dimarts, 26 de juliol de 2011

UNA CREU AL DELTA. contribució a la BOUHAUS

BOUHAUS


Divendrs 29 de juliol

23.00 h. Inauguració de la instal•lació LES QUATRE CARRETERES SÓN QUATRE CARRETERES (col•lectiu La Bouhaus). Sala d'Exposicions Municipal Ramon Calvo.

Dissabte 30 de juliol

LES QUATRE GOLES DEL BOU.
HOMENATGE A LES QUATRE CARRETERES.


UNA CREU AL DELTA


-Xeic, aon vas en este sol que fa?

No ho deia a ningú, on anava. On van els xiquets, quan s’escapen de la migdiada immòbil i de les mirades zeladores? Agafava la màquina i en quatre pedalades estava al quiosc per xerrar amb Santiago del Cartero o llegir tebeos de franc o parlar de santets. Fa tant temps d’això que sembla “cuento”. El dia cabdellava el joc i descabdellava aquell horitzó combat d’arròs i mar o cel. Què teníem que fer els xiquets, pos, més que córrer i córrer, com si pastéssim el fang fonamental del jo.

En aquella pàtria plana com un espill apreníem l’estar i el créixer, perquè les quatre carreteres marcaven el punt de sortida del passeig on els diumenges, amunt i avall, guaitaven si el jove poguera, el vell volguera entre el cine de dalt i el de baix des del mirador endreçat del cafè d’Àngel. Amb una paperina de xurros de la Camèlia, o una de xufa o de tramussos mesurada pel coco rico, totes les intencions i les direccions es convocaven des d’aquesta cruïlla, veritable rosa dels vents per on s’escampen els punts cardinals: amunt, carrer Major cap a la Partida de Dalt; a baix, cap al Barracot i el Tramuntano; a dins, carrer de l’Estació cap a l’arrossal i la Marquesa; a fora, carrer del Trinquet cap al riu i Dellà. S’engegava la vida entre l’univers del poble. Els noms esdevenien geografia

Del Roig, de Saca i del Llebro,
del Bisbe i del Bisbet.
De Sales, Roque i Colero,
Grill, Marsenc, Burro i Vivet.
Curruta, Cacharra i Blanco
i Pere de Filipet.

El cada dia queia en prosa al taller de bicicletes de Pepet del Bono, la carnisseria de la Càquera, la Flor o el Banc Central. Davant del cafè de l’Isidre esperàvem els “Baratillos” del dijous o el carret de “al rico helao, mantecados i frígols”. Però va passar la catxarreta de Sisquet de Morales i l’esplèndid complex comercial de Paco de la Metgessa. El xiquet es va fer adolescent i jove plenipotenciari, home i pare. La vida esdevé quan estem en una altra cosa. El pagès, un bronze a la plaça Borés : té una mirada fonda, un ròssec li eixuga la cara i el cor alhora -aon vas en este sol que fa?

Torna a les quatre carreteres, una creu constitucional. S’enfonsa en el mirall de la memòria i l’escaquer li retorna els olors i també el present de tràfec, cotxes, internet. Les coses ara són de debò. La pregunta, una pàtria irremeiable que no s’esgota. Amunt i avall, sempre torna allí, on el senyal clar guaita els vents de les coses que són i no són res més. Una creu a la que vol tornar sempre.

(Referències: Jota d'Agustí Ribes, “Malnoms del municipi de Deltebre”, Tot Parc, 31-35, 2009-10. L'escultura de la placeta Borés: Paco Morales, "El Maltractat", 1987)


JAVIER CABALLERO CID

PORTADA DEL LLIBRE DE BALTASSAR CASANOVA, DES DE LES QUATRE CARRETERES, 1996:
BALTASAR CASANOVA GINER: Professor, mestre, home de classes (idiomes, literatura, educació física, etc.) d'escola primària a Bot, d'institut d'ensenyament secundari a Deltebre (l'antiga Cava, on va néixer el 1949), regidor de breu experiència municipal amb CiU (1979-1981), però de llarga intervenció social i cultural al seu poble, creador de revistes, com Desaigüe (1978), col·laborador a Delta, La Veu del Poble i a L'Ebre, home de ràdio i, sobretot, Homenot que s'ha dedicat a rescatar –en set llibres fins ara– la memòria oral i gràfica de la Cava i Sant Jaume d'Enveja (Deltebre, des de 1977) dels seus avantpassats, recollint-ne la història, l'economia, la tradició popular i la llengua, enmig de la vasta geografia que tan dura fou de transformar perquè produís. Repassant els llibres de Baltasar Casanova –del primer Des de les Quatre Carreteres (1996) a l'últim El darrer llaüt del Delta (2004)– hom s'adona de la progressió de la seva recerca, de tot el valuós material (documental i oral) que ha pogut recollir a base de fer treballar la memòria dels que van viure els temps ancestrals d'aquest tram final de l'Ebre, formant a banda i banda aquest món al·lucinant d'humanitat i paisatge real i surreal. En els seus papers hi trobareu el món titànic de la supervivència més estricta, de quan tota la plana deltaica era un herbassar erm, de quan la caça i la pesca era la subsistència bàsica; l'inici de les canalitzacions, la preparació del sòl per a l'arròs, l'establiment de les barraques, els primers poblaments amb les colles de valencians, els vaporets, barcasses i llaüts, el carrilet (Tortosa-la Cava, justament, tan popularitzat per la tropa musical dels Cèlio, amb lletra i música de Josep Bo, de Deltebre); hi trobareu el drama de la guerra magníficament descrit a ...Històries del Delta (1997), així com trobareu la força de caràcter, l'enginy i l'humor sorprenent dels seus paisans a Arri matxo, entra fora (2002) –escrit en col·laboració amb Agustí Bertomeu– , prodigi de les millors escenes populars –il·lustrades amb gran aportació gràfica–, amb diàlegs, anècdotes, històries i contalles que informen, més que saberudes tesis d'interpretació universitària, de l'esperit humà de solidaritat, bon veïnatge (sempre amb la sang encesa, però) i de capacitat col·lectiva per afrontar les injustícies de l'explotació. (NOTA BIBLIOGRÀFICA extreta de http://www.la2deviladrich.cat/catalog/libros-humanidades-historia-cualquier-edad-catala-histories-delta-p-85.html )