Miquel Àngel Marin, foto: ANDREA LOIRAMiquel Àngel
Marín: "Volem deixar que la nit vagi entrant"
L'activitat
s'iniciarà el proper 29 de març a Lo Pati i s'allargarà fins al dia següent
Anna Zaera 25/03/2025 https://surtdecasa.cat/ebre/arts/encontres-aproximatius
Parlar amb
Miquel Àngel Marín (Deltebre, 1966) és un joc d'exploració. També és com deixar
entrar la nit però per enfocar-la amb una llum nova, que no està vinculada amb cap dogmatisme
sinó amb l'intent de viure una vida des de la lucidesa i no des de les
convencions. Els ‘Encontres Aproximatius de Postbouesia’, que tindran
lloc els dies 29 i 30 de març a Lo Pati Centre d'Art - Terres de l'Ebre
d'Amposta, és el projecte hereu del festival Bouesia, un dels moments en què
les Terres de l'Ebre han generat un moviment d'avantguarda vinculada al context. Tot i que la
Bouesia es va extingir fa uns anys, ha mantingut viu el seu esperit amb aquests
encontres, en els quals la
creació artística explora nous espais d’expressió i comunicació per intentar
trencar amb les dinàmiques preestablertes. Hem parlat amb Marín per
saber més coses sobre una edició que aposta per evitar la fragmentació entre activitats, i que també
inclourà presència durant tota la nit.
- Un dels
aspectes que més em crida l'atenció de la programació d'enguany és que us
quedeu a dormir a Lo Pati. A la mitjanit s’iniciarà 'De sol a sol', un
nocturn de campanes, veus i sacs de dormir -els espectadors poden passar la nit
a Lo Pati- fins que surti el sol. És una manera d'habitar la nit?
Llorenç Barber fa anys que fa el 'De sol a sol', potser més de trenta anys. Ell
feia concerts de tota la nit enmig d’una muntanya, a la finca d’una amiga, a
prop de Toledo. Hi convocava els amics, feien una paella per a tots, i a poc a
poc, s'hi anava sumant molta gent. Eren centenars de persones! Cadascú
s'emportava la seua paradeta. I així va començar. En els darrers anys, es va
afegir la seua dona, Montserrat Palacios, i jo també hi he participat en unes
quatre o cinc edicions. Per a un músic, és tot un repte passar-te tota la nit
tocant. Cascavells,
instruments de vent, metàl·lics, i molta veu. És un diàleg entre músics.
Viure la nit sonant.
El so com a mitjà per
entrar en aquest món nocturn que de vegades ens és tan desconegut.
Perquè la paraula concert és insuficient. 'De sol a sol' és una expressió
millor, perquè es fa evident que aquella acció es dilata en el temps. Viure els canvis de la nit des
que se’n va el sol fins que torna a sortir. Deixar que la nit et vagi entrant. En
aquesta acció tindrem en compte els canvis que es van produint durant la nit i
com els integrarem. Perquè el cos va canviant durant la nit.
- La nit és
aquell espai entre consciència i inconsciència?
Exacte. Ja ho deia Joan Brossa. L’estat entre la vigília i el son és un moment molt oportú per la
creació. Ell va anomenar-los poemes hipnagògics. Escrivia quan estava a punt
d'adormir-se.
- Com creieu
que es trasllada aquell 'De sol a sol' a un centre d'art?
Acceptant el lloc. Tenint
tolerància al lloc. Queda clar que no és el mateix estar a la natura a
l’estiu que estar dins un local. A més, ara a Lo Pati hi ha l’obra de Leonardo
Escoda, l'exposició 'Sentir Música Callada'. Ell ens farà
companyia. El fet que estigui la seua obra ens acompanyarà. Estar junts en un
lloc tan recollit també ho farà especial. Això ja ho hem fet al Centre del
Carme de València i al Matadero de Madrid. Una cosa que farem és gravar la nit
exterior amb una càmera i l'anirem veient projectada a la paret de Lo Pati.
Així, anirem veient com està la nit fora.
El campaner
Llorenç Barber presentarà 'De sol a sol' | Foto: Bouesia
- També es projectarà el documental 'Voluntat contra la tempesta', sobre la
vida de Paco Morales, un artista de La Cava (Deltebre) que va morir fa dos anys
i que va tenir una llarga trajectòria com a pintor i escultor, amb escultures
públiques disseminades per les Terres de l’Ebre.
Sí, el documental l’ha realitzat Adolf Alcañíz. Va ser membre de la generació
d’artistes que orbitaven al voltant del local Llar d’Amposta, fundat per Mari
Chordà. Jo també hi he participat. Alcañiz ja va fer el documental de Teixidor
de l’any 2006, juntament amb Carles Hac Mor i Ester Xargay. És un
documental imprescindible on podem disfrutar de la seua música. Amb Paco Morales hem fet el mateix. Recuperar la seua petjada. És important que
l’obra de tota aquesta gent no es perdi, perquè són artistes nostres. Són artistes insubstituïbles.
La seua obra és pròpia i intransferible. Jo penso que l’art és contextual, s’explica pel seu
context. I per això és
molt important seguir disfrutant d'aquests artistes.
