dimarts, 29 de novembre de 2016

BARCELONA PENSA: RESILIÈNCIA BOUÈTICA




MONTSE FANDO
MÀNGEL i el Bou-mosquit. F: Facebook Bouesia

La lenta mort de la Bouesia tanca el Barcelona Pensa, el discurs filosòfic com un bé comú i compartit. Amb una giragonsa més la Bouesia mastega i s’empassa l’alfa i l’omega del Delta, el cos bouètic de Carles Hac Mor, boucèfal peripatètic i infrapoeta de la cadira com seu, i el terrible mosquit, transmutació del bou genèsic. Una correntia envaeix el Pati Manning.  Rafa Tormo, Fernando Paniagua, Andreu Meixide, Zoraida Roselló, una munió de bouetes, transiten amb l'ofrena corpòria, el viure que ens repensa cosa entre les coses, carn, vianda, taula. Travessa la facultat de filosofia, el pati de les dones, el CCCB, el MACBA. Concorren en el seguici participants i squatters i el carrer esdevé marc de mots i discussió festiva, on borina el pastís, el clarinet com corifeu, el responsori coral i la lletania dels quatre gustos cardinals. Engegat el baptisme social (M. Delgado), la processó engoleix l’experiència bouètica, passa pels budells de la digestió i excreta el fràgil turment alat de la performace. Vet aquí Alba Torn, Màngel Marín, Javier Caballero, l’imprevist Roc i el traç pregnant de Montse Fando, que mira i camina, i a les fosques aplica els colors del que hi ha, barreja ciutadans i bouetes. Una cercavila decanta i tomba el vuit a l’infinit, ziga zaga, zum zum, el saber no pesa. El mosquit lleuger fibla punyent el cos concret de la ciutat. Rere l’skyline la plata llunàtica es desfà en boirina pixanera. Resiliència bouètica. 

MÀNGEL I JA

ALBA TORN
BOUPREGÓ DE MIQUEL ÀNGEL MARÍN

CINC VOCALS

Bouesia és una paraula híbrida: bou i poesia, arena i recital, escenari i possibilitat del món.
I que conté les cinc vocals.
El prefix bou :
A tomb de vila bou - Aboupocalipsys - Aboupocalíptica - Antibouesia antiboueta - Autobiobougrafia - Bou vent i barca nova - Bouafter- Bou-app - Bouascèsi - Bouca -  Boucapital - Boucapítol -  Boucasa -  Boucèfal - Bouceroles - Boucloenda - Boucòctel silenciós - Boucomençament  - Boucomposició - Bouconcepte - Bouconcert - Bouconclusió -Bouconferència - Bouconjunció - Boucosa - Boucremat - Boucrònica - Boucura - Boudistància - Bouema - Bouèresi - Bouescàndol - Bouesia -  Bouespectador - Bouésser - Bouestrofes - Boueta - Boueta en cap - Boueta Major - bouetam - Bouetarro - Bouetessa - Bouètic - Boufesta - Boufí -Bouforagitat - Boufracàs - Boufregit - Bouhaus - Bouimatge - Bouinauguració - Bouintervenció - Bouística - Bouj’z - Boulansteri - Boulector -Boullengua - Boullit -  Boullum - Boullywood - Bouluntat pròpia - Boumanera - Boumiracle -  Boumisteri - Bounica - Bounopresó - Bouoli en un llum - Bouparafrasejant - Boupas - Boupilota - Boupoètic - Boupoètica - Boupopular - Boupossible - Bouprefix - Boupreludi - Bourevista caminada - Bourima - Bouritme -Bouromeria - Bousaducea - Bousalutació - Bousenglar - Boustriptease - Bousubstància -  Bouteoria - Boutiga - Boutornar -Bouversos - Brabou - Cabrabou - Cal bou - De viva Bou - Desboulocalització - Deu al bou - Perbouformance - Protoboueta - Rotonda vacaboumba - Tornabous - Totbou - Vacabous - Via bovis - Videobouesia

El prefix bou : una cunya en el concepte de poesia, concepte exacerbat, foradat, fer saltar -o ballar- la referència. (Derrida)
Urbà i rural, oral i escrit, concret i abstracte, baixa i alta cultura, interiors i exteriors.
¿Dadà és de La Cava? ¿Fluxus és de Deltebre?
El Delta de l’Ebre: un lloc té caràcter; un espai no té caràcter (Neuhaus). L’última societat agrícola de la Mediterrània. Una marca de l’ecologia turística.
Una relació dilatada i profunda amb l’animal. El bou i el cavall, el gat i el gos, les gallines i les oques, el tossino i la cabra, la mosca i el mosquit, la granota i l’anguila.
Aixada i instrument de música, treball i festa, bou i poesia: Bouesia.
MIQUEL ÀNGEL MARÍN

ROC EN VERSOS POLILINGÜÍSTICS

PARAULES D'HOMER. J.CABALLERO



FOTOS: FACEBOOK BOUESIA
IL·LUSTRACIONS: MONTSE FANDO