dimecres, 6 de juny de 2012

BOUETES ENGABIATS, LLIÇÓ INAUGURAL DEL FESTIVAL DE BOUESIA DE VANDELLÒS


Reproduïm Bouetes engabiats, acció que va obrir el Festival de Poesia de Vandellòs, ANÍS MOR A CAL BOU, composta per  Arnau Sabaté Gil, homenatge a Carles Hac Mor, el infrapoeta. I unes fotos de Magda Marzo i Eduard Margalef, 1 de Juny 2012.



"NARRADOR: Parla’m, oh Bou, d’aquells que feren mil viatges quan es va
abaixar la persiana de la fàbrica d’anís Mor i la sagrada vila de Cal
Macari estigué tancada durant més de 24 hores. No va ser fàcil, no.
Però com els bous que sempre tornen al corral quan l’herba s’acaba,
els bouetes sempre acaben tornant a l’abeurador quan tenen gana. Us
presentem, oh déus, la millor hecatombe que us pot rendir la Catalunya
nova:

(Entren les dues gàbies*: una pel carrer llarg i l’altra des del Carrer nou; en una de les gàbies, tapada amb un llençol, s’hi encabiran tants bouetes com hi càpiguin.
A l’altra gàbia, assegut en una cadira, i també tapat per un llençol, hi haurà en Carles Hac Mor.
Els poetes que no hagin capigut a dins de les gàbies, sortiran al costat de les gàbies, agafant els llençols.
Al mateix temps, del carrer de la font pugen tots els músics tocant el que vulguin, cadascú a la seua, com pitjor soni millor.)

NARRADOR: Ja és hora, doncs, que després d’un any llarguíssim els
bouetes tornin a la pàtria. Aquí els teniu, oh déus!

(Es destapa la gàbia amb els poetes. S’obre la porta i van sortint un darrere l’altre.)

NARRADOR: I ara, oh Bou, amb el permís de Zeus l’amunteganúvols que
llança llamps perquè no té torretes, permete’m que et presenti
l’heroi, anís de l’anís del iaio Mor, la bèstia, el cap de ramat,
Carles Hac Mor. Aviem-lo ja i xalem-ne tots, que aquest és el nét de
l’home que fabricava l’anís, engendra’t per a nosaltres.

(es destapa la gàbia on hi ha l’Hac mor. Surt l’Hac Mor.)

NARRADOR:  Comenceu bouetes a caminar pels carrers de Vandebous.
Camineu per la terra de cabres on sempre acabeu tornant. I no us
encanteu, que el Bou suprem de nit buida les canyes que ha anat
omplint durant el dia. Que bous com sou tingueu sempre un got d’anís a
la barra i una mirada llarga. Féu que per un dia els traficants de
cendra només arropleguin fum. Que el Bou us sigui favorable. I, si pot
ser, que no us agafi. Llarga vida al Bou!

Carles Hac Mor i Francesc Gelonch

*les gàbies aquestes són caixes de ferro amb rodes que deuen fer un metre i mig d’alt i dos metres de llarg