La sàrsia m’ha permès recuperar una entrevista a Paco de Morales: Xavier Vidal, Conversa amb Francesc
Morales, 1970, publicada a la Revista del Centre de Lectura, núm. 218, Reus,
Octubre 1970. És l’entrevista més antiga, crec. Es refereix a la primera etapa
dominada pel dibuix i pel surrealisme (1967-1975). Una etapa en què va exposar
a Barcelona, Amposta, Reus, La Ràpita, Girona, Tarragona.
La conversa ens revela la seva formació autodidacta,
“Vaig començar
jugant amb el fang de les ribes de l’Ebre com qualsevol xaval de la meva
edat, fins que un dia em vaig adonar que podia dibuixar allò que abans havia
emmotllat. Paral·lelament a l’evolució personal, he anat perfeccionant la
meva tècnica a força de moltes hores de treball...
Per sort o per
desgràcia no he passat per cap Escola d’Art ni he tingut professor.”
En efecte, la làmina aplega una agrupació de personatges definits per una variació de pelusseres i, sobre tot, per les seves mirades, L’agrupació és forçada per encabir tal variació, i els ulls oberts, sortits, tancats u orbs, ens inquieten, ens desconcerten, reflecteixen incomunicació i, per tant, soledat (com diu Vidal). No et deixen indiferent, et toquen, et fan pensar. I més si sabem que Morales dibuixa d'esma: "Dibuixo directament sense passar pel llapis".
“Francesc Morales és un artista excepcionalment dotat. Alguns dels seus
dibuixos estan al nivell de les obres més importants del surrealisme i malgrat
això en ven molt pocs. (...) Francesc Morales és molt probable que triomfi a
l’estranger.”
CONVERSA AMB EN FRANCESC MORALES per Xavier Vidal
De l’onze al
vint de setembre Francesc Morales exposà al Centre de Lectura de Reus. Aquest
pintor català va néixer a la Cava fa vint-i-un anys. Allí realitzà els seus
estudis primaris. Confirmada des de molt jove la seva vocació artística, marxà
a Barcelona, on va crear la major part de la seva obra. Actualment i per
necessitats econòmiques, treballa a Amposta, vora la seva ciutat (el seu poble)
natal.
—He exposat
abans a Barcelona, a la sala Aquitània, col·lectivament amb Pijoan, Tharrats i d’altres;
al Collegi Major Sant Jordi, on agradà molt la meva obra, però on no vaig
vendre cap dibuix; al bar Taita; a la Llar d’Amposta; a Sant Carles de la Ràpita, etc.
Francesc Morales ha fet poca propaganda de la seva exposició. Ens diu que té certa prevenció cap a les situacions falses i esnobismes portades moltes vegades per una propaganda sistemàtica. Creu que la cosa realment important ha estat l’oportunitat d’oferir la seva obra a tots aquells als quals pugui interessar.
—La teva
formació artística?
—Vaig començar
jugant amb el fang de les ribes de l’Ebre com qualsevol xaval de la meva edat,
fins que un dia em vaig adonar que podia dibuixar allò que abans havia emmotllat.
Paral·lelament a l’evolució personal, he anat perfeccionant la meva tècnica a
força de moltes hores de treball.
—Autodidacta?
—Sí. Per sort o per desgràcia no he passat per cap Escola d’Art ni he tingut professor.
Veiem que tots
els dibuixos són fets a la ploma, amb gran habilitat i domini de l’ombrejat.
—Dibuixo directament
sense passar pe1 llapis.
Els seus personatges són misteriosos, fantàstics. Tema predilecte: la
soledat, i l’aïllament. Per aconseguir una major penetració psicològica en les
seves composicions, ens enfronta amb perspectives angoixoses i rostres quasi tràgics.
Es interessant l’expressivitat que aconsegueix donar al cos humà mitjançant
positures, mutilacions, contraccions musculars o esquematitzant situacions d’esclavitud
i alienació. Amb el seu acurat surrealisme intenta —crec que ho assoleix—
fer-nos comprendre la seva filosofia existencialista, d’una manera simple,
quasi primitiva.
—Projectes?
—M’agradaria realitzar
aquestes composicions amb vidre. Conec la tècnica però no disposo de les
costoses instal·lacions pròpies d’aquest treball. He pensat il·lustrar un guió
cinematogràfic. L’any 1969 ja vaig intentar donar forma visual a les poesies de
Francesc Camino, director de la desapareguda revista “Siglo XX”. Camino s’expressava
amb termes surrealistes. La seva mort tràgica acabà la tasca que realitzàvem
junts.
Francesc
Morales és un artista excepcionalment dotat. Alguns dels seus dibuixos estan al
nivell de les obres més importants del surrealisme i malgrat això en ven molt
pocs. Francesc Morales treballa i gairebé no disposa de temps per a la seva
tasca artística. Francesc Morales és molt probable que triomfi a l’estranger.
Revista del Centre de Lectura de Reus: 1970: Núm.: 218 Cuarta Época, Octubre
file:///C:/Users/jcaba/Downloads/139004-Text%20de%20l'article-247517-1-10-20100520%20(1).pdf
https://raco.cat/index.php/Suports/article/view/101903
https://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/139004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada