Una de les experiències de la Bouesia ha estat la presència de Bartomeu Ferrando (1951), performer i poeta visual, professor titular a la Facultat de Belles Arts de València, http://bferrando.net/index.html. Les seves accions s’han realitzat en festivals per Europa, Canadà, Mèxic, Japó, Corea, Xile. Forma part dels grups Flatus Vocis Trío, Taller de Música Mundana y Rojo, dedicats al desenvolupament de pràctiques híbrides de música, poesia i art d’acció. Ha publicat Hacía una poesía del hacer i La mirada móvil, així com diverses gravacions en MC, LP, CD i vídeos de performance.
A la voreta del riu li vam veure executar una experiència a partir d’un silenci inicial, on la respiració va esdevenir so primigeni, anterior al llenguatge. De mica en mica Ferrando en carn i ossos es tornà instrument musical. Respirava vocalitzacions, els ritmes de laes quals ballaven en les nostres oïdes i es convertien en música. Una música concreta que es materialitzà en lletania i, les notes, en signe. Fou aleshores que es tragué de la butxaca de l’ànima una doble corxera nítida, cadència de neula. Amb el polze i l’índex alçà la forma i el concepte enlaire. Aleshores aclucà els ulls i la boca se l’empassà, com si el so i moviment, expressió del cos, en conformar-se, generés el propi aliment que ens constitueix. Per tant, poesia del fer, magnífica, mentre passava l’esdevenir constant del riu.
JC
A la voreta del riu li vam veure executar una experiència a partir d’un silenci inicial, on la respiració va esdevenir so primigeni, anterior al llenguatge. De mica en mica Ferrando en carn i ossos es tornà instrument musical. Respirava vocalitzacions, els ritmes de laes quals ballaven en les nostres oïdes i es convertien en música. Una música concreta que es materialitzà en lletania i, les notes, en signe. Fou aleshores que es tragué de la butxaca de l’ànima una doble corxera nítida, cadència de neula. Amb el polze i l’índex alçà la forma i el concepte enlaire. Aleshores aclucà els ulls i la boca se l’empassà, com si el so i moviment, expressió del cos, en conformar-se, generés el propi aliment que ens constitueix. Per tant, poesia del fer, magnífica, mentre passava l’esdevenir constant del riu.
JC
FOTO: Priya, Bouesia 2008: B.Ferrando
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada