dimecres, 25 de juny del 2008
CARLES HAC MOR I ESTER XARGAY: EN BROSA FA DISSABTE A CAN PICASSO
En Brossa fa dissabte a can Picasso
Museu Picasso (Palau Finestres)
Dia: 2, 3, 9, 10, 16, 17, 23 i 24 de juliol
Hora: 20.30 h
Preu: 5 € Durada: 1 h
Un recorregut pel Museu Picasso que es converteix en un homenatge a Joan Brossa. Una experiència delirant, humorística i poètica.
"L'esbandida que l'esperit de Brossa farà en el mite Picasso comportarà distorsions optico- poca-soltes que destarotaran l'espectador, el qual, d'admirador de Picasso, passarà a ser un mirador brossià des d'on es veurà, fregolianament, que la vida és una fi cció hiperrealista. I llavors, el superpintor analiticointrospectiu es transformarà en un minotaure d'estar per casa que traurà la pols i les teranyines del món auscultat per Brossa. I així assistirem a la síntesi suprema de la dialèctica entre l'art oligofrènic de l'un i la contrapoesia antiescènica de l'altre. I, en un racó del celobert, hi veurem l'epifania d'un cavall enfollit que lluirà una sabata amb un forat d'ull de poll".
Carles Hac Mor
Autoria, coordinació i direcció Carles Hac Mor i Ester Xargay
Ajudant de coordinació i direcció Adriana Leira
UNA COPRODUCCIÓ DEL MUSEU PICASSO I DEL GREC'08 FESTIVAL DE BARCELONA
Capacitat limitada
Més informació www.bcn.cat/grec
divendres, 20 de juny del 2008
POESIA I + , FUNDACIÓ PALAU I FABRE
El Festival d’aquest any és el primer que viurem sense la presència d’en Josep Palau i Fabre, que ens va deixar, com sabem, el 23 de febrer, als noranta anys d’edat. La Fundació Palau pren a partir d’ara el seu ple sentit:mantenir-se fidel a la seva memòria i impulsar cap al futur els seus projectes; i, sens dubte, un dels que Palau considerava més important és el de posar la poesia a l’abast de qui vulgui fer-se-la seva.
Poesia i + a Caldes d'Estrac
Poesia i + a la Pedrera
Programa complet del festival de poesia i +: http://www.fundaciopalau.cat/fundacio-palau/ca/fundacio/festivals.html
Poesia i + a Caldes d'Estrac
Raimon, recital antològic
Especial 5è Aniversari Fundació Palau
Dia i hora: Divendres 27 de juny, a les 22 hPreu: 18 euros
Pedra Foguera
Antologia de poesia jove dels Països Catalans
Dia i hora: Dissabte 28 de juny,a les 22 hPreu: Gratuït
La mort i la primavera
Any Rodoreda
Sílvia Bel i Albert Roig
Dia i hora: Diumenge 29 de juny, a les 21,30 hPreu: 6 euros
Palau entre sang i vori
Recordant Josep Palau i Fabre
Gemma Reguant
Dia i hora: Divendres 4 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
El paisatge de l’ànima
Dídac Rocher
Dia i hora:Dissabte 5 de juliol, a les 22 h Preu: 10 euros
Trinco, trinco
Samfaina de Colors
Dia i hora: Diumenge 6 de juliol, a les 19 hPreu: 6 euros (gratuït fins a 12 anys)
Et deixaré la veu
Josep Tero, Ferran Martínez,Pepa López i Carme Callol
Dia i hora: Diumenge 6 de juliol, a les 21,30 hPreu: 10 euros
El meu amor sense casa
10è Aniversari de la mortde Maria-Mercè Marçal
Dia i hora: Divendres 11 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
La màgia d’en Calders
Imma Colomer i Dioni Chico
Dia i hora: Dissabte 12 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
Senzillament (coses de l’Ovidi)
Jordi Vidal i Toni Xuclà
Dia i hora: Diumenge 13 de juliol, a les 21,30 hPreu: 6 euros
Nit de poetes
Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana
Dia i hora: Divendres 18 de juliol, a les 22 hPreu: Gratuït
Magikíssim
Sergi Buka
Dia i hora: Diumenge 20 de juliol, a les 19 hPreu: 6 euros (gratuït fins a 12 anys)
Pau Riba
Poetada
Dia i hora: Divendres 25 de juliol, a les 22 hPreu: 6 euros
Els nens eutròfics (d’en Pedrals)
Concert de cloenda
Dia i hora: Diumenge 27 de juliol, a les 22 hPreu: 10 euros
Poesia i + a la Pedrera
La Caiguda d’Amlet (o la caiguda de l’hac)
de Jordi Oriol Canals
Presentat per Àlex Susanna
Dia i hora: Dimecres 2 de juliol,a les 20 h
L’hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana i altres textos
de Francesc Pujols, a càrrec de MoixicPresentat per Roger Mas
Dia i hora: Dimecres 9 de juliol, a les 20 h
Ursonate
de Kurt Schwitters, a càrrec d'Oriol Ponsatí-Murlà
Presentat per Vicenç Altaió
Dia i hora: Dimecres 16 de juliol,a les 20 h
A ras de res
d’Eduard Escoffet
Presentat per Josep Pedrals
Dia i hora: Dimecres 23 de juliol,a les 20
ORLANDO GUILLEN I "DOCE POETAS CATALANES DEL SIGLO XX
Amigos: Se ruega redistribuirlo. OG
Al ministro de Cultura español
Orlando Guillén
Ministro:
Lamento distraerlo. Pero lo distraigo en nombre de la poesía, a la que usted dedica tiempo vocacional; y de sus ocupaciones de política cultural sólo en la medida que le atañe.
