FESTA DE LA BOCA 2014, UN JARDÍ DELICIÓS

Foto: Domingo Mestre

 

La Cañada, Paterna. Entre les canyes un ventet i la remor del Cant del Cantó. I el cantó ens obre el jardí, el deler deliciós del sentir terrenal, el diàleg de bouetes, poetes visuals, sonors, fonètics, polipoetes, músics parlants, virtuosos, balladors, performance... un fer enaltidor que exalta la complexitat del real, el trencadís virolat d’allò quotidià. Hom constata que són moltes les músiques o la poesia. La tarda del catorze de juny esdevenia bigarrada orquestra:

Miquel Àngel Marín, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Javier Caballero, Carles Andreu, Bartomeu Ferrando, Charly Efe, BANO (Urano Players), El hombre viento, Martaerre, Nathalie Gangnon i Yves Leduc (Groupe de Recherche en Sculpture et Art Sonore de Canadà), Maria Jesús García, Llúsia Peiró, Nelo Vilar, Eva Pez, El Colectibo, Miguel Molina, Álvaro Pichó, DeCo Nascimiento & Tatiana Travisani, Ferrer Molina, Anna Higueras, Nigella, Taïs Adani, Luis Blas, Jesús G, David Trashumante, Grup PC, Grup de Cambra L’ensemble, Mª José García Fort, Rafael Tormo, Boke Bazán, Pepa Úbeda, José Luis Albacete, Aitana Albacete, Izaj Barber Palacios, Tziran Barber Palacios, Mon Palacios, Llorenç Barber, Cristina Gómez, Andrei Bunaciu, Carmen Cortés, Javier, Daniel y Adrián Picazo, Cristina Domingo, Miguel A. Calero, Mº José García Fort, J. Vicente Moreno, Domingo Mestre, Pau Ballester, alumnos del C.S.M.V., Laboratorio de Valores...

Foto: Domingo Mestre

Emparada pel gran pi totèmic, endreçat -és un dir- per a l’ocasió amb escales i pinyes que s’obrien per deixar anar pinyons de saviesa, plaer, humor, l’orquestra desplega successivament aires, àries, notes, mots, sorolls, sospirs, cançons, tirabous... i convoca els grans intèrprets de la civilització: Tzara, García Calvo, Brossa, Yoko Ono... una mitologia cultural. Evoco a Pascal: l’home és una canya pensant. La canya esdevé Siringa. Amb el xiulet la platea infla bufetes, delícia dels xiquets, dels desitjos que s’arboren cap a l’horitzó de les constel·lacions. Esbocino un diari i l’atzar ens retorna vells titulars de l’actualitat passada: Las ayudas públicas comprometidas con la banca ascienden a 104.000 millones, o bé, El Roto fa dir a Cervantes Buscad mis huesos por las cunetas, donde acabaron muchos de los mejores. Convoco la màgia brossiana en la Decantació del buit, on el res, que sempre conté alguna cosa, esdevé l’infinit: 8 → ∞.
 
Miquel Àngel Marín escala el gran pi axial amb els refilets de la canya i el boufit del seu càntic es repicat pel raucar de les granotes a la bassa. El jardí és una experiència paradisíaca. La música a flor de pell i els llavis rojos inciten el bum-bum de l’elocució, del so preverbal, del mot esdevingut gest i dansa. L’instant és vida i la cultura temps.

Un entusiasme creixent la Festa de la Boca, i la Bouesia comença amb bons senyals.
 

Foto: Domingo Mestre

A MÉS CAL LLEGIR LLORENÇ BARBER, del 28 de junio de 2012:

Opus d' Irene Sanchís

 LA FIESTA DE LA BOCA, DE LA MELANCOLÍA A LO INOPINADO.

Dícese que el sonido es más veraz que las palabras. Bajo este concreto y hasta llamativo lema acaba de tener lugar entre nosotros un festival/marathón en el que la húmeda boca deviene versátil orquesta. Nace así – y con ganas de permanecer – una iniciativa que, ‘modo valenciano’, quiere poner al día cuanto hace ahora 25 años en “Tramesa d’art” se postuló, y que en boca de Enzo Minarelli dimos en llamar “Manifiesto de la Polipoesía” cuyos formantes son: tecnología, multipalabra, boca, montaje, lengua y sobre todo presencialidad.

