abelló, Felícia Fuster, Francesc Parcerisas, Màrius Torres, Blai Bonet, Teresa Pasqual… a los más jóvenes Gemma Gorga, Manuel Forcano, Teresa Colom, Joan Duran, Francesc Gelonch y Mireia Vidal-Conte.


PROGRAMACIÓ BARCELONA POESIA:




DE MIREIA CALAFELL, RETORNAR

Retornar a la ciutat
on vas deixar-hi els anys
curosament plegats
dins els records de l’altra
que és el pedaç de tu
que no viatja.

Entrar-hi sense pressa
i no només pel trànsit
que el locutor comenta
amb un accent estrany,
potser perquè és tan teu
que ja ni el recordaves.

Arribar-hi impacient
amb el viatge als ulls
i un skyline al fons
d’històries impossibles:
cadàver exquisit
d’un món que es fa petit.

Venir-hi per marxar:
un canvi de sentit
abans no sigui tard.
–On és que estic tornant?
El cos se t’estremeix,
costa empassar saliva.

Et sents turista al barri,
no acullen els carrers
que havies enyorat.
No es pot voler tornar,
al pany hi ha l’evidència:

de sobte,
les claus de casa
no són ja les de casa.

http://mireiacalafell.com 

ESTER XARGAY, CARLES HAC MOR & ADOLF ALCAÑIZ: TOT MUDA DE COLOR EN BELLUGAR-SE LA LLETRA, Dl 14 V 12, 21 h


dilluns 14 MAIG 2012_21h

ANTIC TEATRE
Verdaguer i Callís, 12 - 08003 Barcelona
entrada gratuïta

TOT MUDA DE COLOR EN BELLUGAR-SE LA LLETRA

PROJECCIÓ + COL·LOQUI

Un seguit de vídeos d'Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay per llegir la imatge textualment.

Si el músic Josep M. Mestres Quadreny diu "Tot muda de color al so de la flauta", una sentència tan sinestèsica i audiovisualment eloqüent com aquesta també pot mudar, en mans d'escriptors i d'artistes, per ser atribuïda al text convertit en imatge tan bellugadissa i acolorida com el so.

organitza HABITUAL VIDEO TEAM




ESTER XARGAY
Agoc

2012_9:49 min
Un llenguatge, l'escriptura d'Agoc (llibre de Carles Hac Mor), és la font d'inspiració de la música de Mestres Quadreny; el resultat audiovisual, la mise en imatge i en so del text ens endinsa en l'univers textual d'Hac Mor, així com en el sonor i visual de Quadreny, tot fent l'ullet a les seves singulars partitures.
Text: Carles Hac Mor
Música: Josep M. Mestres Quadreny

ESTER XARGAY
Microdanses

2012_7 min
Amb Microdanses, el músic Miquel Àngel Marín evidencia el llenguatge gestual que genera la música que ell toca amb el clarinet, específicament pensada per fer ballar les claus i d'altres parts de l'instrument. Així mateix hi ballen una tria de frases del seu llibre Música és eixampar mosques, que s'escolen per les imatges en forma d'ona de so. El resultat audiovisual, la mise en image i el muntage visual i sonor, configuren, amb aquestes peculiars interpretacions musicoballades, una coreografia d'"entra-i-surts" brossians.
Idea, text, música i interpretació: Miquel Àngel Marín

ESTER XARGAY
Un himne del no-ésser

2010/2011_4:05 min
Vídeo que forma part de la videoinstalació homònima d'Ester Xargay. Projectat sobre cendra.
Text: Carles Hac Mor

ADOLF ALCAÑIZ
Salflorvatge
Tres vídeos de l'escenografia audiovisual realitzada per Adolf Alcañiz per a l'obra Salflorvatge, títol del llibre homònim d'Ester Xargay.