Corren horas inciertas para la publicación este año de mi libro de libros de traducciones Doce poetas catalanes del siglo XX, con Tres Añadiduras y un Apéndice de varia intención, enriquecido con un Epílogo del poeta Enric Casasses, mi encendido consultor en catalán a lo largo de los diez últimos años de este esfuerzo que ya cumple los 30.
Las negociaciones de las instituciones culturales de Cataluña en Madrid para los términos editoriales de apoyo a la publicación de mi libro, las desconozco en detalle porque me he mantenido, ¿lógicamente?, al margen de ellas, pero han sido llevadas por Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes.
Según informa este funcionario, la documentación presentada en abril en Madrid por Ediciones B, de Barcelona, era incompleta por no añadir el dato de mi idoneidad fiscal para contratar, y por ello, y porque ya pasó abril, no ha sido aprobada. Pero ese dato faltaba porque nunca me lo pidieron, y bastaba con que lo hicieran para cubrir tal requisito. Es un pretexto de escalofriante burocratismo y de lesa inteligencia, y no una razón para detener la publicación de un libro de la necesariedad espiritual, la extensión y la profundidad de Doce poetas catalanes del siglo XX, pero de ese modo me llega, escueto, el dato. Soy residente comunitario, NIE X0298186-W, casado desde 1978 con española, y tanto ella como mis dos hijos comparten las nacionalidades española y mexicana, residimos juntos actualmente en Cataluña, y yo mismo estoy, habiendo cubierto esta vez sí todo requisito, en lo inmediato, en condiciones de ser también ciudadano español.
Habiendo puesto en su conocimiento lo anterior, le ruego su intervención tajante y favorable como no puede ser de otra manera, para que mi libro reciba los apoyos que las autoridades catalanas y la editorial citada hayan solicitado, y así, en racimo de doce que son quince, los poetas catalanes del siglo XX puedan salir este año a establecer sólidos vínculos con la espiritualidad de lengua castellana, a la cual he servido tanto como a la catalana, y a las que usted tiene ahora oportunidad inmejorable de servir con creces de generosidad poética.
Reciba mi mejor saludo.
OG
PD: Con copia para el presidente de la Generalitat de Cataluña, el conseller de Cultura y los directores del Institut Ramon Llull y la Institució de les Lletres Catalanes.
diumenge, 15 de juny del 2008
VÍCTOR BOCANEGRA: BLOC DE LÍRICA DURA, HOMENATGE A PEPE SALES
dissabte 28.vi.08
Plaça Mn. Gabriel Zapater, La Cava, 23h.
Piano i veu: Víctor Bocanegra
Guitarra: Joan Vinyals
Baix: Hernán Flores
Bateria: David Xirgu
XXIV CONXORXA DE POETES I TITELLAIRES
c/. Carders 12, Barcelona
Titellàires
Fellini
Amb la música de les Germans Trapp
dissabte, 14 de juny del 2008
TOMÀS CAMACHO: IKEBANES D'AIRE
Entre línies llegim l’amistat i la coneixença. Em fa goig parlar de l’avinença amb Tomàs Camacho, poeta dinàmic, incansable, vogant pel jardí i la bellesa. Un dinar, una llarga conversa delitosa, ens deixa com a penyora no sols el senyal al record sinó també una petita joia: Ikebanes d’Aire.
