dilluns, 20 de juny de 2011

SANTI BORRELL: ELS DIES A LES MANS



Santi Borrell Giró (Vilafranca del Penedès, 1972) ens ofereix Els dies a les mans, una exploració del sentiment oceànic de l’amor. “L’autor vol augmentar en extensió un estat emocional concret, (...) la vivència inesgotable del desig ” (R. Mirabete, "Benzina, gener, 2011):

PRODIGIS VERBALS


m’abraces, t’escapes
t’habito, m’evites


vinc a la festa, no em contestes
et faig pam i pipa, t’empipes


m’exaltes, t’escanyo
em plantes, m’aguantes


em talles, em plantes
m’enyores, m’acaricies la boca


vols penyora, tu ets una senyora
m’enganyes, tu guanyes.

Santi Borrell es capbussa en aquesta “paraula que no es dir del tot” i neda en aquest mar afectiu per expressar la seva travessia vital: “L’amor és la paraula del temps”. Passió, dolor, desig, dubte, record, “prodigis verbals”, contradiccions, s’empenten, en desfici o delit, per copsar aquesta experiència complexa:

l’amor
és un mapa
per trobar el temps

Amb un estil fiblant, nu i dret –“Si la terra es la meva mare, / la por és el meu pare.” (CROMOSOMES)- Santi Borrell assaja cartografiar el sentiment: “jo dibuixo un mapa / damunt el teu cos i viatjo”. I així llegim GEOGRAFIA:

La bellesa,
la llum damunt la terra,
el domini de l’aire,
l’expressió d’un nen,
la música de les fonts,
la pluja damunt les pedres,
els núvols damunt els arbres,
la muntanya baixant pel riu,
el mar nodrint la terra
i tu, dictant el temps.

L’estimada ens dóna els dies a les mans: “Tu passes la mà per una rosa i aquí comença una història”. Però no és un ésser angelical: “M’has deixat tot el dolor / i només han passat quinze anys. // Estic sol i no veig res”. El fa delirar: “Sé que no vindràs, tu mai vas venir”. “També d’amor es fan els ulls negres”.

Tanmateix, “a les nits m’oblido de tot”. “Per seguir-te, corro darrera la llum /.../ Per veure’t, m’he fet amic de la foscor”. “...a la nit dibuixo / els teus ulls // aleshores ho veig tot”... “i si no haguessin somnis / tampoc hi hauria dolor / i tu no existiries.”

L’estimada és aquesta història subjecta a les onades de fosca i llum, somnis i desesperances, “t’ho vaig donar tot / i tu res”, moments esplendents “Estic que toco la lluna amb la mà”. Tal com certifica el mateix poeta: “tu vas fer de la por una historia trista d’amor”. Ara bé, “no et moguis del cor”, carinyet meu, ja que “tu fas que el mirall sigui una porta”

Els dies a les mans és una intensa història d’amor i poesia: “si t’estimo / és per inventar el temps”.


Primer poemari d’un poeta forjat de viva veu i de cos present en recitals. Dividit en quatre parts presenta interessants il•lustracions d’Alonso Castellanos. Publicat per Edicions de Pedra, Vilafranca del Penedès, 2010 (11 euros)


Santi Borrell i Giró és un poeta activista. Participa i promou diversos festivals de poesia, llibres col•lectius, muntatges poètics, iniciatives per Internet. Un llibre editat conjuntament amb Violant de Bru, aplega diversos autors que mantenen blogs poètics, Poems&Blogs. Poetes a la xarxa (Vilafranca del Penedès, 2010). Se’l pot seguir al seu bloc Santi B.

http://poesiasantib.blogspot.com/  -on hi ha més informació sobre el llibre i poesia

Coordina i dirigeix el FESTIVAL DE POESIA A LES CAVES: http://poesiasantib.blogspot.com/2011/04/festival-de-poesia-les-caves-2011.html

Podeu veure a You Tube diversos vídeos (He triat al A.Subirats): http://www.youtube.com/watch?v=gsas8Qm3UgU