1 Alexandrins amb corona de llorer
2011_1:30 min
Text: Ester Xargay
Veu: Carles Hac Mor
Música: Marc Egea, Xavi Lloses

2 Les cobles amb safrà van a la babalà de la mà d'Alà a Abdhalà
2011_1:30 min
Text: Ester Xargay
Veu: Marc Egea
Música: Xavi Lloses i Rosa Pou

3 Zig-zag d'àrnica en cal·ligrama
2011_1 min
Text: Ester Xargay
Veu: Ester Xargay i Rosa Pou
Música: Marc Egea, Xavi Lloses

ADOLF ALCAÑIZ & ROSA SÁNCHEZ
Poètiques interconnectades. Dels campanars a les xarxes socials d'internet
Un vídeo realitzat per al recital simultani que es va fer en diversos espais de la Fundació Antoni Tàpies, en els quals el públic fou convidat a moure's lliurement pels diferents escenaris. L'auditori centralitzava les imatges de totes les actuacions que s’anavent fent i que eren gravades (amb retransmissió en directe, per connexió telemàtica i vídeo cablejat). Kònic Thtr (Rosa Sánchez i Alain Baumann) va dissenyar especialment aquest espai escenogràfic interactiu, en el qual cada poètica particular s'hi difonia i conjugava per revelar una altra realitat.

Poètiques interconnectades. Miquel Àngel Marín

2010_2 min
Text i veu: Miquel Àngel Marín
Música: Alain Baumann

ADOLF ALCAÑIZ, CARLES HAC MOR & ESTER XARGAY
Del concepte a la imatge

Dos vídeos de Carles Hac Mor i dues entrevistes (Pere Noguera, Benet Rossell) del cicle de vídeo "Del concepte a la imatge", concebut per Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay per al CanalMediateca de Caixaforum l'any 2009. El cicle aplegava peces –des dels anys setanta fins a obres actuals- de Francesc Abad, Carles Hac Mor, Pere Noguera, Benet Rossell i Vicenç Viaplana, cinc artistes que van començar a treballar aquells anys en què la radicalitat de l’art conceptual desmaterialitzava l’obra d‘art, el qual era qüestionat de soca-rel, juntament amb la seva comercialització. Tot plegat es complementava amb el visionat d’unes peculiars videoentrevistes amb cadascun dels artistes esmentats.

Dels films Nihil i No de Carles Hac Mor, rodats en Super8 el 1975, malmesos, irrecuperablement, pel temps, se n'ha fet una reproducció el 2008, per Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay.

1 Nihil
1973/2008_3:58 min
Realització: Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay
Text: Carles Hac Mor

2 No
1973/2008_3:33 min
Realització: Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay
Text: Carles Hac Mor

3 Acció-entrevista "No Comment" Benet Rossell i Eugeni Bonet
2009_8:30 min
Realització: Adolf Alcañiz, Benet Rossell i Ester Xargay
Idea: Benet Rossell
Entrevista: Eugeni Bonet

4 Fer suc al laberint de Pere Noguera. Lligams insospitats. Pere Noguera i Carles Hac Mor
2009_23:34 min
Realització: Adolf Alcañiz i Ester Xargay
Idea: Pere Noguera
Entrevista i transcripció: Carles Hac Mor




ESTER XARGAY
Sant Feliu de Guíxols, 1960. Escriptora i videoartista, combina aquestes dues pràctiques amb videorecitals, exposicions i concerts en què col·labora amb músics i artistes. Ha publicat textos sobre art al diari Avui i a revistes com Benzina, Papers d’Art, Transversal, Barcelona Review, i d'altres. Juntament amb Carles Hac Mor ha traduït, entre altres, Adrian, Todorov, Pascal i Queneau.
Darrerament ha tingut cura de “Barcelona poesia” Set dies de poesia a la ciutat.(2005/2010), juntament amb David Castillo, i de “Poesia als parcs” cicle de poesia als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (2007/2012), juntament amb Carles Hac Mor.
En poesia, ha publicat els llibres de poemes I n f i n i t i u s, en procés d'edició; Aürt; Eixida al sostre; Fissura (amb Nora Ancarola, Marga Ximènez i Carles Hac Mor); Salflorvatge (2006); Trenca-sons (2002), i Darrere les tanques (2000). I, coescrits amb Carles Hac Mor, els llibres Zooflèxia (2007); Amor lliure, ús i abús (2001); Tirant lo Blanc la (2001); Epítom infranu o no (1997), i Un pedrís de mil estones (1993).
Ha realitzat amb Carles Hac Mor el DVD-Rom Sextina al microscopi per a la mostra "Microscopies" (Metrònom, 2003) i (amb Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Barbara Held) el CD-Rom Paraparèmies, desplaçaments, cosificacions… (Premi de creació audiovisual de Navarra, 1999) i, a BTV (juntament amb Bàrbara Raubert) videopoemes i documentals, un dels quals va rebre el Premi Espais a la Crítica d’art (2000).