Ikebanes d’Aire és un llibret delicat editat per Clau d’Euterpe a l’abril de 2000. 26 poemes florals embolcallats amb la destresa sensual de les il·lustracions de Pepa Reverter. Vint-i-sis flors, un pom. Això és l’ikebana, “una glòria floral”, com diu Gerard Vergés al pròleg.
He vist en el teu gest
la gràcia de la flor habitual:
timonet, romer, espígol.
Una lectura de la fragilitat de la flor:
Flors de nacre
i escultura de natges,
fusta d’olivera i nafta,
vellut vermell i delicadesa.
La sensualitat de la pell i el perfum de l'amor o "versos d'enamorament” (G. Vergés),
els veritables colors
de la mar i la nit.
Un pom, la flor o l’amor, un paradís corporal. (JC)
GERARD VERGÉS, HOMENATGE A CAMBRILS II
11:30 hores:
dijous, 12 de juny del 2008
PACO DE MORALES A LA GALERIA TUSSET, BARCELONA 20h
HOMENATGE A GERARD VERGÈS, CAMBRILS 25, 26, 27 JUNY 2008
PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.
dimarts, 10 de juny del 2008
BRABOU GRÀFIC II
ISABEL VERICAT: DONES AL PAISATGE DE LES FRONTERES NORD I SUD, CASA AMÈRICA, 11.VI.08, 19 H
Isabel Vericat, menció especial al Premi Miguel Gil de Periodisme 2008, aborda la situació de les dones a la frontera entre Guatemala i Mèxic
Barcelona, 6 de juny de 2008
Resident a Mèxic des de 1971, Isabel Vericat és una de les activistes més destacades pels drets humans de les dones. Va ser membre del seminari “Frontera, violència i justícia” del Programa d'Estudis de Gènere de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), on va començar la recerca sobre immigració femenina i tràfic de cossos a la frontera sud, entre Mèxic i Guatemala.
La investigació va culminar amb la publicació del llibre-documental Bajo el Tacaná. La otra frontera: México/Guatemala (2007), que recentment ha rebut la menció especial del jurat del Premi Internacional de Periodisme Miguel Gil 2008. L’obra aborda l’experiència de dones centreamericanes en la seva migració cap al Nord, al seu pas per la frontera entre Guatemala i Mèxic –el primer gran mur contra la immigració il·legal als EUA des que van signar un tractat de col·laboració amb Mèxic, el 2001–, a partir de testimonis enregistrats als centres de detenció de Tapachula i Arriaga (Chiapas, Mèxic).
També és autora i editora del llibre Ciudad Juárez: de este lado del puente i de l'assaig “De Ciudad Juárez al cielo”, inclòs en el volum Los mejores ensayos mexicanos (2005) d'Antonio Saborit, publicat per Joaquín Mortíz i la Fundació per a les Lletres Mexicanes.
Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i la Universidad Complutense de Madrid, Isabel Vericat també ha exercit com a traductora d'anglès, francès, italià, portuguès i català per a editorials mexicanes i espanyoles, el Col·legi de Mèxic, la UNAM i altres institucions universitàries i culturals. Actualment, és coordinadora de l'àrea artístico-cultural de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).
dijous, 5 de juny del 2008
TOMÀS ARIAS, AU! FIDER-SE'N!
Au! Fider-se’n!
