dimecres, 4 de febrer de 2009

ROMANTICISME A LA CAMBRA: LES VEUS DE LA NATURA, ELS SONS DELS SENTIMENTS...DV 6 II 08, 19 H


Concert per a soprano, clarinet i piano

Romanticisme a la cambra:
les veus de la natura, els sons dels sentiments...


Divendres 6 de febrer a les 19h
C/Santa Madrona, 5 local 1


Programa:

Wolfgang A. Mozart
Non più di fiori (La clemenza di Tito)

Joseph Haydn
Sailor’s song

Ludwig Spohr
Zwiegesang
Wiegenlied
Das Heimliche Lied

Vagham Williams
Vocalise n. 2

Franz Schubert
Der Hirt auf den Felsen



Olga Miracle, soprano
Miquel Àngel Marín, clarinet
Josep Buforn, piano


foto: JA, 2009, cap d'any a Campillos Paravientos

dimarts, 3 de febrer de 2009

Presentació de Bèsties de l'hort el 6 de febrer a Roquetes



L’acte tindrà lloc el proper dia 6 de febrer a dos quarts de vuit del vespre a la Biblioteca Municipal de Roquetes Us voldríem convidar a la presentació de Bèsties de l’hort del pedagog, escriptor i editor roquetenc Xavier Blanch i de l'il•lustrador gironí Marc Vicens.

Podeu trobar més informació en aquest link: http://www.editorialmeteora.com/cat/llibre.php?id_LLIBRE=46
(Llibres Ebrencs)


Bèsties de l'hort Xavier Blanch / Marc Vicens:

El Tano

El Tano, un gat tigrat vell i panxut, prenia el sol estirat sobre la tàpia de l’hort, un lloc segur i tranquil, a recer d’indesitjables i d’ensurts. El Tano ja no en volia més, de sobresalts. S’havia fet vell i savi. Per això es mantenia prou distant dels homes i de les dones, dels cadells humans i, sobretot, del Tobi, un gos mig pastor alemany mig husky i del tot estúpid, que l’hi tenia jurada. Sort que, al Tobi, el tenia ben fermat, l’amo. El gos, l’amic més fidel de l’home, diuen… però ben fermat, saps? L’amic més fidel! Amic fidel o esclau? Què són aquests gossos de pagès? Per res del món canviaria la vida de gat per la de gos, es deia el Tano: t’imagines dia i nit lligat pel coll en aquella estaca? Ah, no! Que en faria, d’anys, que s’hauria mort de tristor. A ell doneu-li plena llibertat de moviments, poder enfilar-se per les teulades, per les parets, per les reixes, per la figuera i la parra… campar per allà on li venia de gust. Així havia estat i era la seva vida: lliure i salvatge en un hort verd, frondós, curull de fruites i hortalisses. Salvatgia en un tros de terra civilitzat. Un paradís dels que ja no se’n troben.
Havia tingut desenes de gatets d’una bona pila de gates, gates del mateix hort i gates dels horts i de les cases del veïnat, que la població felina era molt abundosa per aquelles seves contrades. N’havia festejat tantes, de gates! Moltes! I els seus marrameus li havia costat, de vegades. Però n’havia sortit ben parat sempre. Ell havia estat el rei de tota la gatada d’aquell territori. Ell era el Tano, poca broma. La seva posició actual, estirat sobre la tàpia de l’hort prenent plàcidament el sol, se l’havia guanyat a pols.
El pitjor record de sa vida: el Brut, un gat de pelatge gris que va voler desbancar-lo del seu tron. Quines penques, el Brut! Al Brut l’havia criat amb biberó la filla de l’amo perquè la mare gata l’havia avorrit i abandonat tot just acabat de néixer. Això, algunes gates ja ho fan: avorreixen els fills i els deixen. El Tano entenia la mare del Brut, perquè en el seu lloc ell hauria fet el mateix. Però el Brut va tenir la gran xamba que la neneta de l’amo se n’encapritxés, ves per on! I el va criar consentit. El va fer servir de joguina, que això els nens ja ho fan, amb els animals. Per això el Brut era tan dòcil i afectuós amb els humans, perquè de ben petit que s’havia passat estones i més estones entre les mans i en braços dels humans que el van cuidar. Li agradava molt que l’acaronessin; i com que li agradava, roncava com fan tots els gats quan es troben a gust; li agradava passejar-se lentament entre les cames dels humans amb la cua ben alta, i refregar-s’hi i tornar-s’hi a refregar. Un gat de casa bona, semblava el Brut, un senyoret ben tibat. Tant s’ho va creure que es va pensar que, perquè era el protegit de la filla de l’amo, es faria l’amo dels gats. I se les van tenir molt aviat, el Tano i el Brut. Així que el Brut va aixecar un pam de terra, així que es va sentir prou adult, va plantar cara al Tano: va bufar amb l’esquena corbada i els pèls eriçats, amb les urpes esmolades que es deixaven veure a la base de les potes. Volia gresca, l’animaló. Volia que el Tano sabés qui manaria a partir d’aleshores. I qui ho va saber va ser el Brut, perquè el Tano en va tenir prou amb una esgarrapada suau perquè l’altre s’adonés de seguida de qui era el més fort. O sigui que el Brut va arrufar els bigotis i se’n va anar ràpidament amb la cua entre cames a buscar, justament, les cames d’algun humà que li oferís refugi. Tot i el fracàs, aquest enfrontament li va anar bé, al Brut, perquè va poder mesurar per primer cop les seves forces i les del seu contrincant. Li va servir de prova: vejam qui pot arribar a ser més fort… a la llarga. I va haver de passar temps fins que el Brut gosés tornar a mirar cara a cara el Tano. Fins aleshores el va defugir sempre. Si mai coincidien pel caminal de l’hort, per les teulades o entre la frondositat dels alberginars, les pebroteres —quan n’era el temps— o dels tarongers, pereres o presseguers, el Brut sempre tocava el dos cames ajudeu-me. Aquella petita jungla d’hortalisses els permetia poder-se esquivar fàcilment. Perquè el Brut, a parer del Tano, era més gallina que les gallines boges que es passen el dia picotejant el terra i escatainant sense ordre ni concert. Un gallina de malfiar, era el Brut; un ambiciós, un traïdor.