CARLES HAC MOR
Infrapoeta que no conrea el subgènere literari del currículum, tret de casos especials, com el present. Els seus darrers llibres, tots cinc del 2011, són: Fer les cartes (coescrit amb Antoni Clapés), Filacteri d'infrallengua, Accions paraparèmicament ictòpiques de Jordi Benito, Sí fa que sí i Obra completa punt u. I, paradoxalment, acaba de guanyar els Jocs Florals de Barcelona d'enguany.

ADOLF ALCAÑIZ
Constantí (Tarragona), 1961. Videoartista i fotògraf. Treballa en l’experimentació videogràfica i conjuga aquesta pràcica amb diferents disciplines en les seves nombroses col·laboracions amb artistes, músics i escriptors, amb els quals tracta, sovint, la interactivitat en directe de la imatge i el so. Així mateix, treballa amb la realització videogràfica de l'obra d'artistes com Francesc Abad, Lluís Bisbe, Jordi Colomer, Eva Lootz, Mireia Massó, Pere Noguera, Carles Pazos, Benet Rossell o Francesc Torres, entre d'altres. I col·labora amb músics com Barbara Held, Angel Pereira i Xavier Maristany, i amb escriptors com Carles Hac Mor i Ester Xargay. Va dirigir el laboratori de vídeo Metrònom Lab., i també ha realitzat la videodocumentació de les exposicions de l’espai Metrònom, de Barcelona, i de les del Tinglado 2, de Tarragona.




Imatges: 1, Un himne del no-ésser. 2,  Microdanses. 3, Poètiques interconnectades (www.fluxfestival.org)

dimecres, 18 d’abril del 2012

ANDREU SUBIRATS: GALTES DE PERDIU, A LA LLIBRERIA VILADRICH

XIQUETES I XIQUETS, SENYORES I SENYORS, ANTISENYORES I ANTISENYORS,
divendres 20 a les 20h.
A VILADRICH

Llibreria la 2 de Viladrich
C/ Despuig, 22
Tortosa, Tarragona, Catalunya, Spain


S'OBRE LA VEDA PERDIUENCA,

JOAN TODÓ PRESENTA GALTES DE PERDIU, D'ANDREU SUBIRATS

ALLÍ MOS TROBAREU!

G A L T E S D E P E R D I U
andreu subiratsPròleg_ Joan Todó
Col•lecció_ Alabatre, 35
Pàgs_ 280
PVP_ 17 €
ISBN_ 978-84-939632-2-4
Galtes de Perdiu


Un nou títol de la col•lecció de poesia ALABATRE, de LABREU EDICIONS, amb pròleg de Joan Todó

