dissabte, 24 d’octubre de 2015

LLIBRE DE LA BOUESIA: PSICOGEOGRAFIA D’UN FESTIVAL


Peripatèticament la Bouesia s’està del 22 al 25 d’Octubre al Santa Mònica, al cap d’avall de la Rambla barcelonina entre el teatre grec dels Santpere i la columna de guaita de Colon. Tardor. Mentre les fulles cauen una a una, els bouetes n’han aplegat un cabacet i lligades en forma de llibre ens ofereixen Psicogeografia d’un festival 2005-2015, un recull de textos i fotografies per rescabalar l’efímer de la transitorietat en acció: el títol és un lligam encreuat, un segell que cal obrir. Traspassat el llindar, les batents creen l’Antinomia inicial com a context, escrit per Rafael Tormo, una deriva que fa memòria i desperta records, i a més ens descriu la exposició que ha estat a la base d’aquesta cosificació, classificació i datació que vol copsar el desbordament bouètic.


Roser Royo interpel·la els bouetes a la recerca d’una definició que expliqui les experiències i es troba una successió d’imatges i frases en un trencadís calidoscòpic, un flux musical expandit i articulat alhora, la taronja del tardet engolit pel riu insondable de l’esdevenir constant, mosquits i espiadimonis grocs i vermells, rats penats xiulant al tardet, la rondalla que festeja nit i estels reverberant com a ocells campanes, la barcassa que és disbauxa i sensació, una mar d’arròs i somriures, emocions i atreviments, els llençols blancs escrits en veu alta a sobre d’unes sabates amb les que no saps caminar, enversar enmig de la decadència, una pel·lícula de cinema mut que crida als quatre vents... 


Uns textos que diuen últims i són saborosos,
Lo Bousantet Urnulfu, boupatró de la Bouesia. D’una deficiència de la Bouesia, Carles Hac Mor
Lo viu és riure, Bla Mesa
L’Art? La Vida? D’una implosió a l’altra, Carles Andreu
La veu del bou, Montserrat Palacios
Les deu deus de la Bouesia, Javier Caballero
Bouesia o el festival como desaguisado, Llorenç Barber
Diez años de Bouesia por el Delta del Ebro, Ruben López Cano
Gestació bouètica, Eduard Carmona
Bouesia: sia¡, David Ymbernon
Deu al bou: ni muts ni a la Gàbia, Miquel Àngel Marín


Sí senyor!. Una gran feina de Miquel Àngel Marín, Rafael Tormo, Roser Royo i etcètera, a qui els crèdits no fan justícia, editat per això és com tot, Beneixida. València 2015
No ho acabo d’entendre i aquí hi visc, contra la rutina i el temps establert. Portada i contraportada il·lustrada amb la poesia més jove, l’acció de Sam Vila amb les fulles en veu alta dels versos, caiguts  i estripats per les sabates de la tardor. Un cant al nou que desmenteix la cosa aquesta de la Bouesia historiada i el jo ufanós. Cap ego transcendeix l’emoció compartida.  

JAVIER CABALLERO