Text i foto i il:lustració: Ed. Meteora


EDICIONS DOCUMENTA BALEAR
RECOMANA
JO VULL ESSER GLOSADOR
de Felip Munar i Munar



"Aquest llibre ens demostra que tots podem esser glosadors, que tothom pot aprendre el procediment de fer gloses; llavors dependrà d'altres factors que puguem arribar a esdevenir glosadors de picat.
Jo vull esser glosador és una decisió personal, un envit, un horitzó obert a la capacitat individual, a les destreses assolides; és, també, una manera diferent d'entendre les relacions amb la resta de persones perquè ens exigeix una actitud constant de superació i una visió compartida de la convivència."

GERARD ALTAIÓ: BOU ANY XINÈS



AQUESTA BOUSENYAL DE BOUFUM FUM FUM, ENS L'HA ENVIADA EN GERARD ALTAIÓ.

AIGUA PER AL RIU, acte públic a l'AUDITORI FELIP PEDRELL, TORTOSA, DS 7.II.09, 20 h



Plataforma en defensa de l'Ebre
INVITACIÓ


ACTE PÚBLIC:
AIGUA PER AL RIU,
DETERMINACIÓ DELS CABALS AMBIENTALS,
DISSABTE 7 DE FEBRER
HORA: 20:00 H
LLOC: AUDITORI FELIP PEDRELL de Tortosa


Durant aquest any 2009 s’ha de fer públic la proposta de Pla de Conca per a l’Ebre per a les properes dècades. El punt mes important del Pla de Conca és la determinació del cabal ambiental que té que passar per tots els rius de la Conca i també en el tram final on estem situats. La determinació d’aquest paràmetre és clau en el futur del Delta i de la Mar de l’Ebre.