Andreu Subirats Aleixandri (Tortosa, 1968). Fins avui ha publicat L’ull entorn (LaBreu Edicions, 2006). De la resta de la seva obra només n’hem pogut gaudir mitjançant les aparicions en diverses antologies com L’illa dels bous (1989), L’orgull de ser pocs (1993), Terres d’aigua (2004), Bouesia 2006, Bouesia 2007 o Lletres de casa (2009), així com al llibre d’artista Traç Pi (amb Pau Alemany, 1999) i a algunes revistes i catàlegs. L’any 2010 va aparèixer en aquesta mateixa col•lecció la seva traducció de Les Balades de François Villon, obra que li valgué el premi “Mots Passants 2011” de la UAB a la millor traducció literària del francès. Però durant molts anys la seva obra ens ha estat donada a conèixer, sobretot, a través de l’oralitat, i els seus recitals, sovint acompanyat de músics amb qui ha sabut generar una complicitat molt singular, segueixen estant entre els més seguits i aclamats. “El llibre que teniu a les mans, i que recull una part dels poemes d'Andreu Subirats durant vint-i-cinc anys —tal com llegim al pròleg de Joan Todó—, no ve tant d'una rebequeria com d'una tenacitat. No és ni un seguit d'experiments ni una filera de botifarres sortida d'una cadena de muntatge: és part d'una obra fent-se.I és el resultat d'una sedimentació, del pòsit i el solatge dels dies, de la depuració que la memoria realitza quan es gira cap a uns versos antics i s'adona que allò que determinava tal gir, tal imatge, no ha superat la prova. I ens ho estalvia als lectors.” Galtes de perdiu és, doncs, un llibre que conclou, més que no pas inaugura, la poesia de Subirats des de 1986 fins al 2010, reescrita i depurada, reorganitzada a partir dels cinc llibres originals, inèdits a excepció d’Ull entorn, esdevingut aquí una segona edició revisada i corregida de L’ull entorn que inaugurava aquesta col•lecció —amb les Cartes de sota mà vintronianes— i que ben aviat es va exhaurir convertint-se en l’introbable.
uu
http://www.la2deviladrich.cat/
http://www.labreuedicions.com/galtes-de-perdiu-andreu-subirats


Foto Ja, Andreu Subirats, Bouesia 2011

dimarts, 27 de març del 2012

BOUESIA AL PATI, CENTRE D'ART DE LES TERRES DE L'EBRE, AMPOSTA

LO PATI, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre (Amposta) http://www.lopati.cat/pagina.asp?id=99 

PRESENTA L’EXPOSICIÓ

Bouesia 2012 "La construcció de la casa del bou"


AMB UN AVANÇ DE LA PROGRAMACIÓ DEL FESTIVAL DE BOUESIA QUE EN AQUESTA VUITENA EDICIÓ ÉS CELEBRARÀ DURANT EL MES DE JUNY 2012

Lo Pati Centre d'Art - Terres de l'Ebre
C/ Gran Capità, 38-40
Tel. 977 700 904
43870 Amposta
Horari de visita:
divendres i dissabtes
de 17 h. a 21 h.

Lloc


Amposta, Vandellòs, Deltebre, Tivenys i Tortosa

Data

Exposició: del 1.06.12 al 1.07.12
Programa d´acceleracions: 1, 2, 3, 30 de juny i 1 de juliol

La Bouesia neix l’estiu del 2005 com un aplec i recital de bouetes a Deltebre. A partir d’aquí es crea l’associació cultural Rabera de Bouetes, que integra artistes de les Terres de l’Ebre i de la resta dels Països Catalans, i convida a tothom que vulgui a participar-hi.


La Bouesia concep el treball creatiu com una forma de vivència i coneixement del territori en tots els seus vessants. És un esdeveniment cultural, interdisciplinar i d’intercanvi entre artistes que té com a escenari principal el paisatge del Delta de l’Ebre. És un lloc de trobada, de festa i de cohesió social que recull com a fil conductor els diferents llenguatges artístics: arts visuals, poesia experimental, música, dansa, circ..., en diferents formats: accions, recitals, instal•lacions o intervencions en l’espai públic.


