diumenge, 13 de juny de 2010

PARAL·LEL BENET ROSELL, MACBA 11 VI 10 AL 23 I 11


El MACBA dedica una exposició a l’ample, llarg i fondo, treball de Benet Rosell (Àger, 1937). Un artista polièdric que ha estat present a la Bouesia des dels principis (Rexsexcital de Bouversos Bouesia 2006, Arola editors). Coneixem l’home, el poeta i el performer (la nou negra), la seva cal·ligrafia, tanmateix al MACBA iniciem un viatge transmutador per una obra ingent construïda com un entramat de llenguatges i mitjans diferents, i en permanent construcció i transformació (Paral·lel, paral·lel , 2010). Una munió d’experiències que el mateix Benet Rosell explica així: “més a prop de la representació sígnica que no pas textual. Aquell contacte amb uns llenguatges els codis dels quals m’eren del tot desconeguts, per tant, llenguatges sense codi per a mi, em fascinaven i possiblement foren l’origen del llenguatge que he conreat durant tota la meva trajectòria d’artista i que parteix d’una infinitat de signes, d’icones, de micrografies o cal·ligrames o benigrames sense codi, irrepetits i irrepetibles, que conviuen, s’articulen i es manifesten d’una manera sempre única, sempre reinventada, i acaben conformant un microteatre o representació cal·ligràfica del gran microteatre del món [...]”[1]
Llenguatge i microteatre del món present ja en la seva investigació des dels inicis[2] que es va desenvolupant fins ara mateix, una activitat contínua que s’expandeix cap a demà (Paral·lel, paral·lel, 2010, un treball en procés sobre l’enderroc del Molino, la seva substitució, i les transformacions de l’artèria canalla, i que es pot accedir a http://blogs.macba.cat/paral·lel.paral·lel ). Un món que s’expressa especialment mitjançant el dibuix o la cal·ligrafia, les micrografies, les quals imprimeixen el seu segell sobre materials diversos que inclouen també la fotografia i els fotogrames -microteatre en cinema: “El cinema és per a Benet Rossell una possibilitat d’apropament a l’element humà, una manera de cal·ligrafiar el moviment”[3]. Aquest aspecte fílmic, tan fonamental en l'obra de Benet Rossell, constitueix en ella mateixa, una història del gènere, des de un cinema sense càmera, passant per la intervenció de diapositives i fotogrames, fins a les darreres creacions en video 3D (Framemant, 2009; Microfàcies, 2010).

"Pintar per concebre, perquè ara sé, de segur, que penso amb la punta del pinzell", ens diu Benet Rossell al text citat, on presenta la instal·lació que reprodueix una part del seu taller: “Va ser una brotxa de crin de cavall qui em va suggerir instal·lar el meu magatzem de pintura al Macba amb les obres degudament embolicades i referenciades, i posant l’inventari a disposició del públic per incidir en la idea per damunt de l’objecte, de la llibertat per damunt del consum i de les modes.

Preserva també el respecte degut al regardeur, qui acaba l’obra: el transforma en voyeur, persona que intenta veure per a pròpia satisfacció íntima i clandestina i per a la qual la percepció parcial d’un traç que transparenta serà més satisfactòria que el consum d’imatges. Gran amant del teatre, necessito mantenir-me a distància d’aquesta societat de l’espectacle banalitzadora, i per damunt dels grans foc d’artifici trio aquest enterrament de la sardina.”

En efecte, el viatge per la exposició ha estat plaent i ple de sorpreses, i ric en guanys, on no manca ni la ironia ni la crítica mordaç (Miserere, 1979; Vetlla, 2007). Coneixem un graó imprescindible de la nostra experiència i com es fa un home sencer a través de la seva acció, gestos microgràfics, ara bé, reveladors d’una gran humanitat. JC.


IL.LUSTRACIONS:
1. Benet Rossell "Off rideau i societat d'apuntadors", 1971, Macba: http://www.macba.cat/
2. Foto: Jordi Calafell: contracoberta del catàleg
Més informació sobre Benet Rosell: http://www.barcelonareview.com/

[1] Programa de mà.
[2] La meva carrera artística comença a finals dels seixanta, però retrocedim 40.000 anys, i anem a parar a la terra, a les resines i als pigments... El Cogul i les seves pintures prehistòriques: homes, dones i animals però també grups de caçadors, i expressions abstractes realitzades a base de punts, traços, taques... “Penso amb la punta del pinzell”, Paral·lel Benet Rossell, catàleg de l’exposició, p.144
[3] Programa de mà. Benet Rossell a “Penso amb la punta del pinzell”ens explica també amb cites de François Cheng que vol dir cal·ligrafia: “la formación misma de los ideogramas acostumbró a los chinos a percibir las cosas concretas a través de los rasgos esenciales que las caracterizan”; la pintura: “ya no se conforma con reproducir el aspecto externo de las cosas, busca discernir sus líneas internas y fijar las relaciones ocultas que mantienen entre sí; i l’esperit: “no tiene forma propia; cobra forma a través de las cosas. Se trata entonces de trazar las líneas internas de las cosas mediante pinceladas habitadas por la sombra y la luz”. Cosa que ens porta a reflexionar –continua dient- “cap al paper que juga la verbalització en l’elaboració del pensament”.