De hecho “La Boca” arrancó con un bisbiseador Antonio Méndez al que sólo se le escuchaban pizcas de amplificadas sílabas mientras su voz llegaba cálida y electrónicamente grabada en viejo soporte de ‘cassette’. Presencia, labios en (supuesto) bisbiseo y tecnología en fraternal todo, relatando  un presente tergiversado que nos urge poéticamente a sintonizar con la ya anfibia y desbordada realidad en que discurre nuestra cotidianeidad. Tras ello, mas de veinte propuestas de poesía discursiva, fonética, performática, gestual, tachista, visual etc.

Y es este ‘clic’ polipoético -  que entre nosotros cantó el Cura Castillejo -  el que  en el libro “Dirección Única” de W. Benjamin se menta como una suerte de  “lenguaje rápido y directo” de las formas modestas y fragmentadas de comunicación, y  que no obstante superan en eficacia “el gesto pretencioso y universal del libro”.

Foto: Taïs Adaní

Y así ocurre con todas las artes sónicas, tan desbordadas, pues son tantas y tan asequibles las maneras de parafrasear, imitar, dialogar con almas, sonidos, sensibilidades  y contextos que las viejas palabras, composiciones y técnicas heredadas ya no cantan en solitario desde al parnaso de las academias de antaño – como pueden pretender los “contemporáneos” de manual -  sino que abandonando todo ‘gesto pretencioso y universal’ conviven boca a boca y hasta entran en ebriedad de arte vida. Urge pues salir de melancolías y revisar situaciones, categorías y utillería instrumental, para  desde ahí comprender las cualidades visuales, sonoras, táctiles, espaciales y contextuales de cuanto percibimos, sea repetido y cotidiano, sea único y singular. Vivir es la única fiesta que no falla.
                                                                                                                              LLORENÇ BARBER

ROTONDA VACABOMBA, BOUESIA 14, VANDELLÒS 27 JUNY 14

PROGRAMA
27 DE JUNY

18:30     Arribada de la carrossa de la Bouesia, plaça Gil Vernet

F: JA, plaça Gil Vernet, després de l'acció Lapao, Vandellòs 2013

18:45     Parlaments de benvinguda

19:00     Acció pirotècnica. Implosió impugnada 15, amb Rafael Tormo “Vou”

19:30     Via Bovis. Cercavila de Bouesia, Torreta i la rondalla de Teixidor, bouetes locals i ultralocals i qui s’afegeixi.

F: JA, revista caminada, bouetes de Vandellòs, 2013

21.30     Sopar il·lustrat

22:30     Comèdia a la plaça: Les tropes bourbòniques cauen en l’ensarronada de Carrasclet al Coll   de Balaguer

23:30     Se fa saber, pel·lícula de Zoraida Rosselló

01:00     Bou After a Cal Bou

F: JA, Bou after, Cal Bou, 2013

03:00     Retirada

28 DE JUNY

09:30     Toc de matinades

10:00     Bouesiaremullà a l’ombra de l’arbre gran

BOUESIA 14 CARTELL

disseny: Albert Arques

PATERNA 14 JUNY 14

VANDELLÒS, 27 I 28 DE JUNY 14

TORTOSA, 11 JULIOL

DELTEBRE, 12 I 13 JULIOL

FLIX, 14 JULIOL

AMPOSTA, 19, 20 I 21 SETEMBRE

BOUESIA 2014 va començar el passat 14 de Juny a Paterna, al Cant del Cantó, La Cañada, en el festival germà, LA FESTA DE LA BOCA:

así, con escaleras para elevarse al cielo de todas LAS BOCAS, comenzó ayer esta FESTA DE LA BOCA, tan intergeneracional y vecinal como cosmopolíta y desbocadota. Y por supuesto de mucha, mucha altura: Miquel Ángel Marín nos cantó un ARIA, desde la copa del pino milenario ( bien atado a un arnés), BANO nos cantó la célebre canción del POLLO CARPETOVETÓNICO, hubo homenajes al gran Agustín García Calvo, o al bueno de BROSSA, a Yoko Ono, o a Ginsberg, y un sinfín de dimes y diretes de muy variadas dimensiones y enfoques. La FESTA hubo que reducirla al llegar la medianoche, pues algún vecino comenzaba a cargarse de razones...y lo nuestro es la amable flexibilidad....todos queremos más...esta fiesta comienza a devenir mojón anual de no fallar...así que nos citamos para dentro de un año.... LLORENÇ BARBER