Els objectius que persegueix la Bouesia es concreten en: Promoure la interacció entre l’art i el paisatge natural i urbà del Delta de l’Ebre. Activar i potenciar els vincles entre creació i producció artística i vida social, econòmica i cultural del territori. Treballar perquè les practiques artístiques formin part de la realitat del Delta de l’Ebre, més enllà de l’imaginari de l’arròs, la conservació del medi natural i el defallit negoci immobiliari. Ens les darreres edicions han participat a la Bouesia artístes com: Carles Andreu, Llorenç Barber, Antoni Clapés, Carles Hac Mor, Don Simón y Telefunken, Perejaume, Pepa Plana, Sol Picó, Benet Rossell, Carles Santos, Eduard Carmona, M. A, Marín, Mariona Segarra, Pau Riba, Jaume Sisa, Andreu Subirats, David Ymbernon, Ester Xargay, Gerard Gil, entre d’altres.

 
AVANÇ DE LA PROGRAMACIÓ BOUESIA 2012
BOUESIA 2012 - VIII EDICIÓ


"LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU"

100 ANYS DE JOHN CAGE I EL CANAL DE L’ESQUERRA DE L’EBRE

La Bouesia 2012 està dedicada al centenari del canal de l’esquerra de l’Ebre, i s’articula al voltant de dos eixos: Acceleració Bouhaus (1912-2012): una exposició sobre la trajectòria de la Bouesia (2005-2012) a partir de material documental, i com a registre del fet creatiu que s’ha generat durant aquests anys. Acceleracions 2012: una sèrie d’activitats i accions amb un propòsit comú que ha estat present (i transversal) en totes les edicions de la Bouesia: l’experimentació artística.

1 de juny. ANÍS MOR A CAL BOU. VANDELLÒS
Bouesia dedicada a Carles Hac Mor. Revista caminada i Resitral.

2 de juny. ACCELERACIÓ BOUHAUS 1912- 2012. AMPOSTA
Centre d’Art de les Terres de l’Ebre: Inauguració de l’exposició dedicada al festival Bouesia de Deltebre.

Acceleracions durant tot el dia:
’Peregrinar a un centre d’art’: Bouromeria Deltebre-Amposta. "Celebrar un centre d’art": Moros i cristians de la Vall d’Albaida, amb la ballarina i performer Sònia Gómez, pels carrers d’Amposta.
’Pintar un centre d’art’: David Ymbernon.
’Sonar un centre d’art’: Llorenç Barber.
’Festejar un centre d’art’: Sònia Gómez.

Zona del Castell: Proyecto 23 (Madrid); Xavi Lloses i col.lectiu Nuvolaris (Sant Feliu de Guíxols); MaDam (Madrid), Enric Casasses & Don Simon i Telefunken (Barcelona - Tarragona); Leroy & Omitsu (Estats Units- Japó).

3 de juny. POESIA ALS PARCS. DELTEBRE

Bouesia a la Desembocadura. Zigurat del galatxo de Sorrapa. Cicle de recitals als Parcs de la Diputació de Barcelona, en col.laboració amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Coordinació del cicle: Carles Hac Mor i Ester Xargay.

Amb els poetes Mari Chordà (Amposta) i Joan Vinuesa (Barcelona). Músics a determinar.

30 de juny. ACCELERACIÓ BOUHAUS 1912- 2012. AMPOSTA

Lo Pati. Cloenda de l’exposició.

Acceleracions: ’Bouconferències’: Carles Andreu, Diego Burián, Carles Hac Mor, Sam Vila.
’Bouimpro’: Toni Alburquerque (trompa), Inés Borràs (piano), Montserrat Palacios (veu), Joan Saura (sampler).
Recital: Eduard Carmona, Carles Santos i Inés Borràs (piano a 4 mans).

Cafè Llar: Resitral final amb tots els bouetes participants i totbou que vulgui participar.

1 de juliol. HOMENATGE AL CANAL DE L’ESQUERRA DE L’EBRE, A L’ASSUT DE TIVENYS-XERTA I TORTOSA.

Recitals a l’assut de Tivenys i Tortosa, dinar a Tivenys, migdiada sonora dedicada a John Cage i revista caminada pels carrers de Tortosa.