Quatre nens, de vuit o deu anys, corren per la plaça amb un cotxet que s’han trobat al contenidor. Dos romanesos, un marroquí i un català. El català, l’Àngel (Angelet), va dalt del cotxet. Condueix el marroquí, el Ridouan (Ridu). Un dels dos romanesos, el Benmiamin (Beni), diu: –¿El tirem per les escales?– Encara no ho ha dit que el cotxet rodola escales avall amb el català a dins. Com en aquella famosa escena de L’acuirassat Potenkin, però aquesta vegada ningú atura el cotxet i el català s’estavella contra el terra. L’Angelet queda fer un manyoc al mig de la plaça. M’aixeco per anar-lo a socórrer però veig que riu i ho deixo estar. Els altres també riuen i per això l’Angelet s’emprenya. Es desempallega del cotxet i se’n va cap al Beni i el Narchi, els dos romanesos: –A vosaltres us agradaria que us canyonéssim el vostre país?– i el Narchi contesta: –No podeu, us guanyaríem, els romanesos som més que els catalans.– I salta el Ridu i diu: –Però i si els marroquins els ajudem, què? –És igual– diu el Narchi, –a nosaltres ens ajuden els ucraïnesos– fa una pausa, –I tota la Rússia, que és el país més gran del món!– Mentre l’Àngel no sap què dir el Ridu es defensa com un home: –Doncs a nosaltres tots els Àrabs!– Els romanesos es miren estranyats, com dient: Qui són aquests?, però el Ridu ja està llançat: –I els americans, que tenen més armes que tot el món i... i...– La tensió creix. Jo me’ls miro de lluny decidit a no intervenir si no és estrictament necessari. La cosa està encallada, ningú no sap a qui més invocar, i el Narchi apunta al Ridu amb una fletxa de plàstic, això esta a punt de petar, però en Ridu aguanta el tipus fins que, l’Àngel, solemnement, arreplega el cotxet de terra i proclama, com si d’una resolució de l’ONU es tractés:
–Per haver-me tirat per les escales, em torna a tocar a mi i em doneu una altra volta.– I tots el creuen. A mi em sembla un just final. Visca Catalunya!
dimecres, 4 de juny del 2008
MARAVILLA SÁEZ A LA NOU DE GAIÀ, 14 VI - 6 VII
Maravilla
Foto: Ja, Detall de Verde Donzella, de Maravilla, 2005
Celebrem aquesta exposició. Una llarga amistat carregadeta de dies feliços mantinc amb la terrissaire Maravilla. Vam estar en el seu taller pel Sant Jordi de 2005, l’Òliba, al costat mateix del Museu Arqueològic, entre les muralles de Tarragona. En aquella ocasió va omplir tots els espais possibles i el carrer amb dracs i santjordis, cavalls, andròmines i escacs, bé també plats i altres atuells. Així que Miquel Àngel Marín va ocupar el carrer amb el clarinet i la festa començava. De cop surt un poeta i para el trànsit. Petava el xampany i la paraula era una festa sobre el fang fonamental. (Afegeixo uns parells de poemes d’El Caminant i el Drac, escrit per l’ocasió i una foto del Boúfal Màngel en acció) JC
Foto: Carme López, Màngel, 2005
V L’ÒLIBA
L’òliba esmaltada
la mirada li encanta:
Atena guarda la finestra
de l’obrador d’una ceramista
rodant l’immens torn de la ciutat,
les mans amoixant
la mirada anterior, la sinuosa
varietat de la pell, l’altra
geografia possible,
l’harmònic paradís.
L’esforç, el gest, el silenci.
Rodava el fer cap a la cosa feta.
Els dits es diluïen en tacte.
El tocat, multiforme, prenia noms.
Serpentejava el temps pastós.
La mirada zigzaguejava,
es reduïa el pensament
a objecte admirable:
de la cua al cap
un ferotge drac.
VI TERRISSAIRE
Com el vell déu mesopotàmic
bufar i fer ampolles
del fang fonamental i dúctil.
J. Caballero, El caminant i el drac
dilluns, 2 de juny del 2008
PERLES A LA MAR DE SARDINES
Hola Javier!Voldria felicitar-te per el teu nou llibre.Moltissimes gràcies.Montse F. 29.v.08
Però, gràcies també a tots aquells que saben que, en navegar per la vida, cal un tros de pa i una sardina:
Me'n alegro perquè la poesia era el que més li agradava. Com està la seva "indieta" petitona, per cert? ;) Una abraçada
òstia potòstia!!!! quines FOTOSSSSSSS!!!!! hiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!! molt bones!!!!!!!!!! Felicitats!!!!!! enhorabona!!!!!! ara em llanço a la seva recerca! petonets
Estimat amic,quina alegria! El món de la literatura -i de la vida- inundat per un mar de peix fresc i viu , acolorit, vibràtil, amb olor de mar i de rutes i sabor pregon, intens. Per poc que pugui avui mateix me'l compro. Et felicito i espero que aquest sigui l'inici d'una llarga producció editorial.Una abraçada, i records i petons als teus! Eugeni Perea Simón
28.V.08
Del bou a la sardina hi ha la distància d'una llauna plena d'aigua de mar
Hola Javier,este cap de setmana hem comprat un llibret de poesia plé de sardines, i después de llegir-lo sucarem un bon tros de pà.Salut i força!Albert Arques, 1.vi.08