Miquel Àngel Marín interpreta...
22h - 01/03/2008
HELIOGÀBAL
C/ Ramón y Cajal, 80 Metro L4 Joanic (Obert cada dia a les 21:30h)
agenda@heliogabal.com
Miquel Àngel, boueta Major, farà un joc de mans i pit: un bufit capaç de fer volar coloms per l'univers, esdevenir fil constant de música, transformàr-se en matèria i tocar la carn i el cor - emocionar-nos.
Interpreta:
La ausencia del hombre se revela en la presencia de las cosas, per a clarinet sol, de Ramon Humet
New York Counterpoint, per a clarinet i cinta, d'Steve Reich
Improvisació per a clarinet, objectes i paraules, de Miquel Àngel Marín
Preu: 3€
divendres, 29 de febrer del 2008
dijous, 28 de febrer del 2008
AI, LA PROSA!
M’escriu la meva directora de l’esperit bloquista, Maria Pin, vindicant Monsieur Jourdain, le bourgeois gentilhomme. Col·loquiem, pos, no sigui que ens ataqui el bacteri de la virtut i ens deixi muts, perfectes, llunyans com aquelles idees rodones i magnífiques de Plató:
La cucharada estrecha
Un fama descubrió que la virtud era un microbio redondo y lleno de patas. Instantáneamente dio a beber una gran cucharada de virtud a su suegra. El resultado fue horrible: esta señora renunció a sus comentarios mordaces, fundó un club para la protección de alpinistas extraviados, y en menos de dos meses se condujo de manera tan ejemplar que los defectos de su hija, hasta entonces inadvertidos, pasaron a primer plano con gran sobresalto y estupefacción del fama. No le quedó más remedio que dar una cucharada de virtud a su mujer, la cual lo abandonó esa misma noche por encontrarlo grosero, insignificante, y en un todo diferente de los arquetipos morales que flotaban rutilando ante sus ojos.
El fama lo pensó largamente, y al final se tomó un frasco de virtud. Pero lo mismo sigue viviendo solo y triste. Cuando se cruza en la calle con su suegra o su mujer, ambos se saludan respetuosamente y desde lejos. No se atreven siquiera a hablarse, tanta es su respectiva perfección y el miedo que tienen de contaminarse.
JULIO CORTAZAR, Historias de cronopios y famas.
Un fama descubrió que la virtud era un microbio redondo y lleno de patas. Instantáneamente dio a beber una gran cucharada de virtud a su suegra. El resultado fue horrible: esta señora renunció a sus comentarios mordaces, fundó un club para la protección de alpinistas extraviados, y en menos de dos meses se condujo de manera tan ejemplar que los defectos de su hija, hasta entonces inadvertidos, pasaron a primer plano con gran sobresalto y estupefacción del fama. No le quedó más remedio que dar una cucharada de virtud a su mujer, la cual lo abandonó esa misma noche por encontrarlo grosero, insignificante, y en un todo diferente de los arquetipos morales que flotaban rutilando ante sus ojos.
El fama lo pensó largamente, y al final se tomó un frasco de virtud. Pero lo mismo sigue viviendo solo y triste. Cuando se cruza en la calle con su suegra o su mujer, ambos se saludan respetuosamente y desde lejos. No se atreven siquiera a hablarse, tanta es su respectiva perfección y el miedo que tienen de contaminarse.
JULIO CORTAZAR, Historias de cronopios y famas.
diumenge, 24 de febrer del 2008
HOMENATGE A ANDRÉS ESTELLÉS
IN MEMORIA PALAU I FABRE
Per la mar de la literatura el remor de les ones i els estels -Fer néixer les coses dient-les: heus ací el miracle. Una lluna salta el gat de la nit i respon des del cap el far picant l’ullet. En el silenci dels mosquits nada
EL POEMA:
A Sylva
La música
Tra-li-ro-ló, ta-tà, tra-ri-ro-ló
Ton-ta-ta-tó, ti, to-ta-tó.
Tàntata, to-ta-tó.
Ti, to-te-tà, femí, suntà.
Tonte-tonte, tan-tó.
Un-se-mí, abborà, sen-tó.
Minsi, minsi, abborà, fe-mí, abborà.
Lacatemisotà-uptacomalacoció.
Ció, lacatemí, ipsutà.
Fingue, fingue, la-ca-te-mí, o-sí, o-dà.
Bam-ba-là, bam-ba-là. No-tetemí.
Inta, magdà, to-te-mi.
Inta. Inta magdà.
La-ca-ta-mo-re-sí, u-dà, xin-ta-pó.
Lacatamoresí.
Fragments del laberint, OBRA LITERÀRIA COMPLETA I, Galaxia Gutenberg, 2005
EL POEMA:
A Sylva
La música
Tra-li-ro-ló, ta-tà, tra-ri-ro-ló
Ton-ta-ta-tó, ti, to-ta-tó.
Tàntata, to-ta-tó.
Ti, to-te-tà, femí, suntà.
Tonte-tonte, tan-tó.
Un-se-mí, abborà, sen-tó.
Minsi, minsi, abborà, fe-mí, abborà.
Lacatemisotà-uptacomalacoció.
Ció, lacatemí, ipsutà.
Fingue, fingue, la-ca-te-mí, o-sí, o-dà.
Bam-ba-là, bam-ba-là. No-tetemí.
Inta, magdà, to-te-mi.
Inta. Inta magdà.
La-ca-ta-mo-re-sí, u-dà, xin-ta-pó.
Lacatamoresí.
Fragments del laberint, OBRA LITERÀRIA COMPLETA I, Galaxia Gutenberg, 2005
dissabte, 23 de febrer del 2008
BOUESIA PRÈVIA
Poesia és un producte
de la creativitat,
sense cap més fantasia.
M. BAUÇÀ, Certituds immediates,
Empúries 2007
Bones intencions per començar: parlar per parlar -en vers.
La poesia com un bou és una experiència que es manifesta especialment en un aplec de bouetes a Deltebre (Baix Ebre) durant el mes de juliol. La Bouesia es empentada per l'acció i la paraula de Carles Hac Mor, Ester Xargay, Miquel Àngel Marín, Eduard Carmona, i una llarga llista de bouetes, i amb l'ajut d'algunes institucions com l'Ajuntament de Deltebre. Enguany arribem a la quarta edició.
I no sols a Deltebre, sinó que s'escampa alada arreu, per Barcelona, Tarragona, Vandellós, Badalona... i ara des del bloc. S'escampa com l'oli, i taca. I com que no ens deixa indiferents, benvolguts benvinguts, aquí estem.
divendres, 22 de febrer del 2008
Benvinguda
Hoka,
Som el Javier i la Maria, i us denom la benvinguda al bloc de poesia BOUESIA.
Bona navegació!
Som el Javier i la Maria, i us denom la benvinguda al bloc de poesia BOUESIA.
Bona navegació!