Il·lustracions:
1. Obra de David Ymbernon
2. Centre d'Art de les Terres de l'Ebre
3. Zigurat del Galatxo, foto Ja, 2012
 
Lo Pati, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, amb seu a Amposta, és nucli catalitzador d'iniciatives i projectes en matèria d’arts visuals portats a terme a les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i la Terra Alta. La tasca del centre contempla programes de difusió, formació, producció, col•lecció i arxiu, d’acord amb el que representa formar part de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya. La singularitat del projecte s’articula a partir de la relació entre art i natura. La preeminència del valor del context natural com element característic del territori on s’ubica i la complicitat i veïnatge amb el Museu de les Terres de l’Ebre plantegen línies de treball i col•laboracions que justifiquen i corroboren aquest posicionament.
Les Terres de l’Ebre històricament ha estat un territori on la confluència de paisatges singulars: el riu, el delta, els ports i la mar, ha generat una cruïlla de pas i de contacte entre cultures. La centralitat del riu Ebre el fa, des de sempre, motor del comerç i l’agricultura i, avui dia, recurs per al gaudi i el lleure. Per això es proposa recollir el llegat simbòlic del riu com a nexe entre els diversos territoris que travessa, no tan sols com espai de desenvolupament socioeconòmic, sinó també com a lloc de trobada i intersecció cultural. Parlem d’una frontera natural que no es viu com un límit impermeable, sinó més aviat com una zona porosa d’intercanvi d’informació i negociació d’identitats. D’aquí emergeix la noció de cruïlla entre cultura, natura i paisatge com a espai de singularitat i àmbit d’especialització cap on vol dirigir-se el centre d’art.

El centre d’art està ubicat al cor de la ciutat d’Amposta on antigament s’emplaçava el pati de les escoles públiques, aquesta referència explica l’origen de la marca "Lo Pati”. El centre disposa d’una superfície expositiva fixa de 584 m amb la possibilitat de sumar-hi puntualment la sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre de 200 m, que fan del complex una de les sales més ben equipades de la província. El centre també disposa d’una residència per artístes ubicada a Balada, al cor del Delta. Les oficines, la sala d’actes i el magatzem (800 m) són també compartits amb el Museu de les Terres de l’Ebre, institució que, en el passat i en el present, dóna suport i tutela al nou projecte del centre d’art.

diumenge, 18 de març del 2012

ANDRIY ANTONOVSKYI A L'HORIGINAL: 21 DE MARÇ 2012


DIMECRES 21 DE MARÇ 2012,

A LES 20H30

A L'HORIGINAL


(c/ferlandina 29, bcn)

http://horinal.blogspot.com.es/2012/03/els-busthalter-dandrii-antonovskyi.htm

UN FANTASMA DE "BUSTHALTER"

(EL FUTUR LLIBRE-SOSTENIDOR DE

POESIA DE L'ANDRIY ANTONOVSKYI)


DES DEL COR I EL PIT DEL SEU AUTOR.
QUEDEU TOTS CONVIDATS
A VEURE, ESCOLTAR I PARTICIPAR

EN AQUEST STRIPTEASE MORFOLÒGIC
I POCASOLTA, AMB PETITS REPICS D'ALGUNS
CLÀSSICS ANDRIANS

AU, ANIMEU-VOS!

ENS VEIEM ALLÀ, SI HI VENIU!


Un poema de l'Andriy:

Jo menjava sushi de pera
Mosques negres
M'aterraren a les orelles

(publicat a LES VAQUES MAGRES. Bouesia 2007, Ed Arola, 2008)
Foto: Ja, Bouesia 08: Andriy Antonovskiy

diumenge, 11 de març del 2012

DAVID YMBERNON: GRILLS I ÒPERA DE LATUNG LA LA, GALERIA JOAN PRATS- ARTGRÀFIC


Grills i òpera de Latung La La
a la Galeria Joan Prats-Artgràfic de Barcelona:


Balmes, 54 08007-BARCELONA
Tel. 93 488 13 98 -Fax 93 487 16 14
http://www.joanprats-artgrafic.com/- artgrafic@galeriajoanprats.com

Exposició: del 23 de febrer al 5 de maig de 2012
 
Durant l’exposició, s’hi escenificarà —els dies 15, 24 i 29 de març, 14, 19 i 26 d’abril, i 5 de maig, a les set del vespre— l'obra parateatral Grills i òpera de Latung La La
 
(amb Elisabet Augé, Jordi Casadevall, Miquel Àngel Marín, Dadà, Daida i David Ymbernon).


