dijous, 17 de novembre de 2016

BARCELONA PENSA: TOPOGRAFIES PERIFÈRIQUES I CLOENDA BOUÈTICA, DV 18 XI 16, 17 h


TOPOGRAFIES PERIFÈRIQUES

Llibreria Altaïr  divendres 18 de novembre, 17:00
Andreu Meixide, Fernando Paniagua, Rafa Tormo, Anna Zaera
Coordina: Roman Aixendri
Accés: lliure i gratuït

LLIBRERIA ALTAÏR

Gran Vía, 616

Barcelona


FESTA DE CLOENDA DEL PENSA


divendres 18 de novembre, 18:00 - 20:30

La festa s'inicia a les 18h a Plaça Universitat amb la processó de Bouesia, que ens conduirà al Pati Manning on gaudirem de l'espectacle, de la companyia, de l'intercanvi de llibres i de l'entrega de premis del concurs del Pensa.

Festa de cloenda
Pati Manning | divendres 18 de novembre, 18:00 - 20:30
Recital de Bouesia, lliurament de premis del Concurs Pensa i més coses. Durant l'acte hi haurà activitats d'intercanvi de llibres.
Accés: lliure i gratuït
Carrer de Montalegre, 7, 08001 Barcelona


f: Bouesia

TOPOGRAFIES PERIFÈRIQUES ES PRESENTA AL BARCELONA PENSA QUE CLOURÀ AMB UNA ACCIÓ PERFORMÀTICA I CANÍBAL DE LA BOUESIA

El Festival d’Acció Poètica Bouesia, com a màquina de poesia, com a lloc de pensament i reflexió, com a discurs emancipador, també estarà present a la tercera edició del festival de filosofia Barcelona Pensa. I ho estarà per partida doble. D’una banda, es farà la primera presentació pública de Topografies Perifèriques, i per una altra, tindrà lloc una acció performàtica, que seguint la línia caníbal del festival Bouesia d’enguany, consistirà en menjar-se un mosquit del delta convertit en pastís IP25 de Rafael Tormo Cuenca, i que servirà com a acte de cloenda del festival de filosofia. Totes dues accions tindran lloc aquest divendres, 18 de novembre.

La presentació de Topografies es farà a les 17:00 hores a la Llibreria Altaïr de Barcelona i prendrà la forma d’una mena de cara a cara en el qual intervindran, l’artista valencià i codirector del festival Bouesia, Rafael Tormo; i el realitzador Andreu Meixide, director del Creative Commons Film Festival Barcelona. Entre els dos s’establirà un diàleg sobre la cultura com a element de resistència social, establint relació entre la idea de centre i perifèria. “En aquests moments sembla que les perifèries es multipliquen dins dels antics centres. Així mentre els centres es buiden de poder, la cultura generada en els barris, els pobles, els patis o les comunitats de veïns demostren l'existència d'espais lliures de la ferocitat capitalista, que cal preservar i potenciar”, afirma Tormo.

Topografies Perifèriques és un col·lectiu de persones de les Terres de l’Ebre, vinculades en major o menor mesura al festival Bouesia, que des de l’àmbit de la cultura crítica volen ocupar un espai d’anàlisi i pensament que sembla exclòs dins l’ecosistema cultural ebrenc i que s’ha marcat com objectius fer una diagnosi de la realitat cultural de les Terres de l’Ebre per generar sinèrgies que permetin veure allò que esta dins i fora dels entorns habituals d’allò que entenem per cultura. Aquest col·lectiu també pretén ser un contrapunt a la instrumentalització constant que es fa de l’espai cultural per part de polítics i empreses de la cultura que més enllà del seu valor social sembla que sols valoren resultats efímers o econòmics.

