dilluns, 22 de setembre de 2008

PACO MORALES, ESCULTOR I PERFORMER, EXPOSA A BART ' 08, DRASSANES, DEL 23 AL 29 IX 08


L'OBRA INACABABLE

Un esdeveniment esgarrifós dels que publica diàriament la premsa em va portar a crear i construir arcaicament i amb paper de diaris aquest home patètic trencat en tres pedaços.

Així l’obra es transformà en un aparador de notícies que cada dia alimento amb nous retalls i que aquests inevitablement cobreixen i amaguen els motius o notícies que primerament em van portar a realitzar-la.

Per molta noticia nova que amague la noticia del passat l’home continua caient i trencat en tres pedaços, res no ha canviat, el disbarat noticiari d’un dia es referma amb el disbarat noticiari del dia anterior i així successivament. No hi ha manera de donar-la per acabada.

Tot és monstruós, kafkià, vomitiu i un es perd en el laberint fatídic de l’actualitat més macabra i patètica que ha hagut mai al món.


Paco Morales

PACO MORALES, PERFORMER -LA MÀQUINA QUIMÈRICA
He escrit PACO MORALES forma part del paisatge clar i lineal del Delta de l'Ebre. El lector de l'Odissea a l'Ampolla, i El maltractat a La Cava (Deltebre) son bronzes ancorats, l'un davant l'horitzó de la Mediterrània i l'altre, l'home de l'aixada, al recer d'una petita placa. La relació amb la terra i l’entorn retraten un artista polifacètic i autodidacta. I amb això no he aconseguit la precisió de l’epítet tumultuós amb el qual Carles Hac Mor caracteritzava l’obra diversa d’aquest creador de les terres de l’Ebre.

Entre tantes cares d’aquest diamant trobem la performance. A la Bouesia d’aquest juliol va sorprendre no sols amb el Boucremat, sinó especialment al Regsexcital on va presentar una meravellosa Màquina Quimèrica. Es tractava d’un artefacte mogut potser per l’energia eòlica que desprèn la complicitat de la poesia. L’acció de l’artista posava en marxa una andròmina meravellosa capaç d’obrar un miracle, la transformació d’un element natural en un element cultural: l’aigua esdevé vi. I el vi, festa –la festa escalivada de la Bouesia. Una celebració de la poesia inserida entre la nou negra de Benet Rossell, les campanes de Llorenç Barber, les guspires energètiques de Jaume Alorda, els versos dels bouetes.

La Màquina Quimèrica de Morales s’encaixa en la creació d’artefactes, instruments, eines i andròmines impossibles. Una experimentació en la que treballa des de fa temps i que veig afinar en diversos aplecs i recitals. Així, a Vandellòs, al festival de Brabou, amb l’Embolic Increïble, un cabdell de trastos, teoritzava amb la producció i fusió de música abstracta i música concreta. A la Poepera d’aquest agost presentà una diversitat de flautes, xiulets, xilofons i percussions diverses, l’acció de les quals requeria la col·laboració del públic. És una recerca que sorgia perseguint el moviment continu i el testimoni del so que succeeix en el mateix moment en què passa. Una música que troba en la imaginació la partitura contundent.

J.C.
FOTOS: 1: JA: Taller de Paco, 2007 . Un aspecte parcial del taller on és veu un home dividit fet en la tècnica de paper semblant a la que parla en el text L'obra inacabable.
2: JA: La Màquina Quimèrica, Bouesia, Regsexcital 2008.
- Cerqueu al bloc altres entrades "Paco Morales". Al Març 08 es comenta l'escultura de l'Ampolla L'oncle Nelo.