Foto Domingo Mestre

LA BOUESIA PREMIADA PER L'AJUNTAMENT DE DELTEBRE

MIQUEL ÀNGEL MARÍN PRESENTA LA BOUESIA AL MATARRANYA, MONTROIG DE TASTAVINS, ESTIU 2013 (foto: Ja)

Miquel Ángel Marín, boucèfal de la Bouesia rebrà demà el premi a l'aportació cultural més innovadora de 2013, otorgada per l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Deltebre, tal com informa Més Ebre:



Deltebre torna a reconèixer i premiar les tasques que es realitzen al municipi per potenciar la cultura

Diari Més Ebre, 10/04/2014 13:38

L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Deltebre ha organitzat una nova edició dels Premis Cultura Deltebre 2014 que tenen com a finalitat reconèixer i premiar, encara que sigui d'una manera simbòlica, les tasques que es realitzen al poble per potenciar la cultura. Entre les novetats en l'edició d'enguany destaca l'establiment d'una nova categoria en clau de territori.

A la roda de premsa de presentació el regidor de Cultura de Deltebre, Joan Alginet, destacava “l’obligació de reconèixer la feina feta per moltes persones anònimes que han ajudat a tirar endavant el projecte cultural del municipi, hem de saber on som però sobretot el que hem estat”. L’acte de reconeixement tindrà lloc el dissabte, 12 d’abril a les 19 h a la Sala d’actes de la Càmara Agrària de la Cava. Com a cloenda hi haurà un acústic de la formació local Boira.

Els premiats en les 8 categories establertes que són els següents:

Acte cultural: acte cultural destacat de l’any 2013 per la seva temàtica, originalitat, acceptació... Homenatge a la Vida de les dones silenciades- Acte d’homentage a les mestres d’ADAS (Associació de Dones Agents de Salut).

Aportació cultural: entitat o persona que ha aportat cultura al poble d’una manera innovadora, contundent... Miquel Àngel Marín, director del Festival Bouesia.

Trajectòria cultural: entitat o persona destacada per la seva persistent dedicació a promoure la cultura des de qualsevol àmbit: Delta Teatre.

-Premi col·laborador: persona que hagi col·laborat en la cultura local de manera totalment desinteressada: Flors Blanca.

-Premi “La veu de la ràdio”: persona que hagi col·laborat al llarg de la història de Ràdio Delta: Francesc Josep Panisello.

 

-Premi especial: entitat o persona que mereix un reconeixement: Associació Cultural La Milotxa.

-Premi a la tasca cultural a títol pòstum: persona que hagi destacat per la seva tasca cultural: Leandro Nieto Miró.

-Millor projecte cultural en clau de territori: projecte cultural que hagi tingut una repercussió important en tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre: 20 anys de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

