dilluns, 14 de novembre del 2011

ARTIGA, ROGER CAPARÓ: BOUESIA ES DESPLAÇA AL CAMP


La revista ARTIGA, d’art i pensament contemporanis, treballada des de Tarragona, publica en el seu número d’Octubre 2011 (http://www.art-tarragona.com/artiga/Artiga14.pdf ) dos articles sobre les activitats de la Bouhaus, la Bouesia 2011. Llegim avui l’esplèndid article de Roger Caparó:


BOUESIA ES DESPLAÇA AL CAMP SEGUINT LA PISTA DE MIRÓ, GAUDÍ I JUJOL




Un dia tapat de juliol ens envolta durant l’anada a Vistabella. Un cop entrem a l’església, ens hi trobem un bon grup de persones assegut als bancs. Ens consta veure-ho, en silenci escoltem les paraules en la penombra que ofereixen els finestrals d’alabastre. Perejaume aprofita la il·luminació natural per anar descabdellant les explicacions que dirigeix envers elements de l’edifici amb l’ajuda d’una llanterna. D’aquesta manera ens explica la natura estructural de l’edifici, el recobriment ornamental de parets i murs, els elements originals que encara s’hi conserven i com Jujol esdevé l’arquitecte que pinta, que esculpeix, que executa detalls de fusteria i forja... anem vinclant el cap lentament mentre escoltem més que no pas mirem. Les paraules de Perejaume s’enfilen com l’estructura que ens envolta, que –ens diu- obeeix a una gran espiral que culmina sota el campanar. El plantejament estructura de l’edifici no és fortuït ni ocasional. En moltes sinó en totes les seves obres, hi podem apreciar un ordenament al voltat d’una gran hèlix que ens transporta, ens enfila i ens projecta en vertical. Dins l’ambient oliós de la penombra, diu que aquest afany d’erigir-se en busca de la vertical neix en l’esperit de Verdaguer, de qui també diu ser el primer del nostre poble que gosa posar-se dempeus i,  enfilant-se damunt d’uns Pirineus en flames, descriure el món horitzó enllà; el primer d’alçar-se d’un país acostumat a treballar cara a terra, agrari. Aquest testimoni d’enlairament el recull Gaudí que, al seu torn, el transmet a Jujol. En l’ímpetu genuí del seu esperit, Jujol aconsegueix resultats equiparables als més reconeguts plantejaments plàstics del segle XX. Però, si en la cultura d’avantguarda, aquests descobriments del mateix moment històric són ara venerats en els museus més destacats de tots els mars enllà, trobem, encara, a tocar de la mà i fent la funció per la que fóra pensat, el llum fet de cartró pintat, filferro i trossos de llauna doblegada. Quina havia de ser la trama social que promogué una avantguarda de caràcter rural? Quines les esperances que guiaren artistes i poble a confiar els uns amb els altres i a fer créixer, així, des de la tradició, una avantguarda espacial, paisatgística i arrelada? Es tracta de propostes agosarades no traslladables que plantegen amb una amplitud incomparable la relació local-universal. D’aquesta manera, Perejaume ens explica Jujol. Després d’obrir els llums i tafanejar tota l’obra, sortim. Perejaume acaba el discurs des de fora, fent-nos notar les escales i baranes que fan possible caminar per damunt de l’església fins a dalt del campanar. Quina havia de ser la intenció de Jujol sinó fer veure clar i transparent el topònim que dóna nom a l’església? I és que, per força, ha de ser bella la vista que ha d’oferir l’ascensió damunt l’església de Vistabella. (R.Caparó)



FOTOS: JA: BOUESIA 2011:
1. Interior de l'església de Vistabella
2i 3. Perejaume explicant un mur de pedra seca, tècnica que Jujol integra a la seva obra