dilluns, 29 de juny de 2009

JACINT SALA: MANICOMI



Emboscall: NOVETAT EDITORIAL

Jacint Sala, Manicomi
Pròleg d’Àngel Ferrer i Casals

Edita: Emboscall
Primera edició: juny de 2009
110 pág.
ISBN 978-84-92563-27-2
PVP 9 €



Amb el plec Set ciornares per a desengreixar (Girona: Senhal, 2008) Jacint Sala va trencar més d'una dècada de silenci editorial. Un silenci sorprenent, perquè venia precedit per un període de 12 anys (de 1984 a 1996) durant el qual el poeta havia publicat dotze llibres, una tasca de projecció pública que es veia reforçada per la seva reeixida concurrència als premis literaris. Més sorprenent encara si llegim algun dels seus darrers llibres (Morir a Guadalest -Premi Grandalla 1995—, per exemple), en els quals Sala, des de la plenitud emocional i moral que ha assolit, demostra un total domini de l'ofici poètic per tal de, amb vers precís i amb verb transparent, connectar empàticament i afectiva amb el lector.

Fer publiques, o no, les raons d'aquest silenci és quelcom que només pertoca al mateix Jacint Sala. Però sí que és veritat que, qui conegui les vicissituds que ha patit a causa de la seva precària salut, hi veurà aquests motius. Tot i això, el lector de poesia ha d'estar tranquil, ja que, com en tota la seva trajectòria, el poeta manlleuenc segueix construint la seva obra per sobre de la seva peripècia personal. Cosa que no vol dir que l'una no hi sigui tota i en els fonaments mateixos de l’altra, sinó que no en depèn per ser plenament entesa i admirada com la magna construcció artística que es.

Manicomi, el llibre que ara ens ofereix Jacint Sala marca, com es lògic, un punt d'inflexió en l'obra del poeta. En ell hi ha una gran tensió entre la mort i la vida, tànatos i eros, follia i raó, alienació i lucidesa. Entre aquests dos pols, que equivalen al silenci i la paraula, s'estén, tibant, la corda sobre la qual, com un funambulista, avança el poeta. Són setanta poemes repartits en cinc parts: una obra extensa i complexa, impossible de resumir... Llegiu-ne un poema d'exemple:

TERANYINA
L'aranya es val de tot, i no ho oblides. Tempta
el caire de les coses, dels temps morts, de les insídies
per enganxar-hi, amb amplitud de teranyines noves,
la catedral translúcida dels fils. Deu ser d’això
que el parany s'assembla al color i a les formes
on, trapezista hàbil del moment, penja i despenja
la trampa fotogènica. La seducció és bella
quan la renta la pluja i la llum hi senyoreja.
També és bella la intrepidesa de qui vol
acostar-s'hi per gaudir-la. També és bella
la mort quan la decores. D'aquí ve que hi posis
els cinc sentits quan la trames, perquè consideres
que hi ha túmuls daurats i fosses delicades.
Tots els sentits a punt per a un instant fugaç
que no tindrà epitafi. I, de cop sobte, tems
que no siguis capaç de destriar, en els gestos
que fas per sobreviure, on comença l'atractiu
de fer-te aranya, teranyina, esbirro, ordit,
i on et plau de ser insecte que fretura
per una mort exquisida en mans d'aquesta
trai'ció artística, tan lluminosa, incauta.


© Jacint Sala i Codony
Més informació biogràfica i bibliogràfica de Jacint Sala: http://escriny.blogspot.com

1 comentari:

TRAPEZISTA ha dit...

Trapezista hàbil del moment... Sona bé.