DELTEBRE DANSA, BOUESIA FONÈTICA I SONORA, UNA FLUÏDESA ESTIMULANT

Un dels impactes de La Vaca  que Xiula, la Bouesia 2013, va ocórrer la nit del dimarts 9 de juliol, a l’Espai  Enclave. En el marc del festival internacional Deltebre Dansa, Roberto Oliván i Miquel Àngel Marín havien acordat l’experiment de fer ballar paraules i sons. Després de la dansa enèrgica i flexible de Los Innato (Solodos), el nombrós públic es va atansar a la nit humida que envoltava un immens escenari elevat molt ben il·luminat i amb un bon equip sonor. Dansaires i poetes havien acordat unes hores abans fer una roda en intervencions d’uns tres minuts per conjugar a duo gest i veu, espontaneïtat i improvisació. La nit plàcida i xafogosa es condensava en un mar d’aiguatge. Abans que res, els estudiants del curs internacional es van enfrontar al seu secat en moviments concèntrics i excèntrics. Posar la mar en un poal!. Una performance que construïa l’escena i demolia el silenci i el buit. Màngel, el Boucèfal, va veure clarament que era el moment de donar entrada als bouetes:   Andriy Antonovskiy, Miquel Àngel Marín, Catalina Girona, Eduard Carmona i jo mateix. Epifania física. Tot fluïa cap al desconegut, conscients que cap instant es tornarà a repetir idènticament. Fonemes, síl·labes, mots, s’embrancaven amb els passos, els cossos i els moviments creadors d’universos fantàstics. L’atzar adaptava la incertesa a sobtades emocions. L’entusiasme trobava la passió, una sintonia de cos, mot, sentiment. L’assumpció de l’instant esdevingué acció contínua, fluïen els estímuls i els intèrprets: un dansaire va ballar amb una alta torre d’il·luminació, Màngel va omplir l’escena de sacs de vent inflat, un boueta feia refilets entre el públic amb un siurell d’aigua, mentre els dansaires se succeïen per móns simultanis. Els fonemes arribaren al xiscle, la onomatopeia, els sorolls electrònics manipulats per l’Andriy, la melodia de la jota, la bonior, el xiuxiueig. Màngel emulà la dansa des del terra sòlid amb el clarinet dúctil –Què és això, manomeu! Xeic!, què fas? Què fas? Mentre sobtadament es reconstruïen esquelets, músculs, veus, sorolls, el remolí del khaos esdevingué dissolució constant sota la nit deltaica, remorosa i aquàtica.

JAVIER CABALLERO CID

Els bouetes Javier Caballero, Eduard Carmona, Miquel Àngel Marín, Catalina Girona i Andriy Antonowskiy.

Fotos: David Ymbernon i Carmeta

LO BOU SENGLAR BAIXA A LA PLAÇA: BOUESIA 2013 A VANDELLÒS, DISSABTE 6 DE JULIOL, 18h

CARTELL DE LA SÈPTIMA EDICIÓ DE LA BOUESIA DE VANDELLÒS
DISSENY: AMICS DE LA BOUESIA DE VANDELLÒS

PROGRAMACIÓ: CONSULTEU MÉS AVALL LA PROGRAMACIÓ DE LA BOUESIA 2013: LA VACA QUE XIULA

FESTA DE LA BOCA 2013 A BOCA PLENA. El Cant del Cantó (La Canyada-Paterna), 22 juny

Mòbil, IRENE SANCHÍS, jardí El Cant del Cantó, La Canyada

A cop calent la Festa de la Boca m’ha deixat el cel fresc i l’alè de menta i plantes remeieres. Al Cant del Cantó, un jardí de casa, que s’obre de par en par a l’emoció i a l’expressió, va acollir amb la lleugeresa de les glicines de la mà pro-vocadora de Montserrat Palacios, Llorenç Barber i Irene Sanchís una nòmina virolada d’experimentadors de la paraula, del so i del gest i a més el pimer correbus de la Bouesia:

Miquel Molina, Josep Sou, Bartomeu Ferrando, Antonio Méndez, Llorenç Barber, Nathalie Gagnon, Yves Leduc, David Alarcón, Domingo Chinchilla, Paula Miralles, Martaerre Sobrecueva, Álvaro Pichó, Oscar Vidal, Inma Juan & Nigella, Montserrat Palacios, Anne-Françoise Raskín, Míguel Álvarez, Ferrer-Molina, Ernest Graves, Isabel Gómez, Lorena Izquierdo, Virgínia García, Esther Blázquez, Xavier Caballero, Juan Manuel Vera, Miquel Àngel Marín, Carles Andreu...

i els noms que van saltar des de l’alenada significativa del mot fins el so estirat cap a notes musicals o la música d’instruments insòlits i objectes que esdevenien micròfon i altaveu. El gest arrodonia els silencis i copiava la lluna magnífica que voltava pel paladar nocturn de València. I una emoció constant redoblava els batecs dels cors, repicats des de l’estany del fons pels magnetòfons de les granotes a capella. Sota la coparrassa del pi immens s’invertia a Gòmez de la Serna quan deia Poner notas a los libros es un atrevimiento como lo seria el retocar los quadros de una exposición. Temeritat que seduïa les palmeres agarrades a la melodia de la brisa dolça d’estiu. Vet ací l’acció de Ferrando, Barba, on els signes de les lletres penjaven de la pròpia barba de l’autor i dels fonemes emboetats del seu aparell vocàlic. O mira com el raspall de dens fa una simfonia metàl·lica sobre la safata de plata llunàtica.