L’acció Menjar-se la poesia que servirà de cloenda del Barcelona Pensa tindrà lloc a les 18:00 hores al Pati Manning i hi intervindrà el mateix Tormo IP25, el també codirector del festival Bouesia, Miquel Àngel Marín, el poeta Javier Caballero i l'artista plàstic i poeta David Ymbernon. Igual com prèviament s’ha fet amb una maqueta del Delta i amb la figura de l’infrapoeta Carles Hac Mor, aquesta vegada els bouetes i el públic fagocitaran un mosquit com a símbol d’una de els zones humides més fràgils i vulnerables del país. “Viurem la transmutació del bou en mosquit en un acte que serà també filosòfic i de pensament”, afirma Marín que ha volgut recuperar la màxima de Carles Hac Mor que el saber no pesa. “El mosquit tampoc i a diferència del bou vola i per això no toca de peus a terra.

http://muroshablados.es/archives/1670 
Topografies perifèriques, la cultura fora de mapa

El festival Barcelona Pensa reflexiona sobre la cultura en els territoris allunyats dels centres de poder

La topografia és l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la terra i altres objectes. Però també és un concepte que abraça un espai simbòlic que va més enllà de la terra com a element tangible. El festival de filosofia Barcelona Pensa, que arriba enguany a la tercera edició, amb l'objectiu d'apropar la filosofia i la reflexió al carrer, transcendint així l'espai de les aules, proposa una activitat en la qual la cultura que es genera fora dels grans centres de poder i de la gran ciutat. Amb el títol 'Topografies perifèriques', l'artista valencià i codirector del festival d'acció poètica Bouesia, Rafael Tormo (València, 1964), Andreu Meixide (Barcelona, 1980) i Fernando Paniagua (Zamora, 1979), codirectors del Barcelona Creative Commons Film Festival (BccN), coordinat pel filòsof ebrenc Roman Aixendri i conduït per la responsable de continguts de Surtdecasa.cat Anna Zaera, s'establirà un diàleg sobre la cultura com a element de resistència social, establint relació entre la idea de centre i perifèria.

“El concepte perifèria ens enfronta inevitablement al reconeixement del límit del mapa-sistema i ho fa per enfrontar-nos al desig de sobrepassar aquests límits per caure, probablement, en un altre estat, mapa o paisatge desconegut”

Davant d'un moment en què sembla que les perifèries es multipliquen dins dels antics centres i els centres es buiden de poder, la cultura generada en els barris, pobles, patis o les comunitats de veïns demostren l'existència d'espais lliures de ferocitat capitalista, que cal preservar i potenciar. L'objectiu d'aquest col·loqui que tindrà lloc a l'emblemàtica llibreria Altaïr de Barcelona és reflexionar sobre les perifèries com espais allunyats del centre. Segons Tormo, aquesta reflexió persegueix una voluntat “alliberadora”. “Volem alliberar espais per superar els límits estratègics que ens impedeixen seguir fent cultura”, diu aquest artista valencià que vol seguir creant "des de la runa, fora de la mirada especulativa de les institucions que ho controlen tot”. També a Meixide li resulta inspiradora aquesta idea. “El límit del mapa és un límit humà. L'orografia i, per tant, la topografia són infinites, il·limitades. Tenint en compte que els nostres instruments, com el nostre cervell mateix, és limitat i reduccionista, acceptem que si existeixen perifèries és perquè també existeix un centre”, assegura Meixide. “El concepte perifèria ens enfronta inevitablement al reconeixement del límit del mapa-sistema i ho fa per enfrontar-nos al desig de sobrepassar aquests límits per caure, probablement, en un altre estat, mapa o paisatge desconegut”.

La voluntat de trepitjar per primera vegada terrenys desconeguts, ampliant així la superfície del coneixement, és una de les inquietuds de Fernando Paniagua (Zamora, 1979). “M'interessa molt mapejar o topografiar aquests llocs on es produeixen resistències, on s'obren petites esquerdes en el sistema de dominació global”, diu Paniagua. “Topografiar la perifèria és posar sobre un mapa això que és invisible”, assegura Paniagua. “Per un que ve de la perifèria de l'estat espanyol, venir a viure a Barcelona va tenir molt a veure amb la recerca d'una excentricitat. De fet, el festival BCN Creative Commons és un exemple d'aquesta cultura generada des de la perifèria. "Nosaltres posem el focus en el compartir, en la donació gratuïta i en una cosa tan estranya com rebuscar per les perifèries d'Interent i buscar pel·lícules lliures de drets, per posar-les en una pantalla", assegura. També Paniagua diu que treballar a l'Ateneu de Nou Barris, a Barcelona, ha consolidat aquest punt de vista. "Des de fa un any, tinc la sort de treballar en aquest equipament que construeix el seu relat a partir de la perifèria, que està situat en un dels últims carrers de la ciutat de Barcelona. Que vol omplir de vida aquesta perifèria i que no té por de mirar cara a cara al centre i el discurs hegemònic".