La proposta actual de 100 m3/s és clarament insuficient, tal i com es va demostrar en tots els debats científics que van tenir lloc durant la lluita del PHN. Basant-se en aquesta proposta, l’anterior govern del PP, va justificar que l’Ebre tenia excedent per fer un transvasament de 1.050 Hm3/any i la posta en marxa de 500.000 Hc de nous regadius a la conca (2.5 cops el transvasament).

Sortosament la proposta de transvasament del PP es va aturar amb el canvi de govern, no així totes els obres que ha havia en l’annex 2, que van passar a ser de interès general. Entre estes obres hi ha els regadius que proposava el PP i canals de dubtosa utilitat com el Xerta-Sénia.

Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre sempre hem defensat un cabal ambiental sostenible, com una de les peces claus de la lluita. La defensa del territori passa per exigir que el riu porte l’aigua necessària per al manteniment del Delta i la Mar de l’Ebre.

Ara està a punt de sortir la proposta de cabals ambientals final, les perspectives observades apunten a un valor a la baixa de cabals que justificarien, en un futur, mes transvasaments i mes extraccions d’aigua, tal com va fer en el seu moment el govern del PP. Per aquest motiu hem organitzat aquest acte sobre cabals ambientals on hem demanat la presencia de tots els actors implicats, des de la proposta oficial del Ministerio, la Confederació, l’Agència Catalana de l’Aigua, fins la proposada feta des del territori.

Volem seure en una mateixa taula totes les propostes i metodologies per fer un debat tècnic, tranquil i seré: Demanen als ciutadans de les Terres de l’Ebre i qualsevol altra persona interessada que vingue a l’acte que hem organitzat el proper dia 7 de febrer.

Aquest debat és important per al nostre futur, tan important com han sigut les manifestacions massives que hem fet altres cops i que han sigut claus per aturar el transvasament de l’Ebre o mes recentment la interconnexió de xarxes. Per això volem que tothom que hi puge assistir ho faci.


Il.lustració: portada de la publicació manual del moviment antitrasvasament a La Cava

PATRÍCIA TOSQUELLA, POESIA SONORA I POETES DE L'AULA DE ESCRITORES A L'HORIGINAL



HORIGINAL cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001
horiginalpoesia@gmail.com
http://horinal.blogspot.com

DIMECRES 4 de febrer 20,30 h.:

1-Recital del taller de poesia de Aula de Escritores
2-Recital de poesia sonora de Patricia Tosquella

--------------------
pre-visions de febrer:
dimecres 11: "Ara és demà"
dijous 12: Ramón Guillem + Xulio Ricardo Trigo
dimecres 18: "Mecànica orgànica" amb Gemma Arimany
dimecres 25: Companyia poètica "Sentit invers" amb Anna Llach
dimecres 4 de març: AMANTA





Exposició: Fotografies de Mateo Krauel

i com sempre més infos a http://horinal.blogspot.com

foto JA 2007:LLUNA DE BCN

BLANCA LLUM VIDAL, PAU VADELL i JAUME C. PONS ALORDA A L'ESPAI MALLORCA


EDICIONS DOCUMENTA BALEAR
ES COMPLAU A CONVIDAR-VOS A

DIJOUS 5 DE FEBRER DE 2009, A LES 19.30 H
ESPAI MALLORCA
C/ del Carme 55, 08001 Barcelona
(metro) liceu /
Tel: 93 442 91 93 • Fax: 93 329 81 25

JAUME C. PONS ALORDA,
PAU VADELL
i
BLANCA LLUM VIDAL

poesia amb poetes
Menage a trois de poesia com mai abans,
amb Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell i Blanca Llum Vidal,
presentant i recitant les seves darreres publicacions:
Els estris de la llum , Col. La Cantàrida, 3; Ed. Documenta Balear,
Sadoll de seny ,Ed. El Tall
i
La cabra que hi havia , Col. La Cantàrida, 4. Ed. Documenta Balear, respectivament.

Vos hi esperam!

foto Ja 2007, IVAM VALÈNCIA