Ni amb tots els dits de la mà tindria prou per nomenar els redobles i sensacions a la pell, als llavis, a la gola, a les dents. Testimoni silenciós fou la instal·lació de poesia visual que obria pas a l’escenari sonor (Nigella). Un calfred vingué amb el teatre de la veu de Carles Andreu, que gosà convertir en cançó i vol un cal·ligrama de Salvat-Papasseit, Formigues. La dansa de les canyes al so del “monocordi” i del Ciclop (Nathalie Gagnon, Yves Leduc). Els plats trencats de Inma Juan & Nigella. Els versos cubans del Jardí d’Epicur –“querer lo que necesitamos”. El qüestionament de l’escriptura, la taula, la cadira i l’instrument del boucèfal Miquel Marín. La maleta de poesia del Ja. Les accions, les veus i contraveus, els versos, els antiversos, els contraversos i altres tornades –Nos acordamos de las cosas de las que no nos acordamos nosostros, sino lo que nos rodea (Gómez de la Serna).

I encara em volta pel cap, no només la companyia –que l’amistat et fa veure la veritat- sinó també una desmemòria –no vaig poder recordar l’horaciana d’Andrés Estellés que hagués volgut recordar, el pebrot torrat i ecumènic rajant d’oli cru. Tanmateix el poeta fou reviscut pels versos irònics d’Oscar Vidal, lapidaris i esfèrics, i el seu cotxe de línea que convertí magistralment en poesia el rosari de pobles que travessa l’autobús per arribar a València: ¡Qué partida saca el tenor a un bostezo! (Gómez de la Serna).

Tot el domini màgic de la nit valenciana, qui té boca s’equivoca i qui té nas se moca, en boca de bocamolls irreductibles, tot i que no tenien prou estopes per tapar tantes males boques. (JC)

BOUESIA 2013: LA VACA QUE XIULA. PROGRAMACIÓ

LA VACA QUE XIULA

AISEUOB

2013

1. CORREBUS AL PAÍS VALENCIÀ. 

Dissabte, 22 de juny.

Llorenç Barber i Mont Palacios conviden la Bouesia a la Festa de la Boca, Festival de Poesia. 

19.30h El Cant del Cantó (C/18 nº 16-2) . La Canyada-Paterna (País Valencià).

2. BOUROMERIA I PRESENTACIÓ DE LA BOUESIA 2013 A LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE DELTEBRE. 

Divendres, 28 de juny

20h. Presentació de la Bouesia 2013 a les entitats i associacions del poble. A càrrec de Javier Caballero, Joan Alginet, Gervasi Aspa, Carles Hac Mor, Eugeni Pera i Miquel Àngel Marín.

Lloc: Plaça de l’Ajuntament.

23h. Concert: Josep Bordes (Pepet i Marieta). Lloc: Centre Social Autogestionat Lo Maset (C/ de l’Estació, 45)

LA VACA QUE XIULA, Miquel Àngel Marín i la cohetera. Foto: Bouesia  Facebook

3. BOUROMERIA A LA COETERA.

Dissabte, 29 de juny

10h. Bouromeria a la coetera de l'ermita de l'Aldea: 'Lo xiular dels coets', sortida des del pont 'Lo Passador'.

18h. Boureconeixement: Josep Arques 'del pas de Baló', una vida dedicada a la barcassa. Lloc: Casa del barquer (C/ Trinquet s/n).

19h. Poesia als parcs: 'Homenatge a la Franja de Ponent' amb Carles Andreu, Juli Micolau, Torreta i la rondalla Teixidor i la rondalla dels Tres Cantadors; presenten Carles Hac Mor i Ester Xargay. Patrocina: Diputació de Barcelona. Lloc: Pas del Baló (C/Trinquet s/n). 

20h. Resitral a la barcassa: 'Microconferències sobre lo xiular'. Més de 30 bouetesses i bouetes de totes les disciplines i indisciplines. Lloc: Pas del Baló (C/Trinquet s/n).

