dimecres, 1 de juliol de 2009

"MÚSICA I CIUTAT" per MIQUEL ÀNGEL MARÍN





MÚSICA I CIUTAT.

Un text, un hipertext, un pretext, un post-text, un atext, un context. Música textual, música hipertextual, música pretextual, música post-textual, música atextual, música contextual.
Hi ha una música que necessita el text per a sentir-se segura, és la música hipertextual.
Hi ha una música abans del text, pretextual, i una música després del text, post-textual.
Hi ha una música atextual que defuig, impossibilita el text.
Hi ha músiques que són una vacuna contra la codificació de la música i els músics.
Hi ha una no-música que no tolera el nom de música.
Hi ha una música que atabala; segurament això és més una virtut que un defecte.
La música sempre ha estat contextual, és contextual, mai ha estat abstracta, mai és abstracta, sempre es pot explicar, sempre mostra les seves relacions amb el món.
L'escriptura i la impremta van instituir el text musical i el fonògraf va instituir "l'altre" text musical. Instituent contra constituent. Què constitueix la música? El músic, el no-músic i els seus bufits.
L'instrument més gros de Tarragona (crec jo) és La Capona, la campana principal de la catedral de Tarragona, que pesa 5000 quilos, o sigui, 10 bous ( 500 quilos per bou); fer del bou una unitat de mesura, és art contextual.
La revolució agrícola més important del segle XX, és la del delta de l'Ebre; els arrossars són un text, aquella geometria parla clar: venim d'aquella esclavitud.
Partitura, partiruta, partitortura.
Un sense papers, un sense textos, una partiruta sense full de ruta: la improvisació.
La geometria de l'urbanisme i de l'agricultura: un crim?
Urbanisme d'aluvió, com al Delta, cases portades pel riu i deixades a la seva ribera, urbanisme improvisat, no-urbanisme contra la geometria.
L'urbanisme d'una ciutat com Tarragona: denunciable?
Una cruïlla, una nebulosa, una olla textual, hipertextual, pretextual, post-textual, atextual, contextual: música i ciutat.


Miquel Àngel Marín. Músic. Professor de clarinet del Conservatori de Vila-Seca. Director del Festival Bouesia de Deltebre. Ha publicat el llibre 'Lo clarinet és l'aixada. Dietari de músic' ( Emboscall i Cafè Central, 2007).

(Públics, 104: Guia cultural de Tarragona)
FOTO: JA, Fragment de "Marfanta" de Paco Morales, 1989