Horari Sala d'Exposicions: De dimarts a dissabte de 10.30 a 13.30h i de 17 a 20hM

Més informació: http://www.davidymbernon.com/
http://bouesia2.blogspot.com/2009/03/ymbernon-desfilada-de-latung-la-la.html

divendres, 2 de març del 2012

SEFA FERRÉ, L'EXPRESSIÓ PERMANENT, un estudi del poeta EUGENI PEREA SIMÓN, premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2012


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

SEFA FERRÉ L’EXPRESSIÓ PERMANENT

DE
EUGENI PEREA SIMÓN

La panoràmica més completa sobre una de les grans artistes contemporànies del nostre país

DIVENDRES 9 III 12: 19 h
SALÓ NOBLE DEL PALAU BOFARULL DE LA DIPUTACIÓ,
C/ LLOVERA, 15
REUS


En la pintura de Sefa Ferré no hi ha arbres, no hi ha éssers vivents. Les viles, els carrers, els racons, sempre estan deserts, si més no en aparença. Els seus paisatges tenen aquell punt crepuscular del trencament de la llum, que tant es pot expandir en la claror del matí com deixatar-se en la foscor del vespre. Però, a la vegada, tot irradia una vida interior iridescent. Sefa Ferré ha fet un exercici d’un lirisme cromàtic i geomètric. És la geometria de les formes i dels colors que, a través d’un realisme transfigurat, ens fa veure i sentir de debò un impuls vital, real.


SEFA FERRÉ (Reus, 1938), filla del pintor Josep Ferré Revascall, va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. La seva obra es troba en fons d’art i en col•leccions particulars d’arreu del món.

EUGENI PEREA SIMÓN (Riudoms, 1954) és doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i professor a la UNED. Ha publicat diversos llibres i darrerament s’ha dedicat a l’estudi del paisatge a través de la literatura i l'art.

Col•lecció: Tamarit, 28
Pàgs.: 144
Format: 23 x 30 cm
Impressió: més de 100 il•lustracions en color
Enquadernació: tapa dura amb sobrecoberta
PVP: 47,95
ISBN: 9 788483 306772
http://www.vienaeditorial.com/fitxers/SEFA%20FERRE.pdf 

EUGENI PEREA ha estat premiat recentment amb el PREMI INTERNACIONAL DE LITERATURA ANTONIO MACHADO pel poemari RELLOTGES D'ARENA:
L'obra 'Rellotges d'arena', d'Eugeni Perea, ha guanyat el Premi Internacional de Literatura Antonio Machado. El Premi, que atorga la Fundació Antonio Machado de Cotlliure (Rosselló), ha arribat enguany a la seva 18a edició i va ser creat per tal de fomentar els estudis literaris i biogràfics sobre aquest autor i el reconeixement i la distinció d'obra de literatura inèdita de qualsevol gènere i d'esperit conforme al pensament de Machado. L'obra guanyadora d'enguany és un poemari que reflecteix el pas del temps, amb tota la gamma de sabors i experiències que això comporta, vist i viscut per un jove en l'estat de transició cap a la maduresa i en coincidència amb un altre temps, polític, de la transició de la dictadura a la democràcia d'un país. De les divuit convocatòries celebrades fins ara, els premiats han estat majoritàriament treballs escrits en llengua castellana, onze, concretament, seguit dels francesos, quatre i dels catalans, que l'han guanyat en dues ocasions: Toni Ibàñez, el 2008 i Xavier Serrahima, el 2011. L'any 1985 el premi va ser declarat desert.