 

LA RELLISQUERA AMB PETJADA DEL BOUSENGLAR, un dels indrets de la Revista Caminada.
foto Amics de la Bouesia de Vandellòs, 

4. BOUESIA A VANDELLÒS.

LO BOUSENGLAR BAIXA A LA PLAÇA. 7a. EDICIÓ DE LA BOUESIA A VANDELLÒS.

Dissabte, 6 de juliol.

18h. Bouinauguració: 'La tomba dei giganti'. Anna Rubirola (dansa) i Oriol Roca (bateria, metrònom, percussions i flauta d'èmbol). Lloc: Pl. Drs. Gil-Vernet.

18.30h. Revista caminada pels carrers del poble: bouetesses i bouetes interveguerians, internacionals i ultralocals. Lloc: carrers de Vandellòs.

22h. Vacabousopar.

23h. Concert: Víctor Bocanegra, 'Cançons de l'Akídelara'. Lloc: Pl. Drs. Gil-Vernet.

1h. Resitral: bouafter a Cal Bou. Lloc: Pl. Drs. Gil Vernet.

GAT ESCALDAT, poema fonètic. J. Caballero, 2013

5. BOUESIA FONÈTICA I SONORA.

Dimarts, 9 de juliol.

22.15h. Roberto Oliván i Deltebre Dansa conviden la Bouesia a fer ballar les paraules i els sons amb els estudiants del Curs Internacional. 

Amb Andriy Antonovskiy, Javier Caballero, Eduard Carmona, Carles Hac Mor, Miquel Àngel Marín i Ester Xargay. Lloc: Espai Enclave (C/ Barceloneta)

cartell: David Ymbernon

6. CORREBUS A LA FRANJA DE PONENT. POESIA A LA FRONTERA.

Diumenge, 21 de juliol.

Octavi Serret, llibreter de la Franja, convida les bouetesses i els bouetes a posar en bouesia el Matarranya.

10.30h. Trobada de poetes vinguts de tot arreu a la plaça de Mont-roig de Tastavins.

11h. Sortida cap a Pena-roja per conèixer la casa de Desideri Lombarte amb la complicitat de Rosalia, la seva vídua, per després fer una visita pel poble i conèixer l'Ataullar.

12h. Desideri a la Verge de la Font. Descoberta versada d'aquest místic enclavament.

13.30h. Llibreria Serret a Vallderoures. Presentació de llibres de diferents autors participants en la trobada.

14.30h. Dinar-tertúlia a la Font de Miro, Vallderoures.

16h. Resitral final.

7. PACO IBÁÑEZ A DELTEBRE.

Dissabte, 17 d’agost

21.45h. Concert “Paco Ibáñez canta a los poetas latinoamericanos” + Montse Castellà. Lloc: Casal de l’Esport “Lo Salat” (C/Sant Miquel)

Taller: Carles Andreu, maig 2013. Foto Bouesia Facebook

8. BOUTALLERS A L'INSTITUT DE DELTEBRE.  

Maig i octubre 2013.

Carles Andreu, Javier Caballero, Carles Hac Mor i Ester Xargay mostren el seu treball als estudiants de l'Institut de Deltebre.

Ester Xargay, Cal Bou, Vandellòs, 2012. foto Ja

9. CARLES HAC MOR I ESTER XARGAY: BOUETES EN RESIDÈNCIA A BALADA (AMPOSTA), CENTRE D'ART 'LO PATI'.

Octubre 2013.

POETES DE LES TERRES DE L'EBRE, segons la mà de MONTSE FANDO, Createca, Barcelona  20 vi 13

Organitza: Rabera de Bouetes; Ajuntament de Deltebre; Cultura Deltebre; Ajuntament de Vandellòs.

Patrocina: Lo Pati Centre d'Art de les Terres de l'Ebre; Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona; Comunitat de Regants, Sindicat Agrícola de l'Ebre; Generalitat de Catalunya, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.

Col.labora: Jornades Musicals de l'Ermita d'Ulldecona; El Cant del Cantó; Nits d'Aielo i Art; Arola Editors; Institut de Deltebre; Bar Nicanor; Delta Hotel.

Crèdits:

Idea i direcció: Miquel Àngel Marín.

Comunicació: Roser Royo.

Coordinació: Elena Blesa.