- Com va ser
la gravació d'aquest documental?
Hem filmat tota la seua obra pública, que té en diferents indrets de les Terres
de l'Ebre com l'Ampolla o la Galera. També hem parlat de la seua escultura i
pintura amb amics i amigues. Per a resseguir aquesta biografia. Crec que, al
cap i a la fi, és un documental que parla del valor de l'amistat. Els amics ens animem. Paco a mi em va animar i jo
el vaig animar a ell. Quan
els amics se’n van, els hem d'animar. Recrear-los i mantenir-los vius. Quan ell estava a
l'hospital de Jesús, a pal·liatius, li vaig portar un escrit que jo havia fet i
el pròxim dia que hi vaig anar el vam estar comentant. S’estava morint i vaig
sentir-me reconegut per ell. Paco a mi em va animar fins l'últim moment. Perquè l'amistat és allò tan
bonic que fa que t’identifiquis i comparteixis una passió amb algú. I
llavors pensem: Què és el que podem fer mentre estem vius? Quines qüestions
difícils ens farem ara els que ens hem quedat?, com es pregunta Eva
Franch.
- També hi
haurà improvisació?
Sí. El programa d’activitats començarà amb 'Videoacústica', un projecte de
lliure improvisació que uneix la creació musical i la videogràfica. Els
videoartistes Paco Utray i Luis Lamadrid, amb càmera de vídeo i micròfon
a la mà, treballen en la creació d'unes composicions musicals improvisades en
directe. La música videoacústica posa el focus en la idea d'incloure les composicions musicals com elements
visuals en moviment i incorpora de manera natural la performance i la dansa.
En aquest cas, la càmera
és un altre instrument de la improvisació musical. Busquen la fusió de les arts. El
director de cinema experimental Val del Omar diu que les arts no s’han de mesclar,
s’han de fusionar en una temperatura de creació. Ells passaran una
maqueta del seu treball i faran una instal·lació amb televisors que estaran tot
el dissabte i diumenge.
- I David
Picó?
David Picó és un paio superinteressant. Una persona que treballa amb una hibridació tremenda.
Discjòquei, músic, guionista i autor d’un llibre sobre la relació entre el
filòsof Nietzsche i la música: 'Filosofía de la escucha. El concepto de
música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche' (Crítica). Oferirà un concert parlat o
parlament desconcertat amb 'L’esquerda que sona; des/concert per a
individu sol', amb poemes que parlen pels descosits i per les esquerdes del
llenguatge. Jo tenia moltes ganes que vingués perquè és molt diferent. Volíem
parlar una mica de com tractar l’humor com a tema. És un humor artístic que trenca les convencions,
la falsa seriositat de la cultura.
- Torna el
col·lectiu Free't de Lleida, un dels teus grans aliats.
Sí, el col·lectiu
'Free’t' amb la col·laboració del músic Epy Figueroa i sota la
direcció d'Arnau Millà, presentaran 'L’espectador emancipat', en un espectacle rabiós que
fusionarà teatre dansa i música, que escapa de marcs mentals prefabricats.
Serà com un happening. Farem com un simulacre de taller de soundpainting que
involucrarà tothom. Un
concert d’espectadors.
- Els bouetes
sou resistents a les adversitats?
Sí, en el fons venim del
'fracassart'. L’art necessita el fracàs. Però amb matisos. Igual com no
acceptem l’èxit absolutista, la moral de l’èxit, tampoc no volem caure en
l’èpica del fracàs. Som
conscients que el fracàs alimenta l’art. L’excel·lència i la perfecció són
nocives per a l’art. El
fracàs és un terreny per adobar. Ja sabem que la poesia sempre està en
aquestes escletxes. Un excés de fracàs no és bo, però un excés d’èxit tampoc.
- Encara tens
desig per impulsar més encontres postbouètics?
Jo tinc el mateix desig o potser encara el tinc més aguditzat. El desig és un bou. És un
postbou. El desig se m’alimenta. Tinc l’experiència de saber esquivar
segons quins problemes que et poden portar al desànim. Ja no vaig amb el pit
descobert com anàvem abans. Com
a festival, hem perdut pes, hem passat de bou a mosquit. Això també ens
fa estar més còmodes. I es pot treballar sent més exigents en cuidar les coses
i les persones. A la Bouesia se'ns desbordava tot, i encara que era interessant
aquell caos, molts cops no podíem cuidar els artistes com volíem. Ara ens podem
dedicar a que l'esdeveniment
tingui un discurs potent. És important transmetre a la gent les idees
que hi ha al darrere d'aquesta proposta. Jo crec que en el món de l’espectacle les paraules fan nosa.
Com tenim l’espectacle ja no cal dir res. És important transmetre unes idees. Fer reflexió. Perquè
sinó, l’art es converteix només en una diversió. Volem tenir incidència
social. Sinó, l'art
s'associa només als moments d’oci i l’art és un procés que dura tot un
any.
- Les accions
començaran dissabte a la tarda i s'allargaran fins diumenge. La idea és que no
hi hagi pausa?
Sí, són dos dies sense pausa. Volem contrarestar la fragmentació de les activitats artístiques. La
continuïtat com a element a recuperar.
.jpg)