El jurat del premi està compost, majoritàriament, per hispanistes, filòlegs i escriptors francesos presidits per Marie-Claire Zimmermann, que va ostentar la primera càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de París-Sorbona i directora del Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona.

El premi comporta l'edició del llibre, a França, en les tres llengües oficials que permeten les bases de la convocatòria -francès, castellà i català-.

L'acte de lliurament del premi se celebra en el marc d'una jornada d'homenatge al poeta Antonio Machado, nascut a Sevilla el juliol de 1875 i mort i enterrat a Cotlliure el 22 de febrer de 1939. Hi assisteixen autoritats i representants d'entitats culturals de les Comunitats Autònomes vinculades amb el poeta, sobretot de Sevilla, Madrid i Sòria, però també de Catalunya i França.

L'autor de 'Rellotges d'arena', Eugeni Perea (Riudoms, 1953), és doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona; professor d'Història Moderna i Contemporània a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i cap de l'Arxiu General de la Diputació de Tarragona. Perea ha obtingut el II Premi Nacional de Poesia juvenil, 1973, el Premi d'investigació onomàstica Josep Iglésies, 1978; el Premi Pedrol Rius d'investigació històrica, 1992; el Premi Fundació Josep Sanabre d'investigació històrica, 1998 i el Premi Rovira Virgili de memòries i dietaris, 2007.

http://www.diaridetarragona.com/reus/065113/rellotges/darena/deugeni/perea/guanya/premi/internacional/literatura/antonio/machado
Foto: JA, Bouesia 7, 2011: El poeta Eugeni Perea parlant amb el poeta Francesc Gelonch, Mas Candelera, Riudoms.

RECITAL-TUMULT DEL POETAM INDIGNAT: DIVENDRES, 9 DE MARÇ DEL 2012 DE 2/4 DE 8 A 2/4 DE 10 CASA ELIZALDE


RECITAL-TUMULT DEL POETAM INDIGNAT

I DEL POETAM DE LA CASA ELIZALDE I DE L'MX ESPAI



PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE POEMES EMPRENYATS

NINGÚ NO ENS REPRESENTA

DE L'EDITORIAL SETZEVENTS



A la sala d'actes de la

CASA ELIZALDE

(C/València, 302, entre Pau Claris i Roger de Llúria, Barcelona)



DIVENDRES, 9 DE MARÇ DEL 2012

DE 2/4 DE 8 A 2/4 DE 10



 Hi intervindran, si fa no fa, i si molt convé simultàniament:

Misael Alerm,

Luz Alonso,

Andriy Antonovsky,

Eloi Arumí,

Biel Barnils,

Àlex Berenguer,

Javier Caballero,

Marta Camacho,

David Caño,

Enric Casasses,

Sara Castillo,

Josep Maria Cortadelles,

Marta Darder,

Martina Escoda,

Sandra Estruel,

Fatamorgana,

Eduard Figuls,

Andreu Galan,

Clara Gassiot,

Xavier Giol,

Catalina Girona,

Mercè Girona,

Carles Hac Mor,

Miquel Àngel Marín,

Laia Mercader,

Anna Muro,

Gemma Pérez,

Rosa Pujol,

Núria Pujolàs,

Begonya Ricart,

Dídac Rodríguez,

Carmen Romero,

Marc Rovira,

Gabriel Salvans,

Elena Sixto,

Andrea Sunyol,

Blanca Llum Vidal,

Ester Xargay,

David Ymbernon

I ELS POETES INDIGNATS O NO QUE S'HI VULGUIN AFEGIR


fotos: JA. 1. Màscara, 2011, castell de Salses
2. PEIX TISORA Contra les Retallades, 2011, manifestació novembre 2011
3. Carles Hac Mor, Bouesia 3, 2007, revista caminada, Cal Sebastià, Sant Jaume d'Enveija