Disseny del programa: David Ymbernon.

Producció concert Paco Ibáñez: Plexo.

Equip organitzatiu: Carles Andreu, Llorenç Barber, Javier Caballero, Eduard Carmona, Rut Domènech, Carles Hac Mor, Eduard Margalef, Mont Palacios, Mercè RCamos, Frank Rodell, Salvador Saladié, Octavi Serret, Ester Xargay. 

VERKAMI FESTIVAL BOUESIA 2013: FALTEN 3 DIES clica:

http://www.verkami.com/locale/es/projects/5557-festival-bouesia-2013   

EL MÓN SENSIBLE. EL PUNT ENTREVISTA FRANCESC GARRIGA

Llegim l’entrevista i remarquem:

Era una època en què entràvem a les vuit del matí per fer la primera classe i sortíem a les nou del vespre. Era molt diferent. El contacte amb la gent jove per fer-los entrar dintre del món intel·lectual, artístic o sensible, per mi és molt important.

Diu la Vikipèdia que el poeta es llicencià en Germàniques, que visqué a l’Amazònia quan formava part de l’ordre dels franciscans caputxins, que ensenyà Humanitats a Barcelona, però natros apreciem la seva tasca de cartògraf del món sensible:

aquesta és la sentència:
plantar paraules.
regar-les amb paraules,
collir-les amb els dits de pell més tendra.
dallar les canyes del silenci,
barranc inútil, galliner de somnis.
sembrar, després, paraules
líquides,
per disfressar la vida
de mort, la mort de vida.
cap pausa.
no em pregunteu per què.

Francesc Garriga Barata, Temps en blanc, que ha publicat Proa el 2003. 
manllevat de: http://www.barcelonareview.com/35/c_fgb.htm

foto: JUANMA RAMOS, EL PUNT 2012

L’ENTREVISTA D’ANNA BALLBONA AL PUNT:

FRANCESC GARRIGA  POETA. ACABA DE GUANYAR EL PREMI CARLES RIBA

Ha guanyat el premi Carles Riba amb ‘Tornar és lluny', que
el consagra com un dels grans poetes catalans vius.
Nascut a Sabadell el 1932, s'ha dedicat més de 30 anys a la docència,
a l'escola privada Sant Gregori, de Barcelona. Habitual dels recitals al bar Horiginal, és una referència per als joves.

“No m'agrada gaire prendre'm seriosament”

02/02/13 02:00 - ANNA BALLBONA

1

Reunir-me amb gent de la meva edat no m'interessa, ja ens ho hem dit tot; vull sentir el que diuen els joves

Què hi trobem a Tornar és lluny?

Hi trobeu una persona que s'explica conscient de la seva situació, i que allibera, una vegada més, els seus fantasmes en un paper. A través de parlar de mi, pretenc arribar a la gent. No dic coses rares.

A l'últim poemari, Ragtime, es despullava més que en d'altres. I aquí?

Aquí hi ha un Francesc Garriga una mica més vell i seriós. Però amb molta ironia, perquè no m'agrada gaire prendre'm seriosament. Són poemes crus però mirats des d'una certa distància, que és el que posa la ironia.

El Carles Riba li arriba després de ser el poeta d'honor del Festival de Sant Cugat. Com ho veu?

Ho veig com una suma de casualitats. Em feia il·lusió guanyar el Carles Riba perquè jo havia estat molt amic d'en (Josep) Pedreira i de l'Isidor Cònsul. En Pedreira em feia molta broma, anava a ensenyar-li les primeres coses que feia, i ell va ser el fundador del premi.

Té la sensació que és ara que li arriben tot de reconeixements?

Sí, el que passa que ara ha fet tard.

Per què?

Perquè tant me fa. M'hauria estimulat de jove que em diguessin “mira, apunta maneres”. De més madur, m'haguera agradat. Ara ja m'és igual. I ho dic sincerament. Amb la mateixa llibertat que escric i dic el que em sembla, accepto el que em donen també. No sóc un desagraït. Ho agraeixo.

Però fa vint anys necessitava un premi com aquest?

Fa vint anys tenia molta gent al voltant meu a qui haguera fet il·lusió que guanyés el premi. Ara estic sol. Li ho vaig explicar al gos i va estar content.

Per què publica de gran?

Perquè em vaig dedicar en cos i ànima a fer classes. Llavors escrivia coses ocasionals. Era una època en què entràvem a les vuit del matí per fer la primera classe i sortíem a les nou del vespre. Era molt diferent. El contacte amb la gent jove per fer-los entrar dintre del món intel·lectual, artístic o sensible, per mi és molt important. D'alumnes? He tingut en Fontcuberta (fotògraf), en Manuel Huerga (cineasta), en Marc Romera (escriptor), en Dionís Escorsa (artista), en Xavier Bosch (periodista), el Francesc Homs, l'exalcalde Hereu... Perquè jo he tingut una bona educació, desgraciadament...

Desgraciadament...?

Sí, m'hauria agradat ser un gos. Desgraciadament he tingut una bona educació, m'ha rodejat gent molt important i d'una gran cultura. Jo volia que els altres entressin una mica dintre d'aquest món.

Ha influït tota una colla de poetes més joves...

No ho sé, això ho diu tothom, jo no m'ho crec. L'única cosa que ha passat és que he deixat de fer classes d'una manera i he passat a fer classes d'una altra. Reunir-me amb la gent de la meva edat ja no m'interessa perquè ja ens ho hem dit tot. Per tant, vull sentir el que diuen els joves, com actuen, i si els puc donar un cop de mà...

I com actuen els joves, ara?

Primer, actuen amb molta independència, amb molt criteri personal, equivocat o no. M'està sorprenent que surten algunes persones amb ganes de dir el que volen dir, no amb ganes de dir com ho han de dir perquè estigui bé. Això és molt important. Les ovelles, a l'escorxador, i que comencin a sortir els llops a mossegar.

Al balcó de casa hi té una estelada. Creu que veurà una Catalunya independent?

No. Som un poble covard i pactista. Mai hem guanyat cap guerra, ni dialèctica. M'agradaria veure-ho, però no ho crec. Crec molt en l'empenta popular, gens en els que tenen els càrrecs i tenen por de perdre'ls.

Darrera actualització ( Dissabte, 2 de febrer del 2013 02:00 )

Publicat a

·         El Punt Avui. Comarques Gironines 02-02-2013 Pàgina 72

·         El Punt Avui. Edició Nacional 02-02-2013 Pàgina 48

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/615700-no-magrada-gaire-prendrem-seriosament.html

FOTO: Paco de Morales: "Lo Teixidor canta una jota al poeta Francesc Garriga, Museu Marès, Barcelona Poesia, 2006" http://bouesia2.blogspot.com.es/search?q=se'ns+ha+mort+lo+teixidor 

FRANCESC GARRIGA, Sabadell 1932, ha publicat recentment Ragtime a Alabatre, http://www.labreuedicions.com/ragtime-francesc-garriga/ d’on copiem aquest fragment d’un article de J. Nopca (Time Out Barcelona, 2011)

[...] A ragtime desplega, una vegada més, tota l’artilleria temàtica habitual i d’aquella manera tan atractiva que, digui el que digui, fa dels seus poemes experiències estètiques intrèpides i (encara) inesperades. Hi trobem la mentida (“menteix-me encara un cop, no et costa res”), el temps (que no sap on és ni sap “on som”), la solitud (que “no és trista ni alegre (…) és solitud i prou, / només que enyora l’eco del seu crit”) i el consol de les paraules, escrites a poc a poc “per no ferir les lletres i sentir-les / als ossos i a la pell” i que, de tant en tant, s’allunyen en favor dels “ulls i el paisatge”. “M’agrada molt badar, i aquesta activitat s’ha fet més intensa amb els anys”, diu Garriga. “Puc passar-me hores mirant un arbre. El paisatge és vital, i de tant observar-lo pot acabar sent el teu reflex”. “Mar fonda i cel espès / recull vela i rems. / fosqueja. / No em reconec en blanc i negre”, comença el segon poema del llibre. Garriga diu: “Escriure poemes és la meva llibertat, el meu exorcisme”. Tanca el poemari amb un fragment del Satiricó de Petroni, que recull el doble moviment del ragtime: “Per molt que t’escarrassis a seguir un camí, l’atzar te l’acabarà